Fins sempre, mestre

Em moriré escrivint els millors versos
de l'idioma català en el segle
XX, amb perdó de Rosselló i Salvat,
amb el permís de Pere Quart i Espriu.

Foix plorarà moltíssim en saber-ho
i inútilment intentarà un sonet,
l'únic sonet que li serà rebel
i mai no passarà del tercer vers.

Fuster, Ventura: no direu que no
us he avisat a temps. En els papers
faran elogis precabuts -oh, sempre

es necessita certa perspectiva.
Pensa en el nostre poble, i li demane
a Déu, una mort digna. Déu que ho faça.


Pareix que ultimament estem de dol, no s'oblideu mai que és una sort enyorar homes com Estellés o Ovidi, una sort que no és a l'abast de tothom. No sé si per molts hauran tingut una vida (i una mort) massa dignes, jo sempre tindré un prfund amor al seu record i unes ganes insaciables de continuar el seu treball. T'estime Vicent!

P.D.: Li demanaria a l'au si puguera penjar una joieta que Ovidi va escriure en un tros de paper per al seu germà i ara es pot vore fotocopiada en una llibre.Estaria bé,no?;)