L'arribada del virrei a la ciutat de València al 1520.
Vivim en una ciutat carregada de història.
[L'arribada del virrei a València l'any 1520 va ser tot un esdeveniment, fou així per la situació política que es vivia a la ciutat, els agermanats esperaven el moment per dur a terme les seues màximes aspiracions polítiques : aconseguir dos membres més al Consell de la Ciutat : un artista i un menestral. ]
Era el dia de l'elecció dels jurats , la ciutat bullia, d'una banda els agermanats en les seues millors armes i robes esperaven impacients l'arribada del virrei. D'altra, els nobles de la ciutat confiaven en el virrei per que la situació de revolta aplegara al seu final i es restablira l'ordre.
[El camí oficial d'entrada de la màxima autoritat a la ciutat de València es feia des de les torres de Quart seguint pel Carrer Quart fins a la Plaça del Tossal on es continuava recte pel Carrer Cavallers (centre neuràlgic de la ciutat) fins a la Casa de la Ciutat, que es situava al costat de la Generalitat.]
Aquell dia, el virrei amb tota la seua comitiva està predisposat a entrar a la ciutat pel camí que era costum fer-ho i entregar la ceda (llista feta pel rei que contenia els diferents membres entre els quals s'havia d'escollit els càrrecs del govern municipal, en aquest cas els jurats) per a que es procedira a la elecció dels jurats. Quan el virrei va aplegar a l'altura de la Plaça del Tossal es va trobar amb un gran grup d'agermanats que el van forçar a canviar de direcció i el van dur pel carrer de la Bosseria, on estaven tots els gremis agermanats de la ciutat mostrant la seua força numèrica i militar al virrei, el qual, al veure la situació que s'estava vivint a la ciutat va quedar impressionat i temorós del que podia passar.
[El carrer de la Bosseria i els seus voltats, com la Plaça del Mercat i la Llotja, eren el llocs on es situaven els gremis de la ciutat de València, allí era on estava la part comercial de la ciutat, encara podem veure actualment que els carrers del voltant de la Bosseria tenen noms d'oficis.]
En el moment de l'elecció dels jurats la tensió era màxima, els agermanats volien fer cas omís de la seda i així aconseguir els dos membres que reivindicaven en els jurats. Finalment es va procedir a la votació i els agermanats van tenir la majoria en el Consell i van acomplir les seues aspiracions polítiques, que més tard es veuran truncades.
3 comments:
Molta història viscuda i molta per viure, per fer i per escriure.
Ai els agermanats! sempre buscant dos membres més als consells...
La veritat és que és un plaer caminar pels carrers del centre de València coneixent les històries que han vist, que han creat i més si vosaltres ens ho ensenyeu.
Totalment d'acord és un plaer viure en aquesta ciutat plena de història. Aprofite per dir que tot i que s'empenyen no ens la llevaran! Seguirem lluitant per recuperar la nostra història!
Ara falta la segona part de la història. Què va passar amb els agermanats? I què va passar amb el virrei quan va anar a Xàtiva? Com va quedar tot finalment? Quan m'ho vas explicar, ens vam quedar per aquesta part...
Molts besets, bonica!
Post a Comment