Oct 26, 2009

el sentit dels sentits



Moltes vegades no valorem allò al que ens hem acotumat, aquesta última setmana he estat molt refredada i he perdut dos sentits que son essencials per a disfrutar de la vida: el gust i l´olfacte. Ara comence a recuperar-los a poc a poc i ha adonar-me del plaer que dona olorar el café de bon matí quan passe per la cafeteria de la facultat, la gespa de Bibers, i l´oror característic dels teus companys, el que sents cada dia. I què dir del gust...per a una persona que li agrade menjar no pot haver un atemptat més gran que el de que li lleven el gust de tots els aliments...durant una setmana, menjar perd el sentit de ser.

Oct 23, 2009

El cel de València


Hi ha dies en els que la rutina s´il·lumina amb un cel blau i brillant, el cel de València. Tot i que de vegades les angoixes quotidianes i les mil històries que portes al cap no et deixen esbossar un somriure quan vas caminant per la ciutat, hi ha un moment en el que sense voler mires al cel i no tens més remei que somriure i donar les gràcies per poder caminar cada dia per una ciutat que sempre intenta donar-ho tot per apropar-te més a ella i fer-te feliç. El cel de València és completament blau i brillant cada dia que camine depresa cap a la facultat.

Oct 20, 2009

La nostra història

Moltes vegades hi ha coses que resultem realment difícils d´explicar. Entre aquestes està el perquè de l´eliminació de la història del País Valencià. És un fet que considere extremadament greu, i al parlar en els meus companys tots pensem el mateix. Què som si no història? Som el present d´un passat comú que ens fa tenir una identita propia, ser poble. Quin motiu pot fer deixar de banda les teues arrels? I a més prendre una decisió tan transendental com és decidir que d´ara endavant cap estudiant d´història que estudien a l´UV no podran estudiar la seua pròpia història.

Pense que ningú té dret a prendre eixa decisió i que davant dels fets només ens queden les nostres paraules, eixir al carrer i dir PROU!