Aug 9, 2010

Marxisme i Feminisme en A. Kollontay

En primer lloc hi ha que destacar el valor de l’anàlisi global de la situació de la dona que Kollontay realitza, anàlisi que, si bé es deutor de la tradició marxista del seu temps, no deixa de manifestar-se crític amb ella.

Defèn que l´alliberament de la dona exigeix canvis que afecten a l’estructura econòmica, social i ideològica del capitalisme. No hi ha prou amb l’abolició de la propietat privada i amb que la dona s’incorporés a la producció; és necessària una revolució de la vida quotidiana i de les costums, forjar una nova concepció del món i molt especialment, una nova relació entre els sexes.
Kollontay es va enfrontar a aquells que pensaven que els canvis relatius a l’emancipació de la dona eren una simple qüestió de superestructura i va defendre la necessitat d´una lluita específica contra aquesta.

Karl Marx mai deixà de tenir present la idea de que per a construir un món millor era necessària l´aparició d´un home nou. Així doncs, Kollontay s’uneix a aquesta reivindicació i a la de fer una revolució humana, tal vegada la més important, la qual no pot ser posposada a cap tipus de trionf.

El feminisme té la seua raó de ser en l´aparició de la “dona nova”, perquè en bona lògica marxista, no hi ha prou amb que la dona estiga oprimida, sinó que té que aplegar a ser conscient d´aquest fet.

Al parlar de l’aparició d´un nou tipus psicològic de dona, Kollontay està negant l´existència d´una suposada “natura femenina”, natura que seria concebuda com una determinació ontològica de la dona, com a la seua especificitat immodificable, per a afirmar la realitat psicològica femenina, entesa com a un complex de fenòmens condicionats històricament.

[Després de llegir a Alexandra, només em queda per dir, que les seues paraules son totalment aplicables a la nostra realitat , i que el fet de ser revolucionaries ha de tenir com a primer pas, la revolució interior, el canvi de mentalitat i la creació "d´una dona nova".]