
Jan 29, 2006
Jan 26, 2006
Jan 25, 2006
Jan 22, 2006
Setmanari
Jan 21, 2006
Què volen aquesta gent
De matinada han trucat son al replà de l’escala La mare quan surt a obrir porta la bata posada" Qué volen aquesta gent que truquen da matinada?" "El seu fill, que no és aqui " "N’és adormit a la cambra. "Qué li volen al meu fill" El fill mij es desvetllava." qué volen aquesta gent que truquen da matinada?" La mare ben poc en sap de totes les esperances del seu fill estudiant,que ben compromés n’estava" qué volen aquesta gent que truquen de matinada?" Dies ha que parla poc i cada nit s’agitava li venia un tremolor tement un truc a trenc d’alba" Què volen aquesta gent que truquen de matinada?" Encara no ben despertja sent viva la trucada i es llença pel finestrala l’astalt, d’una volada" Què volen aquesta gent que truquen de matinada? "Els que truquen resten muts, menys un d’ells, potser et qui mana, que s’inclina al finestral. Darrera xiscla la mare. "Què volen aquesta gent que truquen de matinada?" De matinada han trucat la ller una hora assenyada Ara l’estudiant ja es mort ès mort d’un truc a trenc d’alba "Què volen aquesta gentque truquen de matinada? |
Powered by Castpost

Els cosos nus que un dia hem vaig trobar quan anava pasetjant,
No han desaparegut encara d´aquella roca freda i umida del castell,
He pasat per allí un fum de vegades però no s´han mogut,
Un dia volia espantar-los i fer que es mogeren per poder veure qui són,
Però mai s´han mogut.
De tant en tant plou al poble i també es desprenen roques de la muntanya ,
Han caigut moltes roques i gotes i no els han mogut,
Jo esperava que un dia tingueren fred o calor i es separaren d´estar junts,
O que potser algú anara i els moguera d´aquella pedra fosca de nit,
Avui, en la muntanya han construït grans gratacels i finques per empresaris,
Han destruït la muntanya i han fet carrers d´asfalt per conduir-nos als gratacels,
Vaig passar per la roca i ja no hi és...Pensava que havien marxat,
Mirant al cel per fugir d´aquell cementiri els vaig vore volant.
L´au.
Jan 12, 2006
Jan 11, 2006
LA MEUA FADA

La meua fada
Borda, folla, la meua fada boja,
única, sorprenent cada vegada,
rebosant sempre d’una força inesperada
i la bondat més gran i més tendra.
Vestida de la princesa del castell
més gran i preciós que mai he somiat
ni somiaré.
Humilment amaga els seus poders
sota sa mirada tendra.
Disfressada de xiqueta m’acompanyava.
callada, o més bé
em deia la paraula justa
al moment just,sencillament.
Em guiava quan em trobava perdut,
o més bé ofegat,
una llum d’un far enmig d’una mar de penúries.
Sense que me’n puguera adonar jo,
m’anava portant cap al seu món
i obria discretament les portes
que solen ser tancades
als racons més amagats del cor.
Més tard ja no erem enlloc
s’havien perdut fugint del món.
Era llavors quan se li queien la disfressa i el vestit
i començaven la seua màgia i els nostres jocs.
La màgia de fer d’una roca, un llit
i que aquest llit fos l’escenari dels jocs més prohibits.
Llavors passavem a la màgia de curacions i oblits,
dolors que se’n anaven en forma de gemecs i crits.
La mateixa màgia em va fer tancar els ulls aquella freda vesprada
i obrir-los enmig d’una càlida nit,
la mateixa màgia que il·luminà un poble sencer,
per fer-lo, si cap,
encara més bonic.
Aleshores ve quan jo desperte d’aquell somni,
de nou en aquella mar que m’ofegava
pero....
COSA DE MÀGIA!
ja no em puc ofegar, ara sure!
sure i puc gitarme damunt l’aigua
tal com em gitava damunt aquella roca
o potser era un llit?
Què més dona?
I altra volta la fada tornava a ésser en mi,
tombada amb el cap sobre el meu pit,
sense parar de fer màgia.
Impresionant, fada...
Jan 8, 2006
El Pep
Jan 1, 2006
Semidéus!

l'únic déu vestit de sang és el vertader
als seus carrers i cases els súbdits fan de donants
compren i voten, continuen sent uns ignorants
tots els dies senten que el seu fi és la felicitat
però els fan creure que l'aconseguiran comprant
ara són consumidors, no prosumidors, ja no són ciutadans
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per esclafar l'ou dur
no tenim present, no tenen futur
au a petar-los fins al final el mur
no tenen vida pròpia els vigila el gran ull
a cada plaça, carrer, cantó i al seu treball
la llibertat i la justícia en contra de l'ordre establert
l'educació i la cultura en contra del creixement
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per esclafar l'ou dur
no tenim present, no tenen futur
au a petar-los fins al final el mur
els semidéus controlen
els semidéus governen
els semidéus jutgen
els semidéus, els semidéus ?
ahir tinguí un malson
em perseguia una $ partida per la meitat
em despertí de cop
i m'adoní que estava suant sang