INSACIABLES GANES

Insaciables ganes d´escriure,
D´escriure la meva poesia,
La saliva corre per la boca
Joganera, i hem recorda,
Que he nascut per escriure
Que de tant en tant
He de soterrame enmig dels versos,
I volar.
Ja feia temps, i tant que feia temps,
Que no enyorava la poesia,
Les paraules que he escrit son sinceres
I dites amb el cor.
I els sentiments s´han quedat a casa seva
amb ell.

Però potser avui encara queda un record,
O l´olor dels seus besos al meu coll
O les mirades sense vore res
l´inconfudible plaer d´estimar-te.
Potser queden tantes coses
que no les puc recordar .

Mentre escric tancada a l´habitació
Aquella en la que tant ens vam estimar,
Pense que potser som els amants bojos d´un poema d´Estellés.
I de tant en tant mire enrere
Veig que les coses van com van.

Mireu del que és capaç una xiqueta boja;-)