La Balada De La Garsa i l´Esmerla

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

pennatge blanc, he vista una garsa,

sola, sens par, de les altres esparsa,

que del mirar mos ulls resten alegres;

i, al seu costat, estava una esmerla,

ab un tal gest, les plomes i lo llustre,

que no és al món poeta tan i·lustre,

que pogués dir les llaors de tal perla;

i, ab dolça beu, per art ben acordada,

cant e remor cantaven tal balada:

^Del mal que pas no puc guarir,

si no em mirau

ab los ulls tals, que puga dir

que ja no us plau

que io per vós haja a morir.

Si muir per vós, llavors creureu

l´amor que us port,

e no es pot fer que no ploreu

la trista mort

d´aquell que ara no voleu;

que el mal que pas no em pot jaquir,

si no girau

los vostres ulls, que em vullen dir

que ja no us plau

que io per vós haja a morir.^