Fa quasi 5 anys vaig començar a escriure en aquest blog i en aquell moment cada setmana escrivia alguna cosa al meu ordinador que reflexara el meus sentiments, estava enganxada a tirar sentiments en un full blanc, ara ja nosé escriure tan apenes i al anar fent-me major he anat deixant de banda algunes coses que abans eren quotidianes. Amb aquest post vull recordar aquella primavera de 2005 en la que escrivia sense parar mil tonteries en les que avui encara sent amb la mateixa intensitat.
PODRIA FER DE L´AMOR LA VIDA,
CRIDAR-TE BEN FORT. DEIXAR EL NEGRE PELS DEMÉS, PER A MI SOLS EL ROIG. COMENÇAR EL DIA AMB UN SOMRIURE, VEURE LA VIDA COM UNA REVOLUCIÓ, I TINDRE QUE GUANYAR-LA ...I GUANYAR-LA AMB TU! FLuiR....I SER FELIÇ. VORE EL CEL COM PER PRIMERA VEGADA... PLORAR DE RIURE, I RIURE DE PLORAR. ESTIMAR LA VIDA, I QUE LA VIDA M´ESTIME. CORRER PELS NOSTRES CAMINS I NO CAURE. RESTAR DE PEU SEMPRE PODRIA ESTIMAR-TE AMB SOMRIURES SER LLIURE PENSANT EN LES HORES QUE ANEM A PASAR. O NO PENSAR, NO PENSAR!! VIURE. SABER QUI SÓC I QUI VULL SER AL TEU COSTAT, TANCAR ELS ULLS QUAN NO VULL VORE MÉS. OBRIR-LOS QUAN ET TINC APROP, AGAFAR UN TREN I FUGIR. ESTAR AL TEU COSTAT, ESTAR AMB TU, ESTAR SEMPRE AMB TU. NO MORIR, NOMÉS SOMIAR, VOLAR I SENTIR-ME DALT DE TOTS, AMB TU.
2 comments:
ei, au!
escriu, que nosaltres et llegirem. ahir em va alegrar molt trobar-te el carrer. veig que has renovat la plantilla del bloc!
Salut i una forta abraçada.
Gràcies per llegir el blog, jo també em vaig alegrar molt! Molts bessets!
Post a Comment