DÓNA´M LA MÀ

Dóna'm la mà
Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

La barques llunyes i les de la sorra

prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;

miraran noves rutes

amb l’esguard lent del copsador discret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara

,a l’amor, tota cosa prop del mar:

i jo, aleshores, besaré ta galta,

i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.