May 11, 2009

Un dia gris


L´assassinat de Carlos
Avui s´em despertat en unes imatges que han sorgit a la llum pública i que a molts s´ens han quedat gravades en la ment, i mai més podrem oblidar; l´assassinat de Carlos.

Nombroses sentiments em recorren per dins: impotència, indignació, ràbia..Aquell tren portava dins l´odi la violència la barbàrie i el feixisme. L´Estat Espanyol és el culpable. Molts joves com Carlos lluitem dia rere dia per mostrar la nostra preocupació i rebuig cap aquesta colla de fanàtics feixistes, mentrestant al carrer regna la impunitat, els governs no il·legalitzen manifestacions i concentracions de partits i grups neonazis que ixen al carrer a cridar odi. I els mitjans de comunicació, que dir? Son uns manipuladors innats, presenten a Carlos com un radical antisistema, antisistema? No serà antifeixista? perquè vull recordar que el que anava a fer Carlos era manifestar-se contra una manifestació feixista, cosa que hauríem de fer tots, perquè ser antifeixista és actuar contra el feixisme no dir-ho en programes que només fan que acusar sense tenir la mínima prova.

Avui em vista la realitat, una prova més del que esta passant i una prova més de la permissivitat que existeix amb aquestos grups que estan nodrint-se en el mateix exèrcit espanyol, com és el cas de l´assasí de Carlos, militar de professió.
La lluita continua, cap agressió sense resposta!

1 comment:

Andrés said...

molt gris la veritat... És complicat, però hem de saber transformar aquesta ràbia per seguir avant en la nostra lluita. La por és la seua millor arma.