24-01-09

De vegades, cal parar-se a pensar un poc més enllà del que som capaços de vore. La vida és complicada i ens posa un gran nombre d'entrebanc. Davant d'aquestos, és a dir davant la vida, hom tendeix a formar-se una idea aproximada d'ell mateix i un miratge d'aigua d'aquell que vol aplegar a ser.. Allò que queda entremig d'ambdues figures és només un cabàs ple de reptes, inquietuds, pedres i batalles a les quals enfrontar-se. Ara bé, a l'hora de fer comparatives o revisions dels progressos pel natural el resultat sol ser prou frustrant;generalment el resultat obtés en una prova concreta mai s'assembla al resultat esperat i això sol ser perquè la vida no sol comportar-se i deixar-se fer com si fos l'argila que treballa l'escultor per fer la figura de fang (això sense tindre en compte les aptituds en el modelatge que puga tindre cadascú, que seria un altre tema). Dit açò podem afirmar que les comparatives entre un resultat concret i el resultat global al que aspirem aplegar solen portar-nos cap a interpretacions errònies i conclusions parcials sobre el recorregut d'aquell camí que hem assumit com a propi. Ja solen dir que uns pocs arbres no ens deixen vore el bosc,i aquesta és una dita amb la qual estic totalment d'acord. Així doncs, s'hem d'avançar a aquesta situació; deixem-se de resultats d'abans d'hora, de conclusions pessimistes i de pensar-s'ho tot dos vegades, eixim al carrer, a les places a reprendre el nostre camí, perquè no és de ningú més, és el nostre. Tenim una exacerbada tendència a valorar cadascuna de les decisions que prenem buscant l'aprovació dels nostres actes segons els resultats immediats que obtenim i ens oblidem d'allò més important: més enllà de l'encert o l'error en les nostres decisions està el fet d'estar a l'altura de decidir i plantar-se davant del repte que ens ha posat la vida. Perquè tant si encertem com si errem en l'acció presa ens endurem o una valuosa lliçó i el reforçament que li dona al fènix alçar-se de nou després d'una batalla perduda, o la satisfacció, la força i l'experiència que s'obté de la victòria i sobretot de sentir-se sabedors del propi encert. El nostre camí està ple d'ombres i no ens està permès conèixer el final, així doncs són la vida i el destí agafats de la mà els que ens marquen els límits les corbes i les revoltes que hem de seguir per aplegar allà on ens pertoca anar. Per tot el dit anteriorment m'agradaria fer una crida a la valentia, a l'alegria i a perdre la por; no serà per nosaltres no tastar cadascú la seua pròpia victòria, que és un tros de la victòria de totes, la prudència no ens farà traïdors i no ens faltarà valentia a l'hora de resistir en el setge de la revolta. El futur és ara i és a les nostres mans, que no s'ens escape.

El Ratolí