ULLS

Ulls de ràbia reflecteixen la seva cara,
que ja no tenen por, que ja n'estan molt farts,
que ja no tenen temps i no poden esperar,
amb paraules ningú trenca el capital.
Els ulls ho saben bé: l'odi ha començat.
Ulls que veuen el seu poble xafat,
ulls que veuen el seu sexe femení,
el sexe oprimit per uns collons imperatius d'un sistema que et diu:
"El teu lloc és a la cuina on tens ous, plats,farina, nevera,
cullera, gots, aigüera, el nadó técaguera,
el petit té moquera i tu li treus lamerda amb les teves mans.
El teu servei és el deprocrear, el d'alimentar i després
educar els nens que heretaran la seva propietat".
Ulls que veuen l'odi d'una classe obrera
llençar-se amb força contra la patronal que
explota, humilia i es queda amb la plusvalia,
i s'enriqueix pel morro augmentant el capital.
Ulls que veuen la misèria del seu poble,
Espanya ens ha envaït i diu qui mana aquí
ens deneguen l'autodeterminació,
i aquests ulls diuen que som una nació.
Es veu la lluita
dels pobles contra imperi,
es veu la lluita
d'obrers contra patrons,
es veu la lluita
de dones contra el masclisme,
es veu la lluita
per trencar amb el capital.
Són els ulls de una dona encaputxada.
Sols els ulls es veuen de la seva cara.
Dona que té una pistola a les mans,
dona que té un poli al davant,
ulls buits d'un poli que es miren uns ulls,
ulls plens de força, ulls plens d'orgull,
poli que cau amb el cap rebentat,
amb ell no s'acaba, amb ell s'ha començat!!