Parelles passegen de la ma per la vorera mentrestant algú passa amb la bici esquivant els peatons que invadeixen el seu carril. Eixim de la facultat i ens ofereixen insistentment un periòdic marxista, diem que no com cada dia. Ara a pels cartells, on està el celo? No hi ha. Anem a comprar-lo, son 0.60€ “tome usted”. Tornem a la facultat i tallem el celo amb les dents, mmm que bo està el pegament, m'estic fent addicta!
Ara toca anar cap a classe, unes hores i tornem a recórrer la facultat, de dalt a baix i sempre en el mateix ordre. Agafem l´ ascensor i als departaments, tornem a baixar, Sala de Lectura, anem a dinar! No hi ha lloc, que fem? Esperar. Després la cua per a calfar el dinar en el microones. Per fi! [00.00min] ja esta calent! Anem cap a la taula. Un tallat i a estudiar?
Torne a l'avinguda tots esperem l'autobús impacients baix un sol sua que ens dona València! Ja esta ací, 2,30€ i cap a casa!
skip to main |
skip to sidebar
Atia de la familia dels júlia escriu a través del temps els records més íntims de la seua existència.
3 comments:
Demà la mateixa cançó, i el dimarts, i el dimecres...
b7s companya!!
És el que toca. Fas molt bé passan-te pel blog! Gràcies!
Com em recorda a temps del Clot...Ahí ja començares i encara no has parat, això és molt positiu i esperançador. Jo ara continue penjant cartells gràcies a tu,i de lo que més m'agrada fer. Jo també sóc addicta al pegament i m'anxisa!
Post a Comment