tag:blogger.com,1999:blog-190998682024-03-13T05:12:50.637-07:00...atia dels júlia...Atia de la familia dels júlia escriu a través del temps els records més íntims de la seua existència.Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.comBlogger109125tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-45212612369678919382010-08-09T01:28:00.000-07:002010-08-09T01:28:18.486-07:00Marxisme i Feminisme en A. Kollontay<div align="center"></div><div style="text-align: justify;">En primer lloc hi ha que destacar el valor de l’anàlisi global de la situació de la dona que Kollontay realitza, anàlisi que, si bé es deutor de la tradició marxista del seu temps, no deixa de manifestar-se crític amb ella.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Defèn que l´alliberament de la dona exigeix canvis que afecten a l’estructura econòmica, social i ideològica del capitalisme. No hi ha prou amb l’abolició de la propietat privada i amb que la dona s’incorporés a la producció; és necessària una<strong> revolució de la vida quotidiana i de les costums</strong>, forjar una nova concepció del món i molt especialment, una nova relació entre els sexes.</div><div style="text-align: justify;">Kollontay es va enfrontar a aquells que pensaven que els canvis relatius a l’emancipació de la dona eren una simple qüestió de superestructura i va defendre la necessitat d´una lluita específica contra aquesta.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Karl Marx mai deixà de tenir present la idea de que<strong> per a construir un món millor</strong> era necessària<strong> l´aparició d´un home nou</strong>. Així doncs, Kollontay s’uneix a aquesta reivindicació i a la de fer una revolució humana, tal vegada la més important, la qual no pot ser posposada a cap tipus de trionf.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El feminisme té la seua raó de ser en l´aparició de la “dona nova”, perquè en bona lògica marxista, no hi ha prou amb que la dona estiga oprimida, sinó que té que aplegar a ser conscient d´aquest fet.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Al parlar de l’aparició d´un <strong>nou tipus psicològic de dona</strong>, Kollontay està negant l´existència d´una suposada “natura femenina”, natura que seria concebuda com una determinació ontològica de la dona, com a la seua especificitat immodificable, per a afirmar la realitat psicològica femenina, entesa com a un complex de fenòmens condicionats històricament.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">[Després de llegir a Alexandra, només em queda per dir, que les seues paraules son totalment aplicables a la nostra realitat , i que el fet de ser revolucionaries ha de tenir com a primer pas, la revolució interior, el canvi de mentalitat i la creació "d´una dona nova".]</div><br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/TF-7_4wCMbI/AAAAAAAAAJU/CAU0aP5rcb4/s1600/Alexandra+kollontai.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bx="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/TF-7_4wCMbI/AAAAAAAAAJU/CAU0aP5rcb4/s320/Alexandra+kollontai.jpg" /></a></div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-3966451030245838722010-07-16T02:07:00.000-07:002010-07-16T02:07:08.236-07:00Felicitats Felicitat<div style="text-align: justify;">Ara és un nou avui. Tinc la sensació que suposadament ha de tenir un funanbulista just al mig de la corda que esta trepitjant, però això si, m´acompanya la seguretat de l´experiència de anys i anys de pràctica en el circ. La pràctica dels anys ara em fa adonar-me de que és allò que he conservat, que és el que he perdut i que podré aconseguir. Aleshores m´adone de que segueixes al meu costat, ferma sense que res puga fer declinar la corda que va d´un punt a l´altre. De sobte pense ¡Quina sort he tingut! I estic completament convençuda de que sempre tindre una excusa per riure al teu costat. T´estime, ho saps, però hi ha moments en els que la corda s´estira com un xiclet i altres en els que s´acurta fins a l´extrem de no poder veure-la. Sincerament aquesta és una nova excusa per a apropar-te el que poques vegades he pogut fer, dir-te gràcies i felicitats. 21 anys L * A.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/TEAg_QOKilI/AAAAAAAAAJM/bShYpPnEN4c/s1600/funambulista.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/TEAg_QOKilI/AAAAAAAAAJM/bShYpPnEN4c/s320/funambulista.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-44340014983504266192010-07-13T07:04:00.001-07:002010-07-13T07:04:53.963-07:00El Temps<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="CONTENT-TYPE"></meta><title></title><meta content="OpenOffice.org 3.1 (Win32)" name="GENERATOR"></meta><style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/TDxyWjpCGkI/AAAAAAAAAJE/cCVjzFP0B3I/s1600/trobat_temps_perdut.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/TDxyWjpCGkI/AAAAAAAAAJE/cCVjzFP0B3I/s320/trobat_temps_perdut.jpg" /></a></div><div align="JUSTIFY" style="color: black; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="color: black; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; margin-bottom: 0cm;">Ara és el moment de complir les promeses que ens vam fer. Demà serà massa tard.</div><div align="JUSTIFY" style="color: black; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="color: black; font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; margin-bottom: 0cm;">El temps passa, és com un xiclet que portes a la boca, s´estira i s´arronsa segons quan i amb qui el mastegues si el pense el sent d´una manera, el sent desaparèixer, s´em desfà a la boca. A poc a poc o ràpid sempre passa al teu costat amb tu, no es separa, no et deixa. Hi ha dies, minuts i hores en les quals es fa inmastegable, eres incapaç de consumir-lo, altres passa ràpid sense poder saborejar-lo. La contradicció és allò que el defineix. </div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-51266142100606930422010-05-26T09:54:00.000-07:002010-05-26T09:56:54.278-07:00Ahora<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_WudB-pCJg9I/S_1SrX22pxI/AAAAAAAAABE/m-aSUqzgQeY/s1600/Pascua+328.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_WudB-pCJg9I/S_1SrX22pxI/AAAAAAAAABE/m-aSUqzgQeY/s320/Pascua+328.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5475623627044333330" border="0" /></a><br /><p style="text-align: center;"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Ahora que la adolescencia es un septiembre lejano, <br />humo de cerveza en un portal, un verano inacabado. <br />Algunos años en la facultad de ciencias, <br />papeles escritos, ron de Cuba, hojas de hierba, <br />un tren dormido en una vía muerta, <br />la luz de la ventana azul que siempre estaba abierta. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Ahora que quedan tan lejos las playas de Corfú, <br />las estaciones de trenes de Praga, Hamburgo o Estambul, <br />los viajes que trajeron a otros vistiendo nuestros cuerpos, <br />la luz de una cafetería, los amores conversos. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Ahora que te cansas y las piscinas cierran, <br />y apura el último baño la luz de las estrellas. <br />Ahora que regreso a los lugares a donde quise huir <br />y nadie me espera allí. <br />Ahora que casi llego a fin de mes, <br />que amo a una mujer. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Que amo a una mujer. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Ahora que pago las facturas, que me besé en La Habana, <br />que sueño con Lacandona, que ya no escribo cartas, <br />que cumplimos más añós que promesas, <br />que se hunden nuestros corazones como la vieja Venecia, <br />que llego tarde a los cines y al fin del planeta, <br />que alquilo un pequeño piso en un castillo de arena. </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Ahora que duelen las resacas y cortan como una navaja. <br />Ahora que nadie nos saluda por los bares de Malasaña, <br />que pido auxilio, besos y comida por teléfono, <br />que fumo flores y lloro a veces mientras duermo. <br />Ahora que tiemblo como un niño abandonado. <br />Ahora que viejos amigos nos han traicionado. </span></p><div style="text-align: center;"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Ahora es el momento de volver a empezar, que empiece el carnaval, </span><br /><span style="font-family:arial;font-size:85%;">la orgía en el Palacio de Invierno, de banderas y besos. </span><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Se cayeron mis alas y yo no me rendí, </span><br /><span style="font-family:arial;font-size:85%;">así que ven aquí, </span><br /><span style="font-family:arial;font-size:85%;">brindemos que hoy es siempre todavía, </span><br /></div></div><p style="text-align: center;"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">que nunca me gustaron las despedidas.<br /></span></p><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: right;"><span style="font-family:arial;font-size:85%;">Ismael Serrrano <br /></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-1364939078001064482010-05-13T12:32:00.000-07:002010-05-13T12:32:09.244-07:00Aniversari de Jerusalem<div style="text-align: justify;"> <i style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Després d'un dia dur i una vesprada gaudint de la meua carrera i en concret de l'assignatura "Relacions Internacionals", he entrat a internet i m'he trobat en aquest article casualment, com aquesta vesprada en classe hem estat parlant de l'ocupació israeliana de Palestina, he decidit que seria interesant penjar-lo al blog. </i></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Israel celebra entre ahir i avui l'aniversari de la "reunificació" de Jerusalem amb multitud d'actes pomposos que destaquen la judeización de la ciutat santa. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Quaranta-tres anys han transcorregut -segons el calendari hebreu- des de l'ocupació de Jerusalem per part de l'Exèrcit israelià en la guerra de 1967. Des de llavors Israel ha expropiat el 35 per cent de la superfície de la Jerusalem àrab, és a dir uns 24 quilòmetres quadrats, i ha construït uns 50.000 habitatges més enllà de la línia verda. L'expansió jueva continua dia a dia ignorant la llei internacional i mentre la comunitat occidental ho permet amb un silenci còmplice.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> Israel fa tot el que ha de fer sense ocultar-se'l a ningú. Des de 1967 s'han construït una multitud de barris jueus en el sector ocupat i també en el sector occidental. En el mateix temps no s'ha construït ni tan sols un barri palestí. L'última vegada que Israel va autoritzar la construcció de 600 habitatges en un barri àrab va ser fa trenta anys. Una enorme part de les terres que estan en mans palestines -uns 45 quilòmetres quadrats- s'han declarat "zona verda". No obstant això, en alguns casos la "zona verda" palestina s'està convertint en zona construible per als jueus. El primer ministre israelià, Binyamin Netanyahu, ha dit recentment que els palestins poden construir arreu de la ciutat. No obstant això, Netanyahu, que va néixer a Jerusalem, no pot ignorar que la municipalidad no dóna als palestins permís per a construir ni tan sols en la part palestina de la ciutat, i molt menys en la part jueva , on la terra pertany a una agència de l'Estat que per llei només pot vendre-se-la a jueus. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Jerusalem conta amb 774.000 residents, dels quals el 63 per cent són jueus, el 34 per cent musulmans i el 2 per cent cristians, segons la classificació per religions realitzada pel ministeri de l'Interior. Més de 7.000 residents s'han anat de la ciutat en l'últim any. A pesar d'això, la població ha crescut lleugerament a causa del alt índex de natalitat que es registra especialment entre els jueus ultraortodoxos i també entre els palestins. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Jerusalem és una de les poques ciutats del món on hi ha més dones que homes treballant. Això es deu al fet que una gran part dels jueus ultraortodoxos no treballen i consagren les seves vides a l'estudi dels llibres religiosos.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: right;">Eugenio García Gascón </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-17742283185773379372010-05-09T01:33:00.001-07:002010-05-09T01:34:49.264-07:00El meu Cole en peu de guerra!<div class="titular_detalle" style="text-align: justify;"><br />
</div><div></div><div class="foto_detalle" style="text-align: justify;"><img border="1" src="http://www.eleconomico.es/imagenes/95965PALASI-DENTRO.jpg" width="600" /></div><div style="text-align: justify;"></div><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px; text-align: left; width: 0px;"> <tbody>
<tr><td align="middle"><br />
</td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"></div><table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" style="margin-left: 0px; margin-right: 0px; text-align: left;"> <tbody>
<tr><td><div class="banner_noticia"> <param name="WMODE" value="transparent"><param name="movie" value="animat/AYTO-OBRAS.swf" width="350" height="350"><param name="quality" value="high"><param name="LOOP" value="false"><param name="SCALE" value="exactfit"></tbody></table><div style="text-align: justify;"></div><div class="texto_noticia" style="text-align: justify;"><span class="texto_noticia">La comunidad educativa del Colegio Villar Palasí no se resiste a que su colegio sea el gran olvidado de la Conselleria de Educación en Valencia, organismo que ya ha comenzado los trabajos de construcción del colegio nº10 y el esperado desde hace una década nuevo IES Jaume I. De esta manera el AMPA del colegio ha sido el primero de los centros locales en acogerse a la campaña promovida por FAPA (siglas de Federación de Asociaciones de Madres y Padres) en Valencia y someter ayer a consulta popular de padres y alumnos si la política educativa de la Generalitat Valenciana debe cambiar, por lo menos en lo que a enseñanza pública se refiere.<br />
<br />
La organización del acto no ha sido sencilla. Según señalan desde el AMPA, la Conselleria no autorizó que el acto de protesta se realizara dentro de los recintos escolares, razón por la cual se montaron dos improvisadas urnas a la entrada de los dos aularios del colegio. Los propios padres repartieron a alumnos y padres cientos de papeletas en los que se recogían las exigencias de la llamada Plataforma per l’Ensenyament Públic, y que incluían reivindicaciones como la necesidad de que se oferten plazas públicas para todo el alumnado de educación infantil, todos los centros tengan una plantilla de profesores adecuadas, se defienda el valenciano a la vez que se introduce, con medios y de forma medida, una tercera lengua en la enseñanza, transporte y comedor gratuitos o que se incrementen los presupuestos para educación. Al final de la exposición de puntos de la papeleta se preguntaba a los votantes si consideraban que para lograr esto era necesario, o no, un cambio en la política educativa de Conselleria.<br />
<br />
La participación en la consulta, según los miembros del AMPA, ha sido alta y puede situarse en torno al 60% del colegio, las urnas ahora serán debidamente precintadas y enviadas a FAPA para que las remita a Conselleria en un acto simbólico que quiere volver a llamar la atención sobre el estado de abandono en el que consideran que vive la educación pública valenciana. <br />
<br style="color: mediumvioletred; font-weight: bold;" /><span style="color: mediumvioletred; font-weight: bold;">Protesta en bicicleta</span><br />
Los miembros del AMPA de Villar Palasí seguirán llamando la atención de Conselleria este viernes, cuando transformen su tradicional manifestación de los viernes en una marcha en bicicleta en la que lucirán camisetas reclamando las instalaciones que se les deben a su colegio. </span></div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-47673136026787160262010-04-24T04:30:00.000-07:002010-04-24T04:36:19.166-07:00La victòria de l´exèrcit Reialista front als Agermanats<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Els Agermanats van ser derrotats militarment per l´exèrcit reial l´any 1523. Això tindrà unes conseqüències molt greus per a la ciutat de València. En primer lloc, la desfeta del moviment agermanat donarà lloc a la victòria de l´autoritarisme reial, el qual havia estat seriosament qüestionat pels agermanats. A banda, les conseqüències econòmiques i la repressió personal, que en un primer moment fou més moderada, però que en la segona fase serà molt dura, probablement perquè la presa de València no suposà el final de les Germanies, ja que molts dels agermanats es refugiaren a Xàtiva que no caurà fins un any després.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">La repressió també fou col·lectiva, amb confiscacions de bens, que afectaren als gremis i a les poblacions agermanades. Aquesta repressió consistia en grans multes que es van pagar durant molts anys i que tindran un clar efecte en l´endarreriment del desenvolupament econòmic del País Valencià durant el s.XVI.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">D´altra banda la noblesa també es va veure afectada ja que la guerra els va suposar una gran despesa econòmica. A més, la seua imatge política també es veurà afectada, ja que no havien pogut resoldre el conflicte agermanat per ells mateixos i havien necessitat l´ajuda del rei. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Un altra de les conseqüències serà la de caire religiós, el moviment agermanat també tenia un fort component anti-mudèjar, ja que aquestos suposaven una clara competència econòmica per als gremis, ja fora exercint com a ma d´obra barata per als nobles o en els treballs artesanals. Així doncs, els agermanats duran a termes bateigs forçosos, el més famós fou el de Gandia, aquestos culminaran amb la sentència de 1525 per la qual es dictamina que els batejos fets pels agermanats eren vàlids i que hi havia l´obligació de bateig forçós de tots els mudèjars.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S9LWO1ZacBI/AAAAAAAAAI8/7LI_2EsMR0s/s1600/Thirtywar.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S9LWO1ZacBI/AAAAAAAAAI8/7LI_2EsMR0s/s320/Thirtywar.png" tt="true" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;">...si voleu saber més Dimarts i Dijous de 10 a 11h a l´aula F.1.2 de la Fac.Geo i Hist....</span></div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-74640285373732350912010-04-21T11:27:00.000-07:002010-04-21T11:27:26.098-07:00Al bando vencido...Se van llevando la memoria,<br />
queda en la historia una mancha, un borrón.<br />
Mientras el resto sufre amnesia,<br />
un viejo recuerda una canción,<br />
<br />
de aquella lejana batalla<br />
donde pudo morir,<br />
en una guerra no ganada,<br />
a veces me pregunta por ti.<br />
<br />
Se cree aún en la trinchera,<br />
otra bandera, de otro color,<br />
solemne en su viento ondea,<br />
sobre la cima y en su salón.<br />
<br />
A veces habla con fantasmas<br />
de cuyo nombre se olvidó.<br />
Vencidos, nunca regresaron<br />
de su exilio interior.<br />
<br />
Ni un momento, ni un recuerdo,<br />
para los que perdieron, los que construyeron<br />
la tumba, el mausoleo,<br />
de la miseria, del carnicero.<br />
<br />
¿Cómo esperas ganar sin ellos<br />
las batallas que anteriormente perdieron?<br />
Si han de callar, que callen aquellos,<br />
los que firmaron pactos de silencio.<br />
<br />
Tratan de convencerle, abuelo,<br />
las explosiones han terminado.<br />
Pero cuando sale a la calle,<br />
Madrid parece bombardeado.<br />
<br />
Y lee escritos en los muros,<br />
gritos contra los que luchó,<br />
y personajes de rostro oscuro<br />
que le inculcaron el terror.<br />
<br />
Y un día, sin darnos cuenta,<br />
el viejo, con sus historias, se consumió<br />
Y en la memoria de su nieto<br />
sólo una huella, un leve borrón,<br />
<br />
de aquella lejana batalla,<br />
donde pudo morir,<br />
en una guerra no ganada<br />
donde luchó por ti.<br />
<br />
Donde luchó por ti.<br />
<br />
(1995)Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-83174818023682212312010-04-20T11:03:00.000-07:002010-04-20T11:03:30.989-07:00Crònica d'un diaParelles passegen de la ma per la vorera mentrestant algú passa amb la bici esquivant els peatons que invadeixen el seu carril. Eixim de la facultat i ens ofereixen insistentment un periòdic marxista, diem que no com cada dia. Ara a pels cartells, on està el celo? No hi ha. Anem a comprar-lo, son 0.60€ “tome usted”. Tornem a la facultat i tallem el celo amb les dents, mmm que bo està el pegament, m'estic fent addicta! <br />
<br />
Ara toca anar cap a classe, unes hores i tornem a recórrer la facultat, de dalt a baix i sempre en el mateix ordre. Agafem l´ ascensor i als departaments, tornem a baixar, Sala de Lectura, anem a dinar! No hi ha lloc, que fem? Esperar. Després la cua per a calfar el dinar en el microones. Per fi! [00.00min] ja esta calent! Anem cap a la taula. Un tallat i a estudiar?<br />
<br />
Torne a l'avinguda tots esperem l'autobús impacients baix un sol sua que ens dona València! Ja esta ací, 2,30€ i cap a casa!Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-57006086892418695432010-04-17T02:58:00.000-07:002010-04-17T02:58:32.149-07:00Una de història [va per tu]<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="CONTENT-TYPE"></meta> <title></title> <meta content="OpenOffice.org 3.1 (Linux)" name="GENERATOR"></meta> <style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style> <br />
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">L'arribada del virrei a la ciutat de València al 1520.</div><div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;"><i> Vivim en una ciutat carregada de història.</i></div><div align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S8mFfEcSCeI/AAAAAAAAAI0/4wpLV_RMlz8/s1600/Llotja_escut_pmercat2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S8mFfEcSCeI/AAAAAAAAAI0/4wpLV_RMlz8/s320/Llotja_escut_pmercat2.jpg" /></a></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><i> </i><span style="font-style: normal;">[L'arribada del virrei a València l'any 1520 va ser tot un esdeveniment, fou així per la situació política que es vivia a la ciutat, els agermanats esperaven el moment per dur a terme les seues màximes aspiracions polítiques : aconseguir dos membres més al Consell de la Ciutat : un artista i un menestral. ]</span></div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">Era el dia de l'elecció dels jurats , la ciutat bullia, d'una banda els agermanats en les seues millors armes i robes esperaven impacients l'arribada del virrei. D'altra, els nobles de la ciutat confiaven en el virrei per que la situació de revolta aplegara al seu final i es restablira l'ordre. </div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">[El camí oficial d'entrada de la màxima autoritat a la ciutat de València es feia des de les torres de Quart seguint pel Carrer Quart fins a la Plaça del Tossal on es continuava recte pel Carrer Cavallers (centre neuràlgic de la ciutat) fins a la Casa de la Ciutat, que es situava al costat de la Generalitat.]</div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">Aquell dia, el virrei amb tota la seua comitiva està predisposat a entrar a la ciutat pel camí que era costum fer-ho i entregar la ceda (llista feta pel rei que contenia els diferents membres entre els quals s'havia d'escollit els càrrecs del govern municipal, en aquest cas els jurats) per a que es procedira a la elecció dels jurats. Quan el virrei va aplegar a l'altura de la Plaça del Tossal es va trobar amb un gran grup d'agermanats que el van forçar a canviar de direcció i el van dur pel carrer de la Bosseria, on estaven tots els gremis agermanats de la ciutat mostrant la seua força numèrica i militar al virrei, el qual, al veure la situació que s'estava vivint a la ciutat va quedar impressionat i temorós del que podia passar.</div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">[El carrer de la Bosseria i els seus voltats, com la Plaça del Mercat i la Llotja, eren el llocs on es situaven els gremis de la ciutat de València, allí era on estava la part comercial de la ciutat, encara podem veure actualment que els carrers del voltant de la Bosseria tenen noms d'oficis.]</div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">En el moment de l'elecció dels jurats la tensió era màxima, els agermanats volien fer cas omís de la seda i així aconseguir els dos membres que reivindicaven en els jurats. Finalment es va procedir a la votació i els agermanats van tenir la majoria en el Consell i van acomplir les seues aspiracions polítiques, que més tard es veuran truncades.</div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"></div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-67250585379677129952010-04-09T14:36:00.001-07:002010-04-09T14:36:05.402-07:00Resistència<meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="CONTENT-TYPE"></meta> <title></title> <meta content="OpenOffice.org 3.1 (Linux)" name="GENERATOR"></meta> <style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style> <br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Totes hem pogut veure aquestos dies en persona i pels mitjans de comunicació la brutalitat que s'ha viscut al Cabanyal. La destrucció indiscriminada de la història d'un poble pels polítics corruptes que malauradament desgovernen i destrueixen el nostre País Valencià. </div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">Davant d'aquesta situació estic segura que moltes de nosaltres s'hem parat a pensar en la poca vergonya que tenen els polítics del Partit Popular, però jo sincerament avui em quede amb la resistència. La resistència que han dut a terme totes aquelles persones que si que tenen una consciència crítica i han sabut enfrontar-se amb el poder destructiu que assola els nostres carres i ens intenta destruir com a persones. M'agradaria poder donar l'enhorabona a totes aquelles que lluiten per la dignitat d'un barri. Aquelles que aquestos dies han tingut que suportar la repressió de les forces espanyoles i han rebut molts cops de porra per mantenir la dignitat. De tots aquestos dies em quede amb la lluita i la resistència, enhorabona companyes!</div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-43174386215026162202010-03-24T14:04:00.000-07:002010-03-24T14:05:42.290-07:00M´agrada estar cansada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S6p-X-NhgTI/AAAAAAAAAII/GJ4fcTkaJMw/s1600/cansada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S6p-X-NhgTI/AAAAAAAAAII/GJ4fcTkaJMw/s320/cansada.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;">M´agrada sentir-me cansada, gitar-me al llit i que em pese el cos, que s´afone en el profund matalàs. Aquesta setmana sent el plaer del cansanci cada vesprada a les 20h quan torne a casa. Quan em sent cansada sóc feliç, he aprofitat el dia i l´he viscut, he caminat pel carrer, he anat 40 vegades de Filologia a Història i puc donar per acabades totes les feines que tenia apuntades a l´agenda per a avui. Demà serà un altre dia, i començaràn de nou més i més feines que em fan viure la vida de forma intensa, tal i com l´entenc. Som així som éssers actius, tenim la maleïda sort de no poder parar ni un minut.</div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-9515943499821552302010-03-21T06:03:00.000-07:002010-03-21T06:03:58.188-07:00Galleria degli Uffizi<div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">No hi ha cap dubte de que hi ha espais (llocs) que tenen màgia. Un d´ells per a mi és la Galleria degli Uffizi. Pas diari dels Medici de camí cap a casa. La Galleria forma part del corredor Vasari, camí que es van fer la família Medici per a anar del Palazzo Vecchio al Palazzo Pitti sense tenir que passar pels carrers de Florència. Aquest tram del corredor, el que compren la Galleria, servia de galeria privada d´art on la família exposava les joies d´art que posseïen. L´edifici sense voler et transporta al passat, t´impregna de història i et fa viure unes hores envoltada d´impressionants quadres, escultures, retaules, tapissos.. que jo malauradament no se apreciar amb tota la seua plenitud. </span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><br />
</span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Al marge de les obres d´art, el que més em va impressionar va ser la seua energia, era inevitable passejar per ella i sentir el pas del temps, la càrrega històrica impregnava tot l´espai i no et deixava pensar en un altra cosa que no fora la vida d´aquell edifici, els seues dies i les seues nits, els segles que ha perviscut observant milions de persones que l´anaven visitant i l´han conformat tal i com és avui al segle XXI.</span></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S6YZDzoJZdI/AAAAAAAAAIA/kPPpyrM_Ixo/s1600-h/Firenze+097.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S6YZDzoJZdI/AAAAAAAAAIA/kPPpyrM_Ixo/s320/Firenze+097.jpg" /></a></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i> Vista des de la Galleria </i></span></div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-17241694961328385942010-02-07T04:56:00.000-08:002010-02-07T04:57:26.340-08:00<object width="320" height="277" id="SVP2692850IE"><param name="movie" value="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf"></param><param name="scale" value="noscale"></param><param name="align" value="tl"></param><param name="swliveconnect" value="true"></param><param name="menu" value="true"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><param name="FlashVars" value="VIDEO_ID=2692850&FD=2692850&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true"></param><embed width="320" height="277" type="application/x-shockwave-flash" src="http://www.tv3.cat/svp2/svp2.swf" id="SVP2692850" scale="noscale" name="SVP2692850" salign="tl" swliveconnect="true" menu="true" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" FlashVars="VIDEO_ID=2692850&FD=2692850&WIDTH=320&HEIGHT=240&USE_LINK_TOCONTEXT=true" ></embed></object>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-66854841775532732632010-01-21T09:37:00.000-08:002010-01-21T10:07:35.332-08:00Em quede amb el sabor amarg de la soledat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S1iWKJsWGgI/AAAAAAAAAHY/G4ptfLHV5x8/s1600-h/DSCF3046.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S1iWKJsWGgI/AAAAAAAAAHY/G4ptfLHV5x8/s400/DSCF3046.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5429254451939908098" border="0" /></a>
<br /><meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 3.1 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify">Jo tranquil·lament vaig vent passar el temps un dia, un mes...És normal has d´acostumar-te no hi ha més remei, és així, em diu la gent, avui no és així.
<br />
<br />A València segueix eixint el sol brillant que omple la lluita d´esperança i llum. Jo ara m´alce prompte i em prenc el desdejuni, camí de l´aula, en el metro avorrida vigile les cares dels viatges, companys en la rutina i en els matins. "Facultats" mire al meu voltant i em faig forta de pujar les escales. Obric la porta i som els quatre de sempre. Dubte si posar els apunts a la cadira del costat per fer veure que està ocupada i més tard has de venir per a desdejunar a les 10h. Feliç des de les 8h esperava el moment d´escoltar la porta obrir-se i que vingueres cap a mi amb un bes, que dolç!
<br />
<br />Ara llig els teus apunts, avui és la forma més senzilla de tenir-te aprop i no vull deixar-me endur i conformar-me, avui no t´oblide per a viure més tranquil·la, pense i desitge preguntar-te: Que va eixir en el examen?</p> <p style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></p>
<br />Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-64226596633259108002010-01-09T02:18:00.000-08:002010-01-09T02:29:10.524-08:00Amor quotidià<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S0haQsX9e1I/AAAAAAAAAHQ/PiEOFtJkOfo/s1600-h/DSCF2628.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/S0haQsX9e1I/AAAAAAAAAHQ/PiEOFtJkOfo/s400/DSCF2628.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5424684994003827538" border="0" /></a>
<br /><meta equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8"><title></title><meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 3.1 (Win32)"><style type="text/css"> <!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } --> </style> <p style="margin-bottom: 0cm;" align="justify"><span style="font-family:Tahoma, sans-serif;">De vegades un dia qualsevol pot deixar de ser-ho, simplement fent "stop" a la ment i adonant-te de que allò que estàs vivint és especial i únic. Aleshores et despertes i entre cames entrecreuades et donen un bes. Seguidament t´adones que son les 9.00h i toca alçar-te i preparar el cafè. I mig dormit vas a besar-la i li dius que el sol ja ha eixit i que el cafè està en la taula. Un nou bes en la rutina de cada dia et fa veure que res es com pensaves. Una boca, un cafè, un "passa´m el sucre", "posa l´alarma" tot englobat dins d´un t´estime natural i quotidià que tan de bò fora etern. </span> </p> Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-10864327457325633802009-11-29T08:20:00.000-08:002009-11-29T08:22:17.212-08:00Ara més que mai la lluita continuaMalauradament hi ha vegades que la vida ens colpeja i hem de seguir caminant encara més fort per poder sobreviure dignament. Avui és per a nosaltres un dia trist d´impotència de no saber que més podem fer, o saber-ho i pitjor encara no poder arribar, de no poder tornar enrere i tenir que assumir els fets. Tot i això som lluitadores, som companyes i unides fortifiquem la nostra lluita per la llibertat.<br /><div style="text-align: justify;"><br /><br />Afortunadament ens estimem. Ens coneixem i sabem qui som, on anem, ho tenim clar. Hem d´unir els nostres esforços per aconseguir els objectius, la felicitat. Poder caminar juntes pel camí que ens condueix cap a la victòria final ha de ser el nostre objectiu; ser una força indestructible que camina UNIDA cap a un mateix destí i que res ni ningú la podrà aturar.<br /><br /><br />Hem de tenir clar que les paraules se les emporta el vent i que allò que val son els fets, per aquest motiu hem de passar a l´acció, tenir les coses ben clares i començar a treballar juntes, i quan dic juntes vull dir TOTES JUNTES.<br /><br /><br />Ara més que mai hem de demostrar el que valem, que treballem moltíssim i que mai ens callarem perquè tenim unes idees fixes i clares que ningú ens podrà trepitjar. Anem a guanyar cregeu-ho companyes, anem a guanyar.<br /><br /><br />En els moments més difícils és quan més fortes hem de ser, per això necessitem estar més unides que mai. No podem ignorar els fets però hem de tenir molt clar que si realment volem ho aconseguirem, pense que hem de voler, ja que com deia Joan Fuster “tota política que no siga feta per nosaltres serà feta contra nosaltres”.<br /><br /><br />Un abraç revolucionari.</div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-4354429649247293282009-11-22T04:52:00.000-08:002009-11-22T05:34:56.067-08:00Un "taper" a Vivers<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/Swk9-A5cifI/AAAAAAAAAGg/V2-siirtJuE/s1600/vivers.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 192px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/Swk9-A5cifI/AAAAAAAAAGg/V2-siirtJuE/s400/vivers.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5406920963237120498" /></a><br />Encara no fa un any que varem començar a anar a dinar a Vivers, al principi va ser una fet esporàdic que no pareixia tenir massa continuïtat, però el pas de les setmanes va demostrar el contrari. Aleshores va aplegar la primavera i Vivers es va convertir en el lloc idoni per a oblidar-nos de tot i poder alliberar-nos de la ciutat i la facultat que ja ens pesaven.<br /><br />Avui mirant per la finestra de la meua habitació, torne a veure el cel blau que els dos observàvem quan els gitàvem a “fer la siesta” en la gespa, baix del nostre arbre. A València, encara no ha vingut l´hivern i vivim en una eterna primavera que els dos vam voler fer eterna, i avui, encara continua pels nostres carrers, i com no, a Vivers. Jardí que encara no he pogut tornar a xafar sense tu.<br /><br />Hi ha fets que no pareixen tenir més transcendència, però que finalment esdevenen un record penetrant del que mai ens podrem despendre.Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-9341680278898975422009-11-09T11:44:00.000-08:002009-11-10T07:09:25.888-08:00IV JORNADES CRÍTIQUES AMB L ́ESPAI EUROPEU D ́ENSENYAMENT SUPERIOR<div style="text-align: center;"> <br /><br /></div> <span style="font-size:130%;">Programació:</span><br /><br /> <span style="font-weight: bold;">Dimecres 11</span> : Xerrada: L ́educació en competències a càrrec de César Cascante<br /> 18h Aula: FCD 4<br /><br /><br /> <span style="font-weight: bold;">Dijous 12</span>: Xerrada: El model d ́educació Neoliberal a càrrec de Miguel Urban (ex militant Coordinadora d ́Estudiants de Madrid) 18h Aula : 110 Aulari Nord<br /> (Campus de Tarongers).<br /><br /> <span style="font-weight: bold;">Dimarts 17:</span> Debat entre organitzacions d ́estudiants. 12h Aula de l ́estudiant (Campus de Burjassot) Xerrada : Models l ́lingüístics a la UV a càrrec de Ma Vicenta Mestre Alfons Esteve i Josep Guia. Aula: Enric Valor fac. Filologia.<br /><br /> <span style="font-weight: bold;">Dimecres 18</span>: Xerrada: Taula Rodona sobre el Grau de història a càrrec d ́Helena Grau i representants d ́estudiants. Sala Joan Fuster 10h a la Fac. Filosofia<br /><br />Xerrada: La importància d ́estudiar història del País Valencià a càrrec d ́Andreu Ginés.17h Hall fac. Geografia i Història.<br /><br /><br /> <span style="font-weight: bold;">Dijous 19 </span>: MANIFESTACIÓ: No a la mercantilització, ni lou ni EEES ni E2015 construïm un altre ensenyament.Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-7674863507861498302009-11-08T11:21:00.000-08:002009-11-08T11:38:47.090-08:00PODRIA FER DE L´AMOR LA VIDA<div style="text-align: left;">Fa quasi 5 anys vaig començar a escriure en aquest blog i en aquell moment cada setmana escrivia alguna cosa al meu ordinador que reflexara el meus sentiments, estava enganxada a tirar sentiments en un full blanc, ara ja nosé escriure tan apenes i al anar fent-me major he anat deixant de banda algunes coses que abans eren quotidianes. Amb aquest post vull recordar aquella primavera de 2005 en la que escrivia sense parar mil tonteries en les que avui encara sent amb la mateixa intensitat.<br /><br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">PODRIA FER DE L´AMOR LA VIDA,</span></span></div></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">CRIDAR-TE BEN FORT.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">DEIXAR EL NEGRE PELS DEMÉS,</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">PER A MI SOLS EL ROIG.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">COMENÇAR EL DIA AMB UN SOMRIURE,</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">VEURE LA VIDA COM UNA REVOLUCIÓ,</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">I TINDRE QUE GUANYAR-LA</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">...I GUANYAR-LA AMB TU!</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">FLuiR....I SER FELIÇ.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">VORE EL CEL</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">COM PER PRIMERA VEGADA...</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">PLORAR DE RIURE,</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">I RIURE DE PLORAR.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">ESTIMAR LA VIDA,</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">I QUE LA VIDA M´ESTIME.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">CORRER PELS NOSTRES CAMINS</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">I NO CAURE.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">RESTAR DE PEU SEMPRE</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">PODRIA ESTIMAR-TE AMB SOMRIURES</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">SER LLIURE PENSANT EN LES HORES QUE ANEM A PASAR.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">O NO PENSAR, NO PENSAR!!</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">VIURE.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">SABER QUI SÓC I QUI VULL SER AL TEU COSTAT,</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">TANCAR ELS ULLS QUAN NO VULL VORE MÉS.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">OBRIR-LOS QUAN ET TINC APROP,</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">AGAFAR UN TREN I FUGIR.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">ESTAR AL TEU COSTAT,</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">ESTAR AMB TU, ESTAR SEMPRE AMB TU.</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">NO MORIR, NOMÉS SOMIAR,</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">VOLAR I SENTIR-ME DALT DE TOTS,</span></span> <span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;">AMB TU.<br /><br /></span></span></div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-55486583212191028182009-11-02T13:21:00.000-08:002009-11-02T13:26:47.494-08:00Usun Yoon<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/Su9N4R_PdUI/AAAAAAAAAGI/r_ussiOrsYo/s1600-h/Usun_Yoon_trekkie_2.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 268px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/Su9N4R_PdUI/AAAAAAAAAGI/r_ussiOrsYo/s400/Usun_Yoon_trekkie_2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5399620107537184066" border="0" /></a><span style="font-size:100%;"><br /></span><span style="font-size:100%;"><span style="font-family:arial;"><span style="font-weight: bold;">Usun:</span> Saramago és un cachondo, le tendrian que haber dado el Premio Nobel de la risa.<br /><br /></span><span style="font-family:arial;"><span style="font-weight: bold;">Wyoming:</span> Usun...no existe el Premio Nobel de la risa!<br /><br /></span><span style="font-family:arial;"><span style="font-weight: bold;">Usun:</span> Pues cuando se lo dieron a Obama todo el mundo se descojono.</span></span>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-59825110536257997022009-10-26T11:29:00.000-07:002009-10-26T11:39:52.359-07:00el sentit dels sentits<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/SuXstuFUsvI/AAAAAAAAAGA/sVaR5NTzhPc/s1600-h/gusto.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 302px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/SuXstuFUsvI/AAAAAAAAAGA/sVaR5NTzhPc/s400/gusto.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396979998682034930" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/SuXsmcMaIMI/AAAAAAAAAF4/1P8x87K7gGE/s1600-h/olfatolarge.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 248px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/SuXsmcMaIMI/AAAAAAAAAF4/1P8x87K7gGE/s400/olfatolarge.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396979873620828354" /></a><br />Moltes vegades no valorem allò al que ens hem acotumat, aquesta última setmana he estat molt refredada i he perdut dos sentits que son essencials per a disfrutar de la vida: el gust i l´olfacte. Ara comence a recuperar-los a poc a poc i ha adonar-me del plaer que dona olorar el café de bon matí quan passe per la cafeteria de la facultat, la gespa de Bibers, i l´oror característic dels teus companys, el que sents cada dia. I què dir del gust...per a una persona que li agrade menjar no pot haver un atemptat més gran que el de que li lleven el gust de tots els aliments...durant una setmana, menjar perd el sentit de ser.Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-55179909413351596052009-10-23T09:16:00.000-07:002009-10-23T09:25:04.887-07:00El cel de València<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/SuHYTkwc-LI/AAAAAAAAAFw/ykheLaH6kgI/s1600-h/3342720472_85a7cae297.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_f8YFPtRV2II/SuHYTkwc-LI/AAAAAAAAAFw/ykheLaH6kgI/s400/3342720472_85a7cae297.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5395831659362580658" /></a><br />Hi ha dies en els que la rutina s´il·lumina amb un cel blau i brillant, el cel de València. Tot i que de vegades les angoixes quotidianes i les mil històries que portes al cap no et deixen esbossar un somriure quan vas caminant per la ciutat, hi ha un moment en el que sense voler mires al cel i no tens més remei que somriure i donar les gràcies per poder caminar cada dia per una ciutat que sempre intenta donar-ho tot per apropar-te més a ella i fer-te feliç. El cel de València és completament blau i brillant cada dia que camine depresa cap a la facultat.Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-79650934577215452722009-10-20T13:52:00.001-07:002009-10-20T14:19:01.014-07:00La nostra història<div style="text-align: justify;">Moltes vegades hi ha coses que resultem realment difícils d´explicar. Entre aquestes està el perquè de l´eliminació de la història del País Valencià. És un fet que considere extremadament greu, i al parlar en els meus companys tots pensem el mateix. Què som si no història? Som el present d´un passat comú que ens fa tenir una identita propia, ser poble. Quin motiu pot fer deixar de banda les teues arrels? I a més prendre una decisió tan transendental com és decidir que d´ara endavant cap estudiant d´història que estudien a l´UV no podran estudiar la seua pròpia història.<br /><br />Pense que ningú té dret a prendre eixa decisió i que davant dels fets només ens queden les nostres paraules, eixir al carrer i dir PROU!<br /></div>Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-19099868.post-90350022827310250512009-09-23T12:54:00.000-07:002009-09-23T12:55:58.981-07:00Ellos se conocieron por casualidad, que es como se suelen encontrar los grandes amores casi siempre,por casualidad, por una llamada equivocada, por un encuentro fortuíto.<br /><br />A ellos lo que les pasó fue que él había quedado en aquel café con una persona que no vino,y claro,la vió a ella,sentada en la mesa del café,radiante.Así que,harto de esperar,no se cortó un pelo y dijo"bueno,ya que he venido hasta aquí,no puedo desaprovechar esta ocasión"se acercó a la mesa y dijo:<br /><br />-¿Me permite?<br /><br />-Por supuesto<br /><br />Esto sólo suele pasar en las historias que te cuentan otros,nunca en la vida real.Por lo general cuando dices:<br /><br />-¿Me permite?<br /><br />Ellas te dicen:¿De qué?<br /><br />A lo mejor ella estaba esperando también a alguien que no vino,quién sabe¡yo qué se!.Habrá que inventar otra historia en la que ella le diga:<br /><br />-¿De qué?<br /><br />En este caso ella le invitó a él para que se sentase y él,se sentó;y claro,no había de qué hablar.<br /><br />-¿Y qué lees?<br /><br />Lo malo fue que él no había leído nada del escritor que ella esta<br />ba leyendo y empezamos mal,muy mal,por ahí no.<br /><br />-Pues...¡bonito día!<br /><br />Pero enseguida empezaron a profundizar,porque ella dijo:<br /><br />-Si, la verdad es que hace un bonito día(y aunque no lo hiciera)<br /><br />Pero poco a poco,él fue venciendo esa timidez que le caracteriza,y fueron profundizando.Al principio él,para llamar su atención,contó alguna mentira;que si era escritor..aunque luego reconoció que nunca le habían publicado nada,pero eso vino más tarde cuando ya se conocían más,cuando pasaron del café a La Habana con Cola.<br />Por entonces ya descubrieron que tenían más afinidades de las que creían al principio,que compartían gustos cinematográficos,y por eso fue que él dijo:<br /><br />-Oye,y si vamos a ver ésta¿has visto La Vida es Bella?<br />-No<br />-Oye,quedamos el fin de semana<br />-Vale<br /><br />Y aquel fin de semana pues,yo no se muy bien si para sorprenderla o no,el caso es que él rompía a llorar en cada escena en las que salía el chaval pequeño.<br />Ésto a ella le enterneció.Yo quiero pensar que era de verdad.<br />Resulta que coincidían también en malos gustos musicales y le dijo:<br /><br />-Oye,este fin de semana toca Ismael Serrano<br />-Ismael...¿qué?<br />-Pero a ti te gustan los cantautores?<br />-Los de verdad me gustan,sí<br /><br />Pero él,lo consiguió y fueron y,cuando él empezó a cantar aquella de"Vértigo"pues se atrevió a cogerle la mano,claro,y poco a poco se fueron,inevitablemente enamorando,pero no por Ismael Serrano ni por el Vértigo,quizá más por aquello de llorar con"La vida es bella".<br /><br />Una mañana él se levanta y al abrir los ojos se da cuenta que está perdidamente enamorado de ella.Y quedaron,entonces,en aquel café en el que se conocieron.Que casualidad,en momentos importantes se suele coincidir,casi siempre,en los mismos sitios.Fue allí donde ella le dijo:<br /><br />-¿Sabes?Creo que me tengo que ir durante un tiempo.<br />-Yo te iba a decir casi lo contrario. Que te quedaras conmigo para toda la vida<br />-No te preocupes,porque yo estaré esperando el dia en que vuelva para retomar contigo este camino que emprendimos.Además,cada quince días,puntualmente,te mandaré una carta,en la que te contaré todo lo que he hecho,todo lo que siento,todo lo mucho que te echo de menos y todo lo poco que nos falta para vernos<br /><br />Y él dijo:<br /><br />-Pues bueno,pues vale,pero si no te vas casi mejor,¿no?<br /><br />Pero se fue.Fue entonces cuando descubrió que aquello no tenía remedio y que estaba locamente enamorado, que no había ningún elixir que hiciera que la olvidase, que no era cierto aquello de que un clavo saca a otro clavo y que a veces es cierto que los amores a primera vista existen<br />¿Es qué acaso hay otros?<br /><br />A los quince días,puntualmente,llegó la carta de ella, toda llena de besos y de caricias, de "te echo de menos".<br />Él lloró, ésta vez era de verdad, y guardaba las cartas con mucho cariño encima de la mesilla.<br />Pasaron quince días y otros quince y otros quince y las cartas se iban acumulando, y su vida consistía en esperar a que llegara el décimoquinto día,abrir el buzón y encontrar la carta de amor en la que ella prometía volver y esperar esa carta en la que ella le diría que volvería pronto.<br />Y pasaron años, muchos años. Ya las cartas casi no cabían en la casa.Se compró una gran caja fuerte para guardarlas todas, porque era su gran tesoro, porque vivía para leer las cartas que ella le mandaba, porque ella era lo que más quería.<br />Y así pasaron, creo, que más de 10 años, pero un día ella,sin saber cómo ni porqué,dejó de escribir y ese día él se encontró el buzón vacío y el alma partida en dos.<br /><br />Ahora sólo podía vivir de recuerdos, leyendo aquellas cartas que ella le había escrito con tanto cariño.<br />Un día, él salió de casa,porque tenía que salir,y unos ladrones entraron en su casa y al ver allí la gran caja fuerte, no se lo pensaron dos veces,porque pensaron que debía de esconder algo muy valioso, grandes riquezas y se la llevaron.<br />Imaginaos la desolación de nuestro protagonista cuando llegó a su casa y vió que le habían robado lo que más quería,lo que le hacía sentirse vivo algunas tardes de domingo,cuando no sonaba el jodido teléfono,cuando releía aquellas cartas y aquellas promesas.<br /><br />Suele pasar que a veces los ladrones son buenas personas,y éste era el caso.Pero imaginaos la cara de los ladrones cuando abrieron la caja y se encontraron montones de cartas de amor, declaraciones imposibles.<br />Hombre, el jefe se enfadó un poquito, porque la caja pesaba y llevarla hasta la guarida no era moco de pavo.<br /><br />Nuestro hombre vagaba, casi moribundo,por las calles de su ciudad,con la esperanza de encontrar alguna carta, alguien que le hablara de una caja fuerte llena de cartas, perdido sin saber que hacer.<br /><br />El jefe ladrón, en un principio dijo que lo que había que hacer era tirarlas al río o bien quemarlas,lo que fuera, pero que desaparecieran inmediatamente. Pero el más jóven de los ladrones, era el más bueno,y se le ocurrió una gran idea.<br /><br /><br /><br /><br />Un día, nuestro hombre llegó a casa, después de estar buscando toda una tarde, y al abrir el buzón,adivinad lo que se encontró:una carta. Los ladrones, habían decidido mandarle las cartas tal y como ella se las había mandado, puntualmente cada quince días, por riguroso orden.<br /><br /><br /><br />Ahora él, resucitaba con la esperanza de revivir aquellos momentos, en los que, quizá, algún día, abriría la carta en la que ella diría "Pronto estaré allí"Auhttp://www.blogger.com/profile/15071613039779709854noreply@blogger.com0