Felicitat Primaveral

Ja ha aplegat la primavera, estimada estació de l´any per molts, avui descansant dels intensos dies anteriors puc dir que aquesta estació hem fa sentir-me lliure, feliç, i a més és la més llesta i sap traure de mi tot allò que hivernava. Avui és 29 de Març i com cada dia de primavera sóc més jo!

Gràcies SOL!

Atrapats en el Blau

Fa vint anys vivies atrapat en el blau, un altre temps, un altre color, i t´esperaven inpacients en casa, t´havien agafat i ningú sabia si avui tornaries.

El temps ha passat, les coses han canviat, potser es respira millor, però correm davant dels mateixos, i es que passat el temps hi ha qui no ha envellit.

I es que vivim atrapats en el blau, atrapats en el blau, atrapats en el blau. Ells em protegeixen de tu de ells qui em va a protegir?

Atrapats en blau, atrapats en blau.

De dia uniformats, de nit encaputxats, imparteixen la mateixa llei. Plouràn granotes i culebres, plouràn pedres i després vos preguntareu per què.

Sigues roig, negre, xinés, o si te passes de llest, aprendràs la teua lliçò. Les cameres mai recolleixen el que passa en el calabòs, entre un i altre furgó.

Lisboa en tres Imatges

Desitjant la PRIMAVERA...

una cervesa al CAFÉ LISBOA

o un passeig per PLAÇA DO COMERÇO ...

OH LISBOA!!

24-01-09

De vegades, cal parar-se a pensar un poc més enllà del que som capaços de vore. La vida és complicada i ens posa un gran nombre d'entrebanc. Davant d'aquestos, és a dir davant la vida, hom tendeix a formar-se una idea aproximada d'ell mateix i un miratge d'aigua d'aquell que vol aplegar a ser.. Allò que queda entremig d'ambdues figures és només un cabàs ple de reptes, inquietuds, pedres i batalles a les quals enfrontar-se. Ara bé, a l'hora de fer comparatives o revisions dels progressos pel natural el resultat sol ser prou frustrant;generalment el resultat obtés en una prova concreta mai s'assembla al resultat esperat i això sol ser perquè la vida no sol comportar-se i deixar-se fer com si fos l'argila que treballa l'escultor per fer la figura de fang (això sense tindre en compte les aptituds en el modelatge que puga tindre cadascú, que seria un altre tema). Dit açò podem afirmar que les comparatives entre un resultat concret i el resultat global al que aspirem aplegar solen portar-nos cap a interpretacions errònies i conclusions parcials sobre el recorregut d'aquell camí que hem assumit com a propi. Ja solen dir que uns pocs arbres no ens deixen vore el bosc,i aquesta és una dita amb la qual estic totalment d'acord. Així doncs, s'hem d'avançar a aquesta situació; deixem-se de resultats d'abans d'hora, de conclusions pessimistes i de pensar-s'ho tot dos vegades, eixim al carrer, a les places a reprendre el nostre camí, perquè no és de ningú més, és el nostre. Tenim una exacerbada tendència a valorar cadascuna de les decisions que prenem buscant l'aprovació dels nostres actes segons els resultats immediats que obtenim i ens oblidem d'allò més important: més enllà de l'encert o l'error en les nostres decisions està el fet d'estar a l'altura de decidir i plantar-se davant del repte que ens ha posat la vida. Perquè tant si encertem com si errem en l'acció presa ens endurem o una valuosa lliçó i el reforçament que li dona al fènix alçar-se de nou després d'una batalla perduda, o la satisfacció, la força i l'experiència que s'obté de la victòria i sobretot de sentir-se sabedors del propi encert. El nostre camí està ple d'ombres i no ens està permès conèixer el final, així doncs són la vida i el destí agafats de la mà els que ens marquen els límits les corbes i les revoltes que hem de seguir per aplegar allà on ens pertoca anar. Per tot el dit anteriorment m'agradaria fer una crida a la valentia, a l'alegria i a perdre la por; no serà per nosaltres no tastar cadascú la seua pròpia victòria, que és un tros de la victòria de totes, la prudència no ens farà traïdors i no ens faltarà valentia a l'hora de resistir en el setge de la revolta. El futur és ara i és a les nostres mans, que no s'ens escape.

El Ratolí

Triangles

Este era el signe que s´utilitzava en els camps de concentracció nazis per a senyalar als homosexuals. Desde inicis dels 80, el triángle rosa va ser adoptat per les organizaciones del movimiento GLTTB. Precisament per ser un símbol doloros de la repressió.

Es va reprendre aquest símbolo degut a que implica la lluita que la comunidad GLTTB té tots els dies i la qual no finalitzarà fins a que aplege la Revolució on posem fi a tota opressió, ja siga de gènere, social o nacional.

El triangle negre invertit també es va començar a utilitzar durant el temps dels Nazis, aquestos l´utilitzaven per a marcar a les "dones indesitjables" o "antisocials" incloent a les lesbianes. Algunes dones utilitzen avui aquest simbol com a representació d´aquella masacre.

...Felicitat...

És bonica i quasi sempre sembla curta, encara que no ho és. Sóc feliç i ara més que mai. Gràcies a fer-me gran al costat de persones meravelloses que m´omplen, per tenir a més una lluita que compartir, tenir un camí que acaba en llibertat i poder i el fer-lo amb vosaltres.

Avui és un dia gris de Nadal que he pogut il.luminar amb els vostres somriures que des de lluny se que sempre son i seran.

La revolució? Això és la nostra vida.

La Revolució

Disturbis a Grècia

Aquesta és la Revolució que ens cal, des del carrer i contra el capital!

Prou Repressió

Dia dur per a tots però sobre tot per a tu, entenc la teua impotència al vore´t allí dins sense entendre el perquè d´aquest sistema repressor que més tard o pronte ens ataca a TOTES! Jo no tinc altre pensament : Això no pot quedar així, no! mai més! Hem d´actuar companyes...Ho tenim tot a les nostres mans...


RECTOR DIMISSIÓ! UV Traidora!

25 de Novembre

TARONGERS I BLASCO IBÀÑEZ menys HISTÒRIA han sigut DESALLOTJADES!

Avui a les 9 del matí el rectorat ha "desallotjat", si es pot dir així, ja que el que han fet ha sigut: anar a les facultats en les que no hi havia cap estudiant agafar les tendes i sacs i deixar-ho al carrer. Això és valentia!! Eixa és la vostra democràcia i el vostre respecte cap al moviment estudiantil? JA TENIM PROU, no ens fa falta res més per saber quina mena de persones sou! La nostra lluita mai s´aturarà.


Una vegada més: NO A LES EMPRESES DINTRE DE LA UNIVERSITAT ,NO A UN SISTEMA ESTAMENTAL. NO A BOLONYA!

DEMÀ DIUMENGE A LES 20H ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA A LA FAC.DE HISTÒRIA!!

D´esquenes al Capital

O ara o mai !

Avui demà o el Dijous, perquè no? És el moment de la revolució. És possible, mai ho haguera cregut tant com avui, com ara. Hem de començar a exigir allò que volem res és impossible. Estem en crisi econòmica i fins i tot en aquests moments es suposa que estan refundant el capitalisme, qui ho anava a dir? Aquell mur infranquejable ha caigut i nosaltres no hem de permetre que els ciments tornen a construir-se! És l´hora de dir NO més CAPITALISME, no a les desigualtats a l´explotació a la privatització dels serveis públics, a voler convertir-ho tot en una mercaderia. Analitzem i canviem la història. És el moment de continuar el Maig del 68 i convertir-lo en un Novembre del 2008. Avui i ara tots units contra el capital.



Vos sona a algo? .................No és el Hall de Filosofia i Ciències de l´educació, és el Maig del 68 .

Un minut sense aturar Bolonya

Lluita, assemblees, esmenes, torns de paraula, ordre del dia, 20-N, son coses que vull deixar d´escoltar per un minut. Nosaltres? La vida? Les relacions? El paisatge? El sol? La cervesa al sol del Cafe Lisboa.

Últimament la nostra vida quotidiana gira al voltant d´una lluita que realment és molt important. Però fins on podem relegar la resta de coses que fan de nosaltres persones com a tal? Recorde tots els meus divendres de 2on de Batxillerat quan a poca nit debatia sobre l´assamblearisme, la revolució, la lluita estudiantil.. a la vora de la finestra del Café Lisboa, era el que hem donava l´alegria de viure. S´aixecàvem de la taula després d´algunes cerveses (amb papes) i burrets i començàvem a recórrer la ciutat fins el nostre destí, que era el llit. Viure fora de l´assemblea.

Ara mateix ja no puc recordar quina era aquella sensació de llibertat (jo sóc lliure amb tu). L´assemblea ocupa el meu dia la meua ment les meues amistats la meua parella, què més queda per a definir la meua vida? Milions de sensacions recorren ara el meu cos, i cada vegada es fan més fortes. El dia és una lluita constant un debat una reflexió...La ment és un “coktel molotov “ que pareix que més prompte que tard vaja a explotar, les amistats son ara més fortes que mai i son la base de la meua resistència front aquesta vida, que ja no és vida, és assemblea. I la parella és el punt clau per poder seguir vivint encara que siga aquest minut fora de l´assemblea.

Com a conclusió que fariem sense viure dintre d´una assemblea? Estem fets per això i així finalment esdevenim un mur infranquejable que ningú pot tombar, ja que està fet d´amistat que és allò més gran que té la meua assemblea de la vida.

Gràcies a totes, i en especial a qui no cal que li diga que l´estime “perquè això ja se sap” per ser a més d´un exemple de lluita un gran amic.

Som la peça clau.

Avui, dia gris

A filosofia ja fa una setmana que la facultat està ocupada. La lluita estudiantil pren força al campus de Blasco Ibàñez, o millor dit a la vorera esquerra entrant cap a València. Aquest fet ha sigut fruit de la lluita que molta gent ha encapçalant durant fa més de 5 anys. Aquest acte reivindicatiu tan important com és l´ocupació no ha eixit d´aquesta facultat, o almenys aquesta és la meua visió. Els veïns estudiants d´historia des de la nostra facultat esperem expectants el moment d´unir-se amb els companys de filosofia i així crear una lluita conjunta contra aquestos plans d´EEEStudis imposats. Però la meua pregunta és: Haveu pensat qui sap que s´ha produït aquesta ocupació? el dega és sent pressionat? El rector veu que la comunitat universitària està en contra de Bolonya? No ho se. Espere que si, i si no és així desitge que Iñaki Gabilondo encapçale el telenotícies dient que els estudiants diem NO A BOLONYA!

Un somni ...fet realitat

Història
País
Valencià
Nosaltres
Ocupar
Rectorat
C.Pérez
Continuus
Taquer?
Rotulador
Josep
Desastre
T´estime.
Cafeteria
Filosofia
Adr
Reprografia
Hall
Joako
Vestíbul
Revolució
Il.lusió
Sempre
Junts
Aina
Albaes
Ràdio
Internet
Juntal
Aulari
Miquel
Inadaptats
Abans
Millor
Victor
Documentació
Pau
Pis
Sofà
Dijous
Terra
Burret.
Patriarcal
Anna
Vos
Estima
Molt!

XIX

Saps? M´agrada el teu cap i m´agrada el teu cul
-dues meitats bessones desaparionades-
La meva llengua com un caragon silent
ressegueix, lent, tot l´arbre, de l´arrel a la copa.

Amb l´amor a l´esquena, com una casa closa,
i un bri d´esglai al cap de les antenes,
m´emparro per l´escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M´agrada el teu cul i m´agrada el teu cap
Un camí-laberint de saliva brillant lliga els
racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert com un deliri
de terra al meu deler de boca viatgera.

Boig i Desesperat Amor

De vegades ens despertem junts i jo sóc la primera en girar-me cap a tu; Bon dia amor!Avanç jo corria fins a la cuina per preparar el cafè, i ara, em quede uns minuts eterns amb tu; t´estime. Després de tres minuts t´anime a alçar-te...mai ho aconseguisc, i vaig fins a la cuina.Mig adormida pose el cafè al foc i m´assec davant la televisió...no arriba a passar ni un minut quan et cride; Amor està el cafè! Contestes; ja està?Uns minuts més tard amb gran dificultat t´alces del llit i a poc a poc aplegues al sofà...et gites; Pren el cafè...Gràcies amor.

Aquest és el nostre dolç i senzill amor.

...

t´estime, t´estimu i t´estim !

Ovidi Montllor!

La Revolució

Karl Marx, diu: Proletaris del món, uniu-vos!