Escolta, Espanya, - la veu d´un fill
que et parla en llengua- no castellana;
parlo en la llengua- que m´ha donat la terra aspra:
en aquesta llengua- pocs t´han parlat;
l´altra, massa.
T´han parlat massa-dels saguntins
i dels que per pàtria moren:
les teves glòries-i els teus records,
records i glòries només de morts:
has viscut trista.
Jo vui parlar-te-molt altrament,
per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes-vida és la sang,
vida pels d´ara-i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves-en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies-a mort els fills,
te satisfeies-d´honres mortals,
i eren tes destes-els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos-marxar replens
dels filla que duiens- a que morissin:
rient marxaven-cap a l´atzar;
i tu cantaves-vora del mar
com una folla.
On són els barcos?-On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l´ona brava:
tot ho perderes,-no tens ningú.
Espanya, Espanya,-retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva´t , oh!,salava´t -de tant de mal;
que el plô et torni fecunda, alegre i viva;
Pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets Espanya?-no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills?
has desaprés d´entendre an els teus fills?
Adéu Epanya!
No comments:
Post a Comment