Em moriré escrivint els millors versos
de l'idioma català en el segle
XX, amb perdó de Rosselló i Salvat,
amb el permís de Pere Quart i Espriu.
Foix plorarà moltíssim en saber-ho
i inútilment intentarà un sonet,
l'únic sonet que li serà rebel
i mai no passarà del tercer vers.
Fuster, Ventura: no direu que no
us he avisat a temps. En els papers
faran elogis precabuts -oh, sempre
es necessita certa perspectiva.
Pensa en el nostre poble, i li demane
a Déu, una mort digna. Déu que ho faça.
Pareix que ultimament estem de dol, no s'oblideu mai que és una sort enyorar homes com Estellés o Ovidi, una sort que no és a l'abast de tothom. No sé si per molts hauran tingut una vida (i una mort) massa dignes, jo sempre tindré un prfund amor al seu record i unes ganes insaciables de continuar el seu treball. T'estime Vicent!
P.D.: Li demanaria a l'au si puguera penjar una joieta que Ovidi va escriure en un tros de paper per al seu germà i ara es pot vore fotocopiada en una llibre.Estaria bé,no?;)
Mar 27, 2006
M’he estimat molt la vida (V.A.Estellés)
Avui 27 de Març, va morir el nostre estimat poeta Vicent Andrés Estellés.. Jo, personalment l´aprecie moltíssim i admire com molts altres la seva poesia, que amb un to rebel ens endinsa en el racó més profunt del notre cos o de la nostra terra.
Em dius amic, que escriga unes memòries.
Això ho fan bé els polítics i els lladres,
que són aquells que tenen què contar.
També sol ser cosa honesta de putes:
tenen allò que hom diu experiències.
Jo no ho sé fer, i a més a més això
-perdona'm tu- em sembla innecessari.
Allò que pot tenir cert interès
és el que he escrit i roda ja pel món.
Sols he sabut -si alguna cosa sé-
narrar allò que passa al meu davant,
uns accidents, una geografia,
uns litorals de perfumada línia,
els tercs treballs d'unes mines de plom,
el seu comerç. Jo no he estat mai poeta.
Com vols que jo escriga unes memòries?
És el que he fet, et diré, si insisteixes.
Jo no he fet més que escriure unes memòries,
uns incidents de navegacions.
L'home que sóc s'estima més romandre,
amb passions i manaments d'un foc,
lluny d'una llum fàcilment excessiva.
T'ho dic, i dic desistiment, dolor.
Em dius amic, que escriga unes memòries.
Això ho fan bé els polítics i els lladres,
que són aquells que tenen què contar.
També sol ser cosa honesta de putes:
tenen allò que hom diu experiències.
Jo no ho sé fer, i a més a més això
-perdona'm tu- em sembla innecessari.
Allò que pot tenir cert interès
és el que he escrit i roda ja pel món.
Sols he sabut -si alguna cosa sé-
narrar allò que passa al meu davant,
uns accidents, una geografia,
uns litorals de perfumada línia,
els tercs treballs d'unes mines de plom,
el seu comerç. Jo no he estat mai poeta.
Com vols que jo escriga unes memòries?
És el que he fet, et diré, si insisteixes.
Jo no he fet més que escriure unes memòries,
uns incidents de navegacions.
L'home que sóc s'estima més romandre,
amb passions i manaments d'un foc,
lluny d'una llum fàcilment excessiva.
T'ho dic, i dic desistiment, dolor.
Mar 26, 2006
Conver-sa
-bonicaaa gggg!
-aiii, guapo!
-mua mua dolçeta!
-t´estime (ooo)
-eres la millor xiqueta..
-si?
-vull despullar-te
-va!
(la despulla)
-que bona que estàs
-i tu cabró
-que, què vols? Per què em dius cabró?
-Perquè vull!
-Què vols? Què esperes de mi? Què esperes de tu?
-Vull estimar-te (follar) espere tot de tu.. de mi només un oROGAsme.
-vine...
-ja vaig
(es situa damunt d´ell)
-Què fem en este culet?
-Tu voràs...
-Jo, (humilment) vull que siguem u.
-Jo, (decididament) també, avui, ara!
-tanca els ulls, i deixa´m entrar..
(els tanca)
-aaah!
-mm ahh !
-aa ooh aa a!
-a a aa a..
-T´estime cabró!
-No te´n vages mai..!
-MAI.
-aiii, guapo!
-mua mua dolçeta!
-t´estime (ooo)
-eres la millor xiqueta..
-si?
-vull despullar-te
-va!
(la despulla)
-que bona que estàs
-i tu cabró
-que, què vols? Per què em dius cabró?
-Perquè vull!
-Què vols? Què esperes de mi? Què esperes de tu?
-Vull estimar-te (follar) espere tot de tu.. de mi només un oROGAsme.
-vine...
-ja vaig
(es situa damunt d´ell)
-Què fem en este culet?
-Tu voràs...
-Jo, (humilment) vull que siguem u.
-Jo, (decididament) també, avui, ara!
-tanca els ulls, i deixa´m entrar..
(els tanca)
-aaah!
-mm ahh !
-aa ooh aa a!
-a a aa a..
-T´estime cabró!
-No te´n vages mai..!
-MAI.
Mar 23, 2006
AQUEST AMOR
Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
Aquest amor...:
Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
Mar 21, 2006
T'estime
T'estime,
què vols que et diga?
i a cada minut que passa
t'estime més
com si el temps fóra una cosa
en ascensió i no poguera parar de fer-ho
t'estime en el dia, i el sol
em crema d'amor.
t'enyore en la nit, i la lluna
em goteja dolçor
quan se'n va el dia i el sol és roig
em crema el teu amor de xocolata
i estic contenta de saber que
demà
t'estimaré més encara en la rojor de l'alba.
t'estime
sense tindre més remei
que em console:
sols el record dels teus ulls tendres
i les teues ulleres de Lennon,
de la Utopia que compartim
i cerquem com un Waslala mutu.
T'estime en la pena de no tindre't
i en l'alegria d'olorar-te
tot i que siga en la llunyania
T'estime com un presagi
que em fa cuscanelles als ovaris
i m'irradia vida als pits.
estime un Papasseit tendral
que no deixa de ser un Peter Pan
a qui m'agrada donar llum,
com a campaneta llumenada
que he volgut ser per a tu.
Estime els teus colors
foscos en la pena
i lluents en l'alegria,
el teu caminar de puntetes
la teua abraçada...
La nostra abraçada dolça
el revolcó valencià
i la suor apegalosa dels nostres orgasmes.
T'estime perquè sí
t'estime perquè no,
si no, no t'estimaria
sense mullar-me en el record dels
teus petons
al front,
a la boca
o als mugrons.
xiquet d'aigua
record de sal que es desfà
quan et busque i t'abrace
mentre em regalimes pels braços
com a pols màgica;
home de terra
estàtua de sucre
que llepe en l'imaginari que em dóna
la llunyania;
pare dels meus infants de mocador
que tu has volgut foren grana
com el color d'aquesta nostra lluita
de magranes al cel
i trons al carrer.
VIOLA CANALS
Aquest poema és la prova de que l'au ja havia volat sobre els mars de sentiments,
temps enllà,abans de mudar de pell...
què vols que et diga?
i a cada minut que passa
t'estime més
com si el temps fóra una cosa
en ascensió i no poguera parar de fer-ho
t'estime en el dia, i el sol
em crema d'amor.
t'enyore en la nit, i la lluna
em goteja dolçor
quan se'n va el dia i el sol és roig
em crema el teu amor de xocolata
i estic contenta de saber que
demà
t'estimaré més encara en la rojor de l'alba.
t'estime
sense tindre més remei
que em console:
sols el record dels teus ulls tendres
i les teues ulleres de Lennon,
de la Utopia que compartim
i cerquem com un Waslala mutu.
T'estime en la pena de no tindre't
i en l'alegria d'olorar-te
tot i que siga en la llunyania
T'estime com un presagi
que em fa cuscanelles als ovaris
i m'irradia vida als pits.
estime un Papasseit tendral
que no deixa de ser un Peter Pan
a qui m'agrada donar llum,
com a campaneta llumenada
que he volgut ser per a tu.
Estime els teus colors
foscos en la pena
i lluents en l'alegria,
el teu caminar de puntetes
la teua abraçada...
La nostra abraçada dolça
el revolcó valencià
i la suor apegalosa dels nostres orgasmes.
T'estime perquè sí
t'estime perquè no,
si no, no t'estimaria
sense mullar-me en el record dels
teus petons
al front,
a la boca
o als mugrons.
xiquet d'aigua
record de sal que es desfà
quan et busque i t'abrace
mentre em regalimes pels braços
com a pols màgica;
home de terra
estàtua de sucre
que llepe en l'imaginari que em dóna
la llunyania;
pare dels meus infants de mocador
que tu has volgut foren grana
com el color d'aquesta nostra lluita
de magranes al cel
i trons al carrer.
VIOLA CANALS
Aquest poema és la prova de que l'au ja havia volat sobre els mars de sentiments,
temps enllà,abans de mudar de pell...
Mar 13, 2006
Mar 10, 2006
Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar...(Ovidi Montllor)
Avui 10 de Març va morir el nostre estimat Ovidi , dins de la seva malaltia que l´anava fen perdre la força a poc a poc. Però Ovidi, no només va ser silenciat per la seva mort. Les institucions van intentar callar les paraules, les cançons , la rebel.lia d´Ovidi montllor. Malgrat tot, hem pogut conèixer la seva música i les seves cançons, que d´una forma o d´un altra a tots ens han sorprés i ens han arribat al cor.
Als Companys
Si t'arriba el matí,
penses: ja ha passat un dia.
Han passat dies i anys,
i sempre és el mateix dia.
Dia de morts i de dol,
dia que mai no es voldria.
Per això ningú no el vol,
encara que encara sia.
Temps tan llarg que hi ha qui es cansa
Temps batejat amb vermells,
de sang, de sol i d'esperança.
Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forces per a esperar,
perquè és més forta la vida.
Arribarà el matí
que el plor serà d'alegria.
Només per aquest fruit.
Jo donaria la vida.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.
Als Companys
Si t'arriba el matí,
penses: ja ha passat un dia.
Han passat dies i anys,
i sempre és el mateix dia.
Dia de morts i de dol,
dia que mai no es voldria.
Per això ningú no el vol,
encara que encara sia.
Temps tan llarg que hi ha qui es cansa
Temps batejat amb vermells,
de sang, de sol i d'esperança.
Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forces per a esperar,
perquè és més forta la vida.
Arribarà el matí
que el plor serà d'alegria.
Només per aquest fruit.
Jo donaria la vida.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.
Mar 5, 2006
Els personatges d´un 9 conte
Hi havia una vegada ...
Una monarquia diferent;
-Una princesa que li agradava molt correr pels carrers.
-Un princep que volia lluitar contra el rei.
-Una reina que li agradava lluitar en les batalles.
-Un rei que anava en bicicle a per el pà.
Un poble igual als demés pobles;
-Amb una botigera que no venia mai res.
-Amb un sabater que li feien pànic les sabates.
-Amb una burgés que repartia els seus diners.
-Amb un rodamón que dormia al carrer sota un grapat de billets.
Un món diferent;
-On els divendre es començava a treballar.
-On els dimecres era la festa nacional.
-On per el dia es dormir i per la nit..En la cort;La pricesa corria pels carrers, el princep lluitava contra el rei, la reina lluitava a les batalles i el rei anava en bicicleta a per el pà.En el poble la botigera no venia res, el sabater es tapava els ulls per no vore les sabates, el burgés caminava pels carrers repartint els diners, i el rodamón arreplegava els diners,per a poder dormir ben agust.
Una monarquia diferent;
-Una princesa que li agradava molt correr pels carrers.
-Un princep que volia lluitar contra el rei.
-Una reina que li agradava lluitar en les batalles.
-Un rei que anava en bicicle a per el pà.
Un poble igual als demés pobles;
-Amb una botigera que no venia mai res.
-Amb un sabater que li feien pànic les sabates.
-Amb una burgés que repartia els seus diners.
-Amb un rodamón que dormia al carrer sota un grapat de billets.
Un món diferent;
-On els divendre es començava a treballar.
-On els dimecres era la festa nacional.
-On per el dia es dormir i per la nit..En la cort;La pricesa corria pels carrers, el princep lluitava contra el rei, la reina lluitava a les batalles i el rei anava en bicicleta a per el pà.En el poble la botigera no venia res, el sabater es tapava els ulls per no vore les sabates, el burgés caminava pels carrers repartint els diners, i el rodamón arreplegava els diners,per a poder dormir ben agust.
Maria del Mar Bonet
La cantant Maria del mar Bonet i el pianista Manel Camp aturen llurs activitats artístiques per retrobar-se un cop més a l´escenari i gaudir amb el públic a l´Auditori J.Rodrigo de Sagunt els dies 24 i 25 de Març.
http://www.teatroentradas.com/index.asp
http://www.teatroentradas.com/index.asp
Feb 12, 2006
Wish you were here
So, so you think you can tell Heaven from Hell,
blue skies from pain.
Can you tell a green field from a cold steel rail? A smile from a veil?
Do you think you can tell?
And did they get you trade your heroes for ghosts?
Hot ashes for trees? Hot air for a cool breeze?
Cold comfort for change? And did you exchange
a walk on part in the war for a lead role in a cage?
How I wish, how I wish you were here.
We're just two lost souls swimming in a fish bowl,
year after year,
running over the same old ground. What have we found?
The same old fears,
wish you were here.
blue skies from pain.
Can you tell a green field from a cold steel rail? A smile from a veil?
Do you think you can tell?
And did they get you trade your heroes for ghosts?
Hot ashes for trees? Hot air for a cool breeze?
Cold comfort for change? And did you exchange
a walk on part in the war for a lead role in a cage?
How I wish, how I wish you were here.
We're just two lost souls swimming in a fish bowl,
year after year,
running over the same old ground. What have we found?
The same old fears,
wish you were here.
Feb 2, 2006
Jan 29, 2006
Jan 26, 2006
Jan 25, 2006
Jan 22, 2006
Setmanari
Avui, aseguda al banc de la peixcateria, he pesat que aquest blog es podria convertir en un setmanari, i com al ratolí li ha semblat bé doncs així ho farem, a poc a poc anirem apropant-vos el nostre vol setmanari...:)
Jan 21, 2006
Què volen aquesta gent
De matinada han trucat son al replà de l’escala La mare quan surt a obrir porta la bata posada" Qué volen aquesta gent que truquen da matinada?" "El seu fill, que no és aqui " "N’és adormit a la cambra. "Qué li volen al meu fill" El fill mij es desvetllava." qué volen aquesta gent que truquen da matinada?" La mare ben poc en sap de totes les esperances del seu fill estudiant,que ben compromés n’estava" qué volen aquesta gent que truquen de matinada?" Dies ha que parla poc i cada nit s’agitava li venia un tremolor tement un truc a trenc d’alba" Què volen aquesta gent que truquen de matinada?" Encara no ben despertja sent viva la trucada i es llença pel finestrala l’astalt, d’una volada" Què volen aquesta gent que truquen de matinada? "Els que truquen resten muts, menys un d’ells, potser et qui mana, que s’inclina al finestral. Darrera xiscla la mare. "Què volen aquesta gent que truquen de matinada?" De matinada han trucat la ller una hora assenyada Ara l’estudiant ja es mort ès mort d’un truc a trenc d’alba "Què volen aquesta gentque truquen de matinada? |
Powered by Castpost
Subscribe to:
Posts (Atom)
