Nov 29, 2009

Ara més que mai la lluita continua

Malauradament hi ha vegades que la vida ens colpeja i hem de seguir caminant encara més fort per poder sobreviure dignament. Avui és per a nosaltres un dia trist d´impotència de no saber que més podem fer, o saber-ho i pitjor encara no poder arribar, de no poder tornar enrere i tenir que assumir els fets. Tot i això som lluitadores, som companyes i unides fortifiquem la nostra lluita per la llibertat.


Afortunadament ens estimem. Ens coneixem i sabem qui som, on anem, ho tenim clar. Hem d´unir els nostres esforços per aconseguir els objectius, la felicitat. Poder caminar juntes pel camí que ens condueix cap a la victòria final ha de ser el nostre objectiu; ser una força indestructible que camina UNIDA cap a un mateix destí i que res ni ningú la podrà aturar.


Hem de tenir clar que les paraules se les emporta el vent i que allò que val son els fets, per aquest motiu hem de passar a l´acció, tenir les coses ben clares i començar a treballar juntes, i quan dic juntes vull dir TOTES JUNTES.


Ara més que mai hem de demostrar el que valem, que treballem moltíssim i que mai ens callarem perquè tenim unes idees fixes i clares que ningú ens podrà trepitjar. Anem a guanyar cregeu-ho companyes, anem a guanyar.


En els moments més difícils és quan més fortes hem de ser, per això necessitem estar més unides que mai. No podem ignorar els fets però hem de tenir molt clar que si realment volem ho aconseguirem, pense que hem de voler, ja que com deia Joan Fuster “tota política que no siga feta per nosaltres serà feta contra nosaltres”.


Un abraç revolucionari.

Nov 22, 2009

Un "taper" a Vivers


Encara no fa un any que varem començar a anar a dinar a Vivers, al principi va ser una fet esporàdic que no pareixia tenir massa continuïtat, però el pas de les setmanes va demostrar el contrari. Aleshores va aplegar la primavera i Vivers es va convertir en el lloc idoni per a oblidar-nos de tot i poder alliberar-nos de la ciutat i la facultat que ja ens pesaven.

Avui mirant per la finestra de la meua habitació, torne a veure el cel blau que els dos observàvem quan els gitàvem a “fer la siesta” en la gespa, baix del nostre arbre. A València, encara no ha vingut l´hivern i vivim en una eterna primavera que els dos vam voler fer eterna, i avui, encara continua pels nostres carrers, i com no, a Vivers. Jardí que encara no he pogut tornar a xafar sense tu.

Hi ha fets que no pareixen tenir més transcendència, però que finalment esdevenen un record penetrant del que mai ens podrem despendre.

Nov 9, 2009

IV JORNADES CRÍTIQUES AMB L ́ESPAI EUROPEU D ́ENSENYAMENT SUPERIOR



Programació:

Dimecres 11 : Xerrada: L ́educació en competències a càrrec de César Cascante
18h Aula: FCD 4


Dijous 12: Xerrada: El model d ́educació Neoliberal a càrrec de Miguel Urban (ex militant Coordinadora d ́Estudiants de Madrid) 18h Aula : 110 Aulari Nord
(Campus de Tarongers).

Dimarts 17: Debat entre organitzacions d ́estudiants. 12h Aula de l ́estudiant (Campus de Burjassot) Xerrada : Models l ́lingüístics a la UV a càrrec de Ma Vicenta Mestre Alfons Esteve i Josep Guia. Aula: Enric Valor fac. Filologia.

Dimecres 18: Xerrada: Taula Rodona sobre el Grau de història a càrrec d ́Helena Grau i representants d ́estudiants. Sala Joan Fuster 10h a la Fac. Filosofia

Xerrada: La importància d ́estudiar història del País Valencià a càrrec d ́Andreu Ginés.17h Hall fac. Geografia i Història.


Dijous 19 : MANIFESTACIÓ: No a la mercantilització, ni lou ni EEES ni E2015 construïm un altre ensenyament.

Nov 8, 2009

PODRIA FER DE L´AMOR LA VIDA

Fa quasi 5 anys vaig començar a escriure en aquest blog i en aquell moment cada setmana escrivia alguna cosa al meu ordinador que reflexara el meus sentiments, estava enganxada a tirar sentiments en un full blanc, ara ja nosé escriure tan apenes i al anar fent-me major he anat deixant de banda algunes coses que abans eren quotidianes. Amb aquest post vull recordar aquella primavera de 2005 en la que escrivia sense parar mil tonteries en les que avui encara sent amb la mateixa intensitat.



PODRIA FER DE L´AMOR LA VIDA,
CRIDAR-TE BEN FORT. DEIXAR EL NEGRE PELS DEMÉS, PER A MI SOLS EL ROIG. COMENÇAR EL DIA AMB UN SOMRIURE, VEURE LA VIDA COM UNA REVOLUCIÓ, I TINDRE QUE GUANYAR-LA ...I GUANYAR-LA AMB TU! FLuiR....I SER FELIÇ. VORE EL CEL COM PER PRIMERA VEGADA... PLORAR DE RIURE, I RIURE DE PLORAR. ESTIMAR LA VIDA, I QUE LA VIDA M´ESTIME. CORRER PELS NOSTRES CAMINS I NO CAURE. RESTAR DE PEU SEMPRE PODRIA ESTIMAR-TE AMB SOMRIURES SER LLIURE PENSANT EN LES HORES QUE ANEM A PASAR. O NO PENSAR, NO PENSAR!! VIURE. SABER QUI SÓC I QUI VULL SER AL TEU COSTAT, TANCAR ELS ULLS QUAN NO VULL VORE MÉS. OBRIR-LOS QUAN ET TINC APROP, AGAFAR UN TREN I FUGIR. ESTAR AL TEU COSTAT, ESTAR AMB TU, ESTAR SEMPRE AMB TU. NO MORIR, NOMÉS SOMIAR, VOLAR I SENTIR-ME DALT DE TOTS, AMB TU.

Nov 2, 2009

Usun Yoon


Usun: Saramago és un cachondo, le tendrian que haber dado el Premio Nobel de la risa.

Wyoming: Usun...no existe el Premio Nobel de la risa!

Usun: Pues cuando se lo dieron a Obama todo el mundo se descojono.