Sep 25, 2006


CRIDEN ELS QUE PODEN...
PERQUÈ PODRÀN ELS QUE ARA CRIDEN!

Sep 18, 2006

Comfortably Numb

Hello.
Is there anybody in there?
Just nod if you can hear me.
Is there anyone home?


Come on, now.
I hear you're feeling down.
Well I can ease your pain,
Get you on your feet again.


Relax.
I need some information first.
Just the basic facts:
Can you show me where it hurts?


There is no pain, you are receding.
A distant ship's smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I can't hear what you're sayin'.
When I was a child I had a fever.
My hands felt just like two balloons.
Now I got that feeling once again.
I can't explain, you would not understand.
This is not how I am.
I have become comfortably numb.

Ok.
Just a little pinprick.
There'll be no more Aaaaaahhhhh!
But you may feel a little sick.

Can you stand up?
I do believe it's working. Good.
That'll keep you going for the show.
Come on it's time to go.


There is no pain, you are receding.
A distant ship's smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I can't hear what you're sayin'.
When I was a child I caught a fleeting glimpse,
Out of the corner of my eye.
I turned to look but it was gone.
I cannot put my finger on it now.
The child is grown, the dream is gone.
I have become comfortably numb.

Sep 14, 2006

Ah! Com hauria estat bell...


Ah! com hauria estat bell d'haver crescut
sense aquest pes enorme a les espatlles,
sense aquesta gran nosa dins la boca,
en una casa blanca, vora mar,
amb les finestres sempre obertes.
Com hauria estat bel d'aver pogut
eixarcolar la terra, escriure versos,
conèixer gent, enamorar les noies,
amb els muscles lleugers
i les dents esmolades.
Ara no trobaríes
indecent o covard seure pels marges
a esperar la florida de les roses,
ni tindríem els ulls tan enrogits,
ni els llavis secs, ni aquesta veu ronca.
Ara no ens creixerien
líquens al moll dels ossos,
si hagué ssim pogut viure sense aquesta
gran nosa dins la boca,
sense aquest pes enorme a les espatlles.



M. Martí i Pol

0ooo( Una Illa )ooo0


una illa, una immòbil feblesa
un tros de terra present, un marge erm.
Escenari terrible de soledats i versos,
una illa de llums
que has trobat entre les ombres del silenci.
Perquè el sol és ací, salveu-me l´insomni,
el desig innocent d´abans,
el non-non dolç de melodies.
Una illa, una boca oberta
i la paraula que fa d´espasa
cenyida al no-res, aquell desert lentíssim
Tot s´esdevé en aquesta illa, m´algrat l´acer,
la por i l´esperança continuada.
Envoltada de blaus tremoles, tant és l´horitzó,
i serves per a sempre la set i els núvols,
l´alegria.

Sep 13, 2006

Creixent en tu la mar i jo som u.


Si tu no hi eres tot serà res.
De res em valdrà res.
De res em valdrà tot.
Si tu no hi eres, no em queda res,
i el poc que tinc no em cal
ni contar-ho.
Si tu no eres amb mi,
jo no vull ni ser.

Àngels Gregori.

Sep 11, 2006

M´HAN DIT QUE ET DEIEN


Que senzill era enfilar-se amb tu,
de la teua mà, escala amunt cap al terrat.
Ens donaves berenar
a mitjan vesprada damunt d´un test de fang.
Mirava les barques entrar per la bocana del port.
M´han dit que et deien que jo no plorava,
per tal de no fer-te patir,
aals meus primers dies d´escola,
era un xiquet, em feia l´homenet,
davant teu tot semblava anar bé.

T´en vas anar sense dir res,
jo era inconscient no et tornaria a veure més.
T´en vas anar, octubre fosc,
octubre del vuitanta-dos.
T´en vas anar, no he oblidat
les parts del cos que em deies
que havies comprat al mercat
T´en vas anar, no t´he oblidat,
mai ho faré, mai ho faré

May 18, 2006

Les fanecaes..


Ahir, mentre caminava cap a ma casa, vaig escoltar que un home li deia a un altre ;-"LA unió fa la força", vaig pensar, que era una frase molt bonica, i sobretot, que mai l´havia escoltat pel carrer, normalment havia llegint aquesta frase en cartells de la guerra civil, o en comentaris de revolucionaris inconformistes que encara sobreviuen pel món. Potser esteu pensant, que, a quin sant, aquell home va dir aquella frase. Bo, jo, vaig a dir-vos la veritat. Abans de dir aquella frase també va dir ; Són moltes fanecaes..Després descoltar a aquell home dir ; -Son moltes fanecaes i la unió fa la força, vaig pensar que potser es referia, a l´unió dels agricultors per impedir que es veguen els horts, cosa que, com tots sabem s´està donant ultimament de forma continuada per donar lloc a grans urbanitzacions i camps de golf per a rics, això si.. es substitueix un camp per un camp, la única diferència és que un és de gold i l´altre de tarongers.
Després de tota la reflexió, em vaig parar a pensar, i potser el meu pensimisme em va dur a un altre pensament al cap; No serà molt més problave que, aquell home entusiasmant que li deia a un altre; "LA UNIÓ FA LA FORÇA", mai se li havia ocorregut pensar en no vendre el seu hort??
El més probable es que aquella frase fera referència,a la pressió dels agricultors per traure un major benefici a l´hora de vendre els seus propius camps...
Hem va saber molt greu, haver arrivat a aquesta "ultima reflexió", ja que la primera i la última eren totalment contraries, i la primera molt més bonica i romantica que la segona, realment pense que l´afirmació "LA UNIÓ FA LA FORÇA" acompanyaria millor a la resistència davant l´especulació, però està clar que les frases van deixant de tindre el seu caràcter revolucionari amb el pas del temps, i aquesta preciosa frase, potser, ahir va deixar de tindre tot el seu "bò significat" per pasar a ser part de la nova especulació urbanistica valenciana.
D´aquí pocs anys un hort serà una reliquia,la qual els europeus visitaràn quan vinguen al camp de golf, -" It´s very beautifull!-" diràn al mateix temps que el guia els explicara ;- "There are only two more in Valencia"-.

May 2, 2006

ÀLEX



SENYOR JUTGE; VOSTÉ COMPARARIA L´ATRACAMENT D´UN BANC AMB LA FUNDACIÓ D´UN BANC? EL PRIMER ÉS SUPERVIVÈNCIA I EL SEGON AFIANÇAMENT DE PODER!

Apr 25, 2006

LA VIDA ÉS BONICA

--Què passa?-la meua veu retombava, una i altra volta, sobre les altes parets de ciment.

La boira nuvolosa de les meues llagrimes no em deixava veure qui havia apregut en aquell reflex.

Qui era?era jo?hi havia de veres algú?
En el cas d'haver sigut jo mateixa qui m'estava buscant, perquè ho feia? quedava alguna esperança per aquest cos maltret i ferit? Potser pervivira; encara, el meu record en alguna ment? Hi havia algú que encara em somiava?

No ho sabia,els dubtes emplenaven les meues hores dins d'aquelles quatre parets grises i estretes que lentament se m'apropaven.
Realment, allò m'era igual, sí potser encara algú em cridava i ,alomillor, existia la vida darrere aquell ciment grisós i un sol brillara per mi en senyal d'esperança. Mai haguera negat eixa possibilitat però...I què? a mi que m'importava? què n'havia de fer d'allò un perdedor com jo, amb ánima de vella gloria, una escopeta cremada a la qual se li havia acbat la pólvora, una ploma on fa anys que n'era seca la tinta...
En aquell estat tan lamentableno hi tenia cap camí de sortida, la meua única via: una mort lenta i desinteresada.

Al meu cap, no obstant, no parava de ressonar una extranya paraula. No en tenia ni idea del seu possible significat però aquella tonaeta amb que 'entrava i eixa veu dolça, d'una manera rara em semblava haver-la estat escoltant durant tota la vida. No sé com explicar-ho pero quan l'escoltava pareixia que els records espentaren el pany d'una porta interna que m'era tancada, potser l'havia tancada jo...Evidentment, no ho recordava.

--Lluita,lluita...-com una remor que no parava la paraula es repetia i la bogeria començava a creixer.El pit em cremava i la gola em coïa més forta que si l'atravessara una garrafa sencera d'absenta.La mirada se m'obria clara i la llum del sol,Ah!la llum del sol...

De sobte, els quatre murs transparentaren i podia vore a traves d'ells. Resultava que darrere de cadascuna s'amagva la mar, la terra viva i rica del que bé la treballa, la natura més verda i viva i ,enl'últim, una mirada tendra que mirava fixa.

Una dolça melodía começà a envoltar-mei vaig poder observar com, conforme retrocedia la mirada donava pas a un rostre i, nés tard, a un cos de dona. Mai en la vida havia contemplat bellesa pareguda.

Recordí el significat de la paraula i, amb ell, tornaren milers de dolços records. En aquell instant només em calgué un crit del fons de la meua ánima per tombar aquella petita presó, ara de murs de vidre, i poder coneixer aquell triple paradís del costat d'aquella preciosa dona que tant de temps havia estat xixiuejant:
--LLUITA!

:)

Apr 10, 2006

HO SENT..i no PUC plorar..

Amiga, amiga, amiga! Oh amiga més que mai!
On ets? On ets? Jo et cride. Jo et necessite, amiga!
Jo et vull al meu costat per a tota la mort!
On ets? On ets? Jo et cride. Sense tu no puc viure.
On ets? Contesta, amiga! Torna-te'n. No te'n vages.
No em deixes ací sol, espantosament sol,
sentint com va caent-me la humitat des dels ossos
en gotes que em podreixen tota la calavera!


Apr 1, 2006

A VICENT ANDRES ESTELLES

A prop del plor
i lluny de la trsitessa.
Sentir-me el cor.
He vist, Vicent, la gloria.
De tant de goig
com he sentit per a TU.
M´he fet petit.
I m´he sentit tot nu.

Premi d´honor
de lletres Catalanes!
és el millor
regal, per un. T´extranyes?

9-Maig-78

Mar 27, 2006

Fins sempre, mestre

Em moriré escrivint els millors versos
de l'idioma català en el segle
XX, amb perdó de Rosselló i Salvat,
amb el permís de Pere Quart i Espriu.

Foix plorarà moltíssim en saber-ho
i inútilment intentarà un sonet,
l'únic sonet que li serà rebel
i mai no passarà del tercer vers.

Fuster, Ventura: no direu que no
us he avisat a temps. En els papers
faran elogis precabuts -oh, sempre

es necessita certa perspectiva.
Pensa en el nostre poble, i li demane
a Déu, una mort digna. Déu que ho faça.


Pareix que ultimament estem de dol, no s'oblideu mai que és una sort enyorar homes com Estellés o Ovidi, una sort que no és a l'abast de tothom. No sé si per molts hauran tingut una vida (i una mort) massa dignes, jo sempre tindré un prfund amor al seu record i unes ganes insaciables de continuar el seu treball. T'estime Vicent!

P.D.: Li demanaria a l'au si puguera penjar una joieta que Ovidi va escriure en un tros de paper per al seu germà i ara es pot vore fotocopiada en una llibre.Estaria bé,no?;)

M’he estimat molt la vida (V.A.Estellés)

Avui 27 de Març, va morir el nostre estimat poeta Vicent Andrés Estellés.. Jo, personalment l´aprecie moltíssim i admire com molts altres la seva poesia, que amb un to rebel ens endinsa en el racó més profunt del notre cos o de la nostra terra.



Em dius amic, que escriga unes memòries.
Això ho fan bé els polítics i els lladres,
que són aquells que tenen què contar.
També sol ser cosa honesta de putes:
tenen allò que hom diu experiències.
Jo no ho sé fer, i a més a més això
-perdona'm tu- em sembla innecessari.
Allò que pot tenir cert interès
és el que he escrit i roda ja pel món.
Sols he sabut -si alguna cosa sé-
narrar allò que passa al meu davant,
uns accidents, una geografia,
uns litorals de perfumada línia,
els tercs treballs d'unes mines de plom,
el seu comerç. Jo no he estat mai poeta.
Com vols que jo escriga unes memòries?
És el que he fet, et diré, si insisteixes.
Jo no he fet més que escriure unes memòries,
uns incidents de navegacions.
L'home que sóc s'estima més romandre,
amb passions i manaments d'un foc,
lluny d'una llum fàcilment excessiva.
T'ho dic, i dic desistiment, dolor.

Mar 26, 2006

Conver-sa

-bonicaaa gggg!
-aiii, guapo!
-mua mua dolçeta!
-t´estime (ooo)
-eres la millor xiqueta..
-si?
-vull despullar-te
-va!
(la despulla)
-que bona que estàs
-i tu cabró
-que, què vols? Per què em dius cabró?
-Perquè vull!
-Què vols? Què esperes de mi? Què esperes de tu?
-Vull estimar-te (follar) espere tot de tu.. de mi només un oROGAsme.
-vine...
-ja vaig
(es situa damunt d´ell)
-Què fem en este culet?
-Tu voràs...
-Jo, (humilment) vull que siguem u.
-Jo, (decididament) també, avui, ara!
-tanca els ulls, i deixa´m entrar..
(els tanca)
-aaah!
-mm ahh !
-aa ooh aa a!
-a a aa a..
-T´estime cabró!
-No te´n vages mai..!
-MAI.

Mar 23, 2006

AQUEST AMOR


Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
Aquest amor...:

Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.

Mar 21, 2006

T'estime

T'estime,
què vols que et diga?
i a cada minut que passa
t'estime més
com si el temps fóra una cosa
en ascensió i no poguera parar de fer-ho
t'estime en el dia, i el sol
em crema d'amor.

t'enyore en la nit, i la lluna
em goteja dolçor

quan se'n va el dia i el sol és roig
em crema el teu amor de xocolata
i estic contenta de saber que
demà
t'estimaré més encara en la rojor de l'alba.
t'estime

sense tindre més remei
que em console:
sols el record dels teus ulls tendres
i les teues ulleres de Lennon,
de la Utopia que compartim
i cerquem com un Waslala mutu.

T'estime en la pena de no tindre't
i en l'alegria d'olorar-te
tot i que siga en la llunyania

T'estime com un presagi
que em fa cuscanelles als ovaris
i m'irradia vida als pits.
estime un Papasseit tendral
que no deixa de ser un Peter Pan
a qui m'agrada donar llum,
com a campaneta llumenada
que he volgut ser per a tu.

Estime els teus colors
foscos en la pena
i lluents en l'alegria,
el teu caminar de puntetes
la teua abraçada...
La nostra abraçada dolça
el revolcó valencià
i la suor apegalosa dels nostres orgasmes.

T'estime perquè sí
t'estime perquè no,
si no, no t'estimaria
sense mullar-me en el record dels
teus petons
al front,
a la boca
o als mugrons.

xiquet d'aigua
record de sal que es desfà
quan et busque i t'abrace
mentre em regalimes pels braços
com a pols màgica;

home de terra
estàtua de sucre
que llepe en l'imaginari que em dóna
la llunyania;

pare dels meus infants de mocador
que tu has volgut foren grana
com el color d'aquesta nostra lluita
de magranes al cel
i trons al carrer.

VIOLA CANALS

Aquest poema és la prova de que l'au ja havia volat sobre els mars de sentiments,
temps enllà,abans de mudar de pell...

Mar 13, 2006

Mar 10, 2006

Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar...(Ovidi Montllor)

Avui 10 de Març va morir el nostre estimat Ovidi , dins de la seva malaltia que l´anava fen perdre la força a poc a poc. Però Ovidi, no només va ser silenciat per la seva mort. Les institucions van intentar callar les paraules, les cançons , la rebel.lia d´Ovidi montllor. Malgrat tot, hem pogut conèixer la seva música i les seves cançons, que d´una forma o d´un altra a tots ens han sorprés i ens han arribat al cor.

Als Companys

Si t'arriba el matí,
penses: ja ha passat un dia.
Han passat dies i anys,
i sempre és el mateix dia.

Dia de morts i de dol,
dia que mai no es voldria.
Per això ningú no el vol,
encara que encara sia.

Temps tan llarg que hi ha qui es cansa
Temps batejat amb vermells,
de sang, de sol i d'esperança.

Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forces per a esperar,
perquè és més forta la vida.

Arribarà el matí
que el plor serà d'alegria.
Només per aquest fruit.
Jo donaria la vida.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.

Mar 5, 2006

El Rodamón Raimón

La Princesa

Els personatges d´un 9 conte

Hi havia una vegada ...

Una monarquia diferent;

-Una princesa que li agradava molt correr pels carrers.
-Un princep que volia lluitar contra el rei.
-Una reina que li agradava lluitar en les batalles.
-Un rei que anava en bicicle a per el pà.

Un poble igual als demés pobles;

-Amb una botigera que no venia mai res.
-Amb un sabater que li feien pànic les sabates.
-Amb una burgés que repartia els seus diners.
-Amb un rodamón que dormia al carrer sota un grapat de billets.

Un món diferent;

-On els divendre es començava a treballar.
-On els dimecres era la festa nacional.
-On per el dia es dormir i per la nit..En la cort;La pricesa corria pels carrers, el princep lluitava contra el rei, la reina lluitava a les batalles i el rei anava en bicicleta a per el pà.En el poble la botigera no venia res, el sabater es tapava els ulls per no vore les sabates, el burgés caminava pels carrers repartint els diners, i el rodamón arreplegava els diners,per a poder dormir ben agust.

Maria del Mar Bonet

La cantant Maria del mar Bonet i el pianista Manel Camp aturen llurs activitats artístiques per retrobar-se un cop més a l´escenari i gaudir amb el públic a l´Auditori J.Rodrigo de Sagunt els dies 24 i 25 de Març.



http://www.teatroentradas.com/index.asp

Feb 12, 2006

Wish you were here

So, so you think you can tell Heaven from Hell,
blue skies from pain.
Can you tell a green field from a cold steel rail? A smile from a veil?
Do you think you can tell?

And did they get you trade your heroes for ghosts?
Hot ashes for trees? Hot air for a cool breeze?
Cold comfort for change? And did you exchange
a walk on part in the war for a lead role in a cage?

How I wish, how I wish you were here.
We're just two lost souls swimming in a fish bowl,
year after year,
running over the same old ground. What have we found?
The same old fears,
wish you were here.

Feb 2, 2006

Jan 29, 2006

Jan 25, 2006

Primera setmana

El diumenge ens vam anar al castell a gaudir del Sagunt des de ben alt!






Jan 22, 2006

Setmanari

Avui, aseguda al banc de la peixcateria, he pesat que aquest blog es podria convertir en un setmanari, i com al ratolí li ha semblat bé doncs així ho farem, a poc a poc anirem apropant-vos el nostre vol setmanari...:)

Jan 21, 2006

Els amants

Powered by Castpost

Què volen aquesta gent

De matinada han trucat

son al replà de l’escala

La mare quan surt a obrir

porta la bata posada"

Qué volen aquesta gent

que truquen da matinada?"

"El seu fill, que no és aqui "

"N’és adormit a la cambra.

"Qué li volen al meu fill"

El fill mij es desvetllava."

qué volen aquesta gent

que truquen da matinada?"

La mare ben poc en sap

de totes les esperances

del seu fill estudiant,que ben compromés n’estava"

qué volen aquesta gent

que truquen de matinada?"

Dies ha que parla poc

i cada nit s’agitava

li venia un tremolor

tement un truc a trenc d’alba"

Què volen aquesta gent

que truquen de matinada?"

Encara no ben despertja sent viva la trucada

i es llença pel finestrala l’astalt, d’una volada"

Què volen aquesta gent

que truquen de matinada?

"Els que truquen resten muts,

menys un d’ells, potser et qui mana,

que s’inclina al finestral.

Darrera xiscla la mare.

"Què volen aquesta gent

que truquen de matinada?"

De matinada han trucat

la ller una hora assenyada

Ara l’estudiant ja es mort

ès mort d’un truc a trenc d’alba

"Què volen aquesta gentque truquen de matinada?



Powered by Castpost

Els cosos nus que un dia hem vaig trobar quan anava pasetjant,
No han desaparegut encara d´aquella roca freda i umida del castell,
He pasat per allí un fum de vegades però no s´han mogut,
Un dia volia espantar-los i fer que es mogeren per poder veure qui són,
Però mai s´han mogut.
De tant en tant plou al poble i també es desprenen roques de la muntanya ,
Han caigut moltes roques i gotes i no els han mogut,
Jo esperava que un dia tingueren fred o calor i es separaren d´estar junts,
O que potser algú anara i els moguera d´aquella pedra fosca de nit,
Avui, en la muntanya han construït grans gratacels i finques per empresaris,
Han destruït la muntanya i han fet carrers d´asfalt per conduir-nos als gratacels,
Vaig passar per la roca i ja no hi és...Pensava que havien marxat,
Mirant al cel per fugir d´aquell cementiri els vaig vore volant.

L´au.

Jan 11, 2006

LA MEUA FADA


La meua fada
Borda, folla, la meua fada boja,
única, sorprenent cada vegada,
rebosant sempre d’una força inesperada
i la bondat més gran i més tendra.
Vestida de la princesa del castell
més gran i preciós que mai he somiat
ni somiaré.
Humilment amaga els seus poders
sota sa mirada tendra.
Disfressada de xiqueta m’acompanyava.
callada, o més bé
em deia la paraula justa
al moment just,sencillament.
Em guiava quan em trobava perdut,
o més bé ofegat,
una llum d’un far enmig d’una mar de penúries.
Sense que me’n puguera adonar jo,
m’anava portant cap al seu món
i obria discretament les portes
que solen ser tancades
als racons més amagats del cor.
Més tard ja no erem enlloc
s’havien perdut fugint del món.
Era llavors quan se li queien la disfressa i el vestit
i començaven la seua màgia i els nostres jocs.
La màgia de fer d’una roca, un llit
i que aquest llit fos l’escenari dels jocs més prohibits.
Llavors passavem a la màgia de curacions i oblits,
dolors que se’n anaven en forma de gemecs i crits.
La mateixa màgia em va fer tancar els ulls aquella freda vesprada
i obrir-los enmig d’una càlida nit,
la mateixa màgia que il·luminà un poble sencer,
per fer-lo, si cap,
encara més bonic.
Aleshores ve quan jo desperte d’aquell somni,
de nou en aquella mar que m’ofegava
pero....
COSA DE MÀGIA!
ja no em puc ofegar, ara sure!
sure i puc gitarme damunt l’aigua
tal com em gitava damunt aquella roca
o potser era un llit?
Què més dona?
I altra volta la fada tornava a ésser en mi,
tombada amb el cap sobre el meu pit,
sense parar de fer màgia.
Impresionant, fada...

El Ratolí

Jan 8, 2006

El Pep

El Pep era un noi jove camí dels vint-i-nou
Vivia a casa els pares i es quedava sol
Això li permetia tenir un cotxe nou
Amb festa el cap de setmana ell ja en tenia prou!
Però arriba et fatídic i els pares del Pep són morts
Amb el sou no paga la hipoteca i els banquers li prenen tot
I ara en Pep s'agobia obre la finestra i es llença de cap al buit
I per l'aire pensa: mira que sóc tonto! perquè no he llençat al banquer?
O millor... perquè no he robat aquest banc?
O millor... som-hi a rebentar tots els bancs!! Preparem-ho bé!
Ell sempre pensava que si currava prou
A casa mai faltaria un bon plat de brou
Amb la vida hipotecada i mirant com plou
I sense assabentar-se que ell es cau al pou
I ara en Pep s'agobia, obre la finestra i es llença de cap al buit
I per l'aire pensa: mira que sóc tonto! perquè no he llençat al banquer?
O millor... perquè no he robat aquest banc
O millor...som-hi a rebentar tots els bancs!!
I ara ets tu el que pensa, tanca la finestra i no facis mai com el Pep
El futur és ara si vius a casa dels pares hem de transformar el present
Pensa-ho bé! la solució és a les mans
Mira-ho bé! escopeta de canons retallats!

Jan 1, 2006

Semidéus!


Viuen sota l'únic cel fet amb bitllets verds
l'únic déu vestit de sang és el vertader
als seus carrers i cases els súbdits fan de donants
compren i voten, continuen sent uns ignorants
tots els dies senten que el seu fi és la felicitat
però els fan creure que l'aconseguiran comprant
ara són consumidors, no prosumidors, ja no són ciutadans
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per esclafar l'ou dur
no tenim present, no tenen futur
au a petar-los fins al final el mur
no tenen vida pròpia els vigila el gran ull
a cada plaça, carrer, cantó i al seu treball
la llibertat i la justícia en contra de l'ordre establert
l'educació i la cultura en contra del creixement
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per esclafar l'ou dur
no tenim present, no tenen futur
au a petar-los fins al final el mur
els semidéus controlen
els semidéus governen
els semidéus jutgen
els semidéus, els semidéus ?
ahir tinguí un malson
em perseguia una $ partida per la meitat
em despertí de cop
i m'adoní que estava suant sang