Apr 24, 2010

La victòria de l´exèrcit Reialista front als Agermanats

Els Agermanats van ser derrotats militarment per l´exèrcit reial l´any 1523. Això tindrà unes conseqüències molt greus per a la ciutat de València. En primer lloc, la desfeta del moviment agermanat donarà lloc a la victòria de l´autoritarisme reial, el qual havia estat seriosament qüestionat pels agermanats. A banda, les conseqüències econòmiques i la repressió personal, que en un primer moment fou més moderada, però que en la segona fase serà molt dura, probablement perquè la presa de València no suposà el final de les Germanies, ja que molts dels agermanats es refugiaren a Xàtiva que no caurà fins un any després.

La repressió també fou col·lectiva, amb confiscacions de bens, que afectaren als gremis i a les poblacions agermanades. Aquesta repressió consistia en grans multes que es van pagar durant molts anys i que tindran un clar efecte en l´endarreriment del desenvolupament econòmic del País Valencià durant el s.XVI.

D´altra banda la noblesa també es va veure afectada ja que la guerra els va suposar una gran despesa econòmica. A més, la seua imatge política també es veurà afectada, ja que no havien pogut resoldre el conflicte agermanat per ells mateixos i havien necessitat l´ajuda del rei.

Un altra de les conseqüències serà la de caire religiós, el moviment agermanat també tenia un fort component anti-mudèjar, ja que aquestos suposaven una clara competència econòmica per als gremis, ja fora exercint com a ma d´obra barata per als nobles o en els treballs artesanals. Així doncs, els agermanats duran a termes bateigs forçosos, el més famós fou el de Gandia, aquestos culminaran amb la sentència de 1525 per la qual es dictamina que els batejos fets pels agermanats eren vàlids i que hi havia l´obligació de bateig forçós de tots els mudèjars.

...si voleu saber més Dimarts i Dijous de 10 a 11h a l´aula F.1.2 de la Fac.Geo i Hist....

Apr 21, 2010

Al bando vencido...

Se van llevando la memoria,
queda en la historia una mancha, un borrón.
Mientras el resto sufre amnesia,
un viejo recuerda una canción,

de aquella lejana batalla
donde pudo morir,
en una guerra no ganada,
a veces me pregunta por ti.

Se cree aún en la trinchera,
otra bandera, de otro color,
solemne en su viento ondea,
sobre la cima y en su salón.

A veces habla con fantasmas
de cuyo nombre se olvidó.
Vencidos, nunca regresaron
de su exilio interior.

Ni un momento, ni un recuerdo,
para los que perdieron, los que construyeron
la tumba, el mausoleo,
de la miseria, del carnicero.

¿Cómo esperas ganar sin ellos
las batallas que anteriormente perdieron?
Si han de callar, que callen aquellos,
los que firmaron pactos de silencio.

Tratan de convencerle, abuelo,
las explosiones han terminado.
Pero cuando sale a la calle,
Madrid parece bombardeado.

Y lee escritos en los muros,
gritos contra los que luchó,
y personajes de rostro oscuro
que le inculcaron el terror.

Y un día, sin darnos cuenta,
el viejo, con sus historias, se consumió
Y en la memoria de su nieto
sólo una huella, un leve borrón,

de aquella lejana batalla,
donde pudo morir,
en una guerra no ganada
donde luchó por ti.

Donde luchó por ti.

(1995)

Apr 20, 2010

Crònica d'un dia

Parelles passegen de la ma per la vorera mentrestant algú passa amb la bici esquivant els peatons que invadeixen el seu carril. Eixim de la facultat i ens ofereixen insistentment un periòdic marxista, diem que no com cada dia. Ara a pels cartells, on està el celo? No hi ha. Anem a comprar-lo, son 0.60€ “tome usted”. Tornem a la facultat i tallem el celo amb les dents, mmm que bo està el pegament, m'estic fent addicta!

Ara toca anar cap a classe, unes hores i tornem a recórrer la facultat, de dalt a baix i sempre en el mateix ordre. Agafem l´ ascensor i als departaments, tornem a baixar, Sala de Lectura, anem a dinar! No hi ha lloc, que fem? Esperar. Després la cua per a calfar el dinar en el microones. Per fi! [00.00min] ja esta calent! Anem cap a la taula. Un tallat i a estudiar?

Torne a l'avinguda tots esperem l'autobús impacients baix un sol sua que ens dona València! Ja esta ací, 2,30€ i cap a casa!

Apr 17, 2010

Una de història [va per tu]


L'arribada del virrei a la ciutat de València al 1520.

Vivim en una ciutat carregada de història.

[L'arribada del virrei a València l'any 1520 va ser tot un esdeveniment, fou així per la situació política que es vivia a la ciutat, els agermanats esperaven el moment per dur a terme les seues màximes aspiracions polítiques : aconseguir dos membres més al Consell de la Ciutat : un artista i un menestral. ]

Era el dia de l'elecció dels jurats , la ciutat bullia, d'una banda els agermanats en les seues millors armes i robes esperaven impacients l'arribada del virrei. D'altra, els nobles de la ciutat confiaven en el virrei per que la situació de revolta aplegara al seu final i es restablira l'ordre.

[El camí oficial d'entrada de la màxima autoritat a la ciutat de València es feia des de les torres de Quart seguint pel Carrer Quart fins a la Plaça del Tossal on es continuava recte pel Carrer Cavallers (centre neuràlgic de la ciutat) fins a la Casa de la Ciutat, que es situava al costat de la Generalitat.]

Aquell dia, el virrei amb tota la seua comitiva està predisposat a entrar a la ciutat pel camí que era costum fer-ho i entregar la ceda (llista feta pel rei que contenia els diferents membres entre els quals s'havia d'escollit els càrrecs del govern municipal, en aquest cas els jurats) per a que es procedira a la elecció dels jurats. Quan el virrei va aplegar a l'altura de la Plaça del Tossal es va trobar amb un gran grup d'agermanats que el van forçar a canviar de direcció i el van dur pel carrer de la Bosseria, on estaven tots els gremis agermanats de la ciutat mostrant la seua força numèrica i militar al virrei, el qual, al veure la situació que s'estava vivint a la ciutat va quedar impressionat i temorós del que podia passar.

[El carrer de la Bosseria i els seus voltats, com la Plaça del Mercat i la Llotja, eren el llocs on es situaven els gremis de la ciutat de València, allí era on estava la part comercial de la ciutat, encara podem veure actualment que els carrers del voltant de la Bosseria tenen noms d'oficis.]

En el moment de l'elecció dels jurats la tensió era màxima, els agermanats volien fer cas omís de la seda i així aconseguir els dos membres que reivindicaven en els jurats. Finalment es va procedir a la votació i els agermanats van tenir la majoria en el Consell i van acomplir les seues aspiracions polítiques, que més tard es veuran truncades.

Apr 9, 2010

Resistència


Totes hem pogut veure aquestos dies en persona i pels mitjans de comunicació la brutalitat que s'ha viscut al Cabanyal. La destrucció indiscriminada de la història d'un poble pels polítics corruptes que malauradament desgovernen i destrueixen el nostre País Valencià.

Davant d'aquesta situació estic segura que moltes de nosaltres s'hem parat a pensar en la poca vergonya que tenen els polítics del Partit Popular, però jo sincerament avui em quede amb la resistència. La resistència que han dut a terme totes aquelles persones que si que tenen una consciència crítica i han sabut enfrontar-se amb el poder destructiu que assola els nostres carres i ens intenta destruir com a persones. M'agradaria poder donar l'enhorabona a totes aquelles que lluiten per la dignitat d'un barri. Aquelles que aquestos dies han tingut que suportar la repressió de les forces espanyoles i han rebut molts cops de porra per mantenir la dignitat. De tots aquestos dies em quede amb la lluita i la resistència, enhorabona companyes!