T'estime

T'estime,
què vols que et diga?
i a cada minut que passa
t'estime més
com si el temps fóra una cosa
en ascensió i no poguera parar de fer-ho
t'estime en el dia, i el sol
em crema d'amor.

t'enyore en la nit, i la lluna
em goteja dolçor

quan se'n va el dia i el sol és roig
em crema el teu amor de xocolata
i estic contenta de saber que
demà
t'estimaré més encara en la rojor de l'alba.
t'estime

sense tindre més remei
que em console:
sols el record dels teus ulls tendres
i les teues ulleres de Lennon,
de la Utopia que compartim
i cerquem com un Waslala mutu.

T'estime en la pena de no tindre't
i en l'alegria d'olorar-te
tot i que siga en la llunyania

T'estime com un presagi
que em fa cuscanelles als ovaris
i m'irradia vida als pits.
estime un Papasseit tendral
que no deixa de ser un Peter Pan
a qui m'agrada donar llum,
com a campaneta llumenada
que he volgut ser per a tu.

Estime els teus colors
foscos en la pena
i lluents en l'alegria,
el teu caminar de puntetes
la teua abraçada...
La nostra abraçada dolça
el revolcó valencià
i la suor apegalosa dels nostres orgasmes.

T'estime perquè sí
t'estime perquè no,
si no, no t'estimaria
sense mullar-me en el record dels
teus petons
al front,
a la boca
o als mugrons.

xiquet d'aigua
record de sal que es desfà
quan et busque i t'abrace
mentre em regalimes pels braços
com a pols màgica;

home de terra
estàtua de sucre
que llepe en l'imaginari que em dóna
la llunyania;

pare dels meus infants de mocador
que tu has volgut foren grana
com el color d'aquesta nostra lluita
de magranes al cel
i trons al carrer.

VIOLA CANALS

Aquest poema és la prova de que l'au ja havia volat sobre els mars de sentiments,
temps enllà,abans de mudar de pell...