Un dia gris

L´assassinat de Carlos
Avui s´em despertat en unes imatges que han sorgit a la llum pública i que a molts s´ens han quedat gravades en la ment, i mai més podrem oblidar; l´assassinat de Carlos.

Nombroses sentiments em recorren per dins: impotència, indignació, ràbia..Aquell tren portava dins l´odi la violència la barbàrie i el feixisme. L´Estat Espanyol és el culpable. Molts joves com Carlos lluitem dia rere dia per mostrar la nostra preocupació i rebuig cap aquesta colla de fanàtics feixistes, mentrestant al carrer regna la impunitat, els governs no il·legalitzen manifestacions i concentracions de partits i grups neonazis que ixen al carrer a cridar odi. I els mitjans de comunicació, que dir? Son uns manipuladors innats, presenten a Carlos com un radical antisistema, antisistema? No serà antifeixista? perquè vull recordar que el que anava a fer Carlos era manifestar-se contra una manifestació feixista, cosa que hauríem de fer tots, perquè ser antifeixista és actuar contra el feixisme no dir-ho en programes que només fan que acusar sense tenir la mínima prova.

Avui em vista la realitat, una prova més del que esta passant i una prova més de la permissivitat que existeix amb aquestos grups que estan nodrint-se en el mateix exèrcit espanyol, com és el cas de l´assasí de Carlos, militar de professió.

La lluita continua, cap agressió sense resposta!

Amb tu

Cada minut, cada segon, el pas del temps amb tu

una ma, un bes , una mirada que a poc a poc

esdevé algo més

un poquet més

el temps passa

i els dies

ens fan forts

ho saps i ho sents

imaginem somiem i creem

junts

Felicitat Primaveral

Ja ha aplegat la primavera, estimada estació de l´any per molts, avui descansant dels intensos dies anteriors puc dir que aquesta estació hem fa sentir-me lliure, feliç, i a més és la més llesta i sap traure de mi tot allò que hivernava. Avui és 29 de Març i com cada dia de primavera sóc més jo!

Gràcies SOL!

Atrapats en el Blau

Fa vint anys vivies atrapat en el blau, un altre temps, un altre color, i t´esperaven inpacients en casa, t´havien agafat i ningú sabia si avui tornaries.

El temps ha passat, les coses han canviat, potser es respira millor, però correm davant dels mateixos, i es que passat el temps hi ha qui no ha envellit.

I es que vivim atrapats en el blau, atrapats en el blau, atrapats en el blau. Ells em protegeixen de tu de ells qui em va a protegir?

Atrapats en blau, atrapats en blau.

De dia uniformats, de nit encaputxats, imparteixen la mateixa llei. Plouràn granotes i culebres, plouràn pedres i després vos preguntareu per què.

Sigues roig, negre, xinés, o si te passes de llest, aprendràs la teua lliçò. Les cameres mai recolleixen el que passa en el calabòs, entre un i altre furgó.

Lisboa en tres Imatges

Desitjant la PRIMAVERA...

una cervesa al CAFÉ LISBOA

o un passeig per PLAÇA DO COMERÇO ...

OH LISBOA!!

24-01-09

De vegades, cal parar-se a pensar un poc més enllà del que som capaços de vore. La vida és complicada i ens posa un gran nombre d'entrebanc. Davant d'aquestos, és a dir davant la vida, hom tendeix a formar-se una idea aproximada d'ell mateix i un miratge d'aigua d'aquell que vol aplegar a ser.. Allò que queda entremig d'ambdues figures és només un cabàs ple de reptes, inquietuds, pedres i batalles a les quals enfrontar-se. Ara bé, a l'hora de fer comparatives o revisions dels progressos pel natural el resultat sol ser prou frustrant;generalment el resultat obtés en una prova concreta mai s'assembla al resultat esperat i això sol ser perquè la vida no sol comportar-se i deixar-se fer com si fos l'argila que treballa l'escultor per fer la figura de fang (això sense tindre en compte les aptituds en el modelatge que puga tindre cadascú, que seria un altre tema). Dit açò podem afirmar que les comparatives entre un resultat concret i el resultat global al que aspirem aplegar solen portar-nos cap a interpretacions errònies i conclusions parcials sobre el recorregut d'aquell camí que hem assumit com a propi. Ja solen dir que uns pocs arbres no ens deixen vore el bosc,i aquesta és una dita amb la qual estic totalment d'acord. Així doncs, s'hem d'avançar a aquesta situació; deixem-se de resultats d'abans d'hora, de conclusions pessimistes i de pensar-s'ho tot dos vegades, eixim al carrer, a les places a reprendre el nostre camí, perquè no és de ningú més, és el nostre. Tenim una exacerbada tendència a valorar cadascuna de les decisions que prenem buscant l'aprovació dels nostres actes segons els resultats immediats que obtenim i ens oblidem d'allò més important: més enllà de l'encert o l'error en les nostres decisions està el fet d'estar a l'altura de decidir i plantar-se davant del repte que ens ha posat la vida. Perquè tant si encertem com si errem en l'acció presa ens endurem o una valuosa lliçó i el reforçament que li dona al fènix alçar-se de nou després d'una batalla perduda, o la satisfacció, la força i l'experiència que s'obté de la victòria i sobretot de sentir-se sabedors del propi encert. El nostre camí està ple d'ombres i no ens està permès conèixer el final, així doncs són la vida i el destí agafats de la mà els que ens marquen els límits les corbes i les revoltes que hem de seguir per aplegar allà on ens pertoca anar. Per tot el dit anteriorment m'agradaria fer una crida a la valentia, a l'alegria i a perdre la por; no serà per nosaltres no tastar cadascú la seua pròpia victòria, que és un tros de la victòria de totes, la prudència no ens farà traïdors i no ens faltarà valentia a l'hora de resistir en el setge de la revolta. El futur és ara i és a les nostres mans, que no s'ens escape.

El Ratolí