Jo tranquil·lament vaig vent passar el temps un dia, un mes...És normal has d´acostumar-te no hi ha més remei, és així, em diu la gent, avui no és així.
A València segueix eixint el sol brillant que omple la lluita d´esperança i llum. Jo ara m´alce prompte i em prenc el desdejuni, camí de l´aula, en el metro avorrida vigile les cares dels viatges, companys en la rutina i en els matins. "Facultats" mire al meu voltant i em faig forta de pujar les escales. Obric la porta i som els quatre de sempre. Dubte si posar els apunts a la cadira del costat per fer veure que està ocupada i més tard has de venir per a desdejunar a les 10h. Feliç des de les 8h esperava el moment d´escoltar la porta obrir-se i que vingueres cap a mi amb un bes, que dolç!
Ara llig els teus apunts, avui és la forma més senzilla de tenir-te aprop i no vull deixar-me endur i conformar-me, avui no t´oblide per a viure més tranquil·la, pense i desitge preguntar-te: Que va eixir en el examen?
No comments:
Post a Comment