John i Yoko

Avui, Pel tallat!

Avui, Embaraçada

Primera setmana

El diumenge ens vam anar al castell a gaudir del Sagunt des de ben alt!

Setmanari

Avui, aseguda al banc de la peixcateria, he pesat que aquest blog es podria convertir en un setmanari, i com al ratolí li ha semblat bé doncs així ho farem, a poc a poc anirem apropant-vos el nostre vol setmanari...:)

Powered by Castpost

Què volen aquesta gent

De matinada han trucat son al replà de l’escala La mare quan surt a obrir porta la bata posada" Qué volen aquesta gent que truquen da matinada?" "El seu fill, que no és aqui " "N’és adormit a la cambra. "Qué li volen al meu fill" El fill mij es desvetllava." qué volen aquesta gent que truquen da matinada?" La mare ben poc en sap de totes les esperances del seu fill estudiant,que ben compromés n’estava" qué volen aquesta gent que truquen de matinada?" Dies ha que parla poc i cada nit s’agitava li venia un tremolor tement un truc a trenc d’alba" Què volen aquesta gent que truquen de matinada?" Encara no ben despertja sent viva la trucada i es llença pel finestrala l’astalt, d’una volada" Què volen aquesta gent que truquen de matinada? "Els que truquen resten muts, menys un d’ells, potser et qui mana, que s’inclina al finestral. Darrera xiscla la mare. "Què volen aquesta gent que truquen de matinada?" De matinada han trucat la ller una hora assenyada Ara l’estudiant ja es mort ès mort d’un truc a trenc d’alba "Què volen aquesta gentque truquen de matinada?

Powered by Castpost

Els cosos nus que un dia hem vaig trobar quan anava pasetjant,
No han desaparegut encara d´aquella roca freda i umida del castell,
He pasat per allí un fum de vegades però no s´han mogut,
Un dia volia espantar-los i fer que es mogeren per poder veure qui són,
Però mai s´han mogut.
De tant en tant plou al poble i també es desprenen roques de la muntanya ,
Han caigut moltes roques i gotes i no els han mogut,
Jo esperava que un dia tingueren fred o calor i es separaren d´estar junts,
O que potser algú anara i els moguera d´aquella pedra fosca de nit,
Avui, en la muntanya han construït grans gratacels i finques per empresaris,
Han destruït la muntanya i han fet carrers d´asfalt per conduir-nos als gratacels,
Vaig passar per la roca i ja no hi és...Pensava que havien marxat,
Mirant al cel per fugir d´aquell cementiri els vaig vore volant.

L´au.

Avui tornem a Woodstock

LA MEUA FADA

La meua fada
Borda, folla, la meua fada boja,
única, sorprenent cada vegada,
rebosant sempre d’una força inesperada
i la bondat més gran i més tendra.
Vestida de la princesa del castell
més gran i preciós que mai he somiat
ni somiaré.
Humilment amaga els seus poders
sota sa mirada tendra.
Disfressada de xiqueta m’acompanyava.
callada, o més bé
em deia la paraula justa
al moment just,sencillament.
Em guiava quan em trobava perdut,
o més bé ofegat,
una llum d’un far enmig d’una mar de penúries.
Sense que me’n puguera adonar jo,
m’anava portant cap al seu món
i obria discretament les portes
que solen ser tancades
als racons més amagats del cor.
Més tard ja no erem enlloc
s’havien perdut fugint del món.
Era llavors quan se li queien la disfressa i el vestit
i començaven la seua màgia i els nostres jocs.
La màgia de fer d’una roca, un llit
i que aquest llit fos l’escenari dels jocs més prohibits.
Llavors passavem a la màgia de curacions i oblits,
dolors que se’n anaven en forma de gemecs i crits.
La mateixa màgia em va fer tancar els ulls aquella freda vesprada
i obrir-los enmig d’una càlida nit,
la mateixa màgia que il·luminà un poble sencer,
per fer-lo, si cap,
encara més bonic.
Aleshores ve quan jo desperte d’aquell somni,
de nou en aquella mar que m’ofegava
pero....
COSA DE MÀGIA!
ja no em puc ofegar, ara sure!
sure i puc gitarme damunt l’aigua
tal com em gitava damunt aquella roca
o potser era un llit?
Què més dona?
I altra volta la fada tornava a ésser en mi,
tombada amb el cap sobre el meu pit,
sense parar de fer màgia.
Impresionant, fada...

El Ratolí

El Pep

El Pep era un noi jove camí dels vint-i-nou

Vivia a casa els pares i es quedava sol

Això li permetia tenir un cotxe nou

Amb festa el cap de setmana ell ja en tenia prou!

Però arriba et fatídic i els pares del Pep són morts

Amb el sou no paga la hipoteca i els banquers li prenen tot

I ara en Pep s'agobia obre la finestra i es llença de cap al buit

I per l'aire pensa: mira que sóc tonto! perquè no he llençat al banquer?

O millor... perquè no he robat aquest banc?

O millor... som-hi a rebentar tots els bancs!! Preparem-ho bé!

Ell sempre pensava que si currava prou

A casa mai faltaria un bon plat de brou

Amb la vida hipotecada i mirant com plou

I sense assabentar-se que ell es cau al pou

I ara en Pep s'agobia, obre la finestra i es llença de cap al buit

I per l'aire pensa: mira que sóc tonto! perquè no he llençat al banquer?

O millor... perquè no he robat aquest banc

O millor...som-hi a rebentar tots els bancs!!

I ara ets tu el que pensa, tanca la finestra i no facis mai com el Pep

El futur és ara si vius a casa dels pares hem de transformar el present

Pensa-ho bé! la solució és a les mans

Mira-ho bé! escopeta de canons retallats!

Semidéus!

Viuen sota l'únic cel fet amb bitllets verds
l'únic déu vestit de sang és el vertader
als seus carrers i cases els súbdits fan de donants
compren i voten, continuen sent uns ignorants
tots els dies senten que el seu fi és la felicitat
però els fan creure que l'aconseguiran comprant
ara són consumidors, no prosumidors, ja no són ciutadans
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per esclafar l'ou dur
no tenim present, no tenen futur
au a petar-los fins al final el mur
no tenen vida pròpia els vigila el gran ull
a cada plaça, carrer, cantó i al seu treball
la llibertat i la justícia en contra de l'ordre establert
l'educació i la cultura en contra del creixement
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per esclafar l'ou dur
no tenim present, no tenen futur
au a petar-los fins al final el mur
els semidéus controlen
els semidéus governen
els semidéus jutgen
els semidéus, els semidéus ?
ahir tinguí un malson
em perseguia una $ partida per la meitat
em despertí de cop
i m'adoní que estava suant sang

Exèrcit d´Escèptics

Anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat
no existeix cap resposta sense ser pregunta
ni cap pregunta innocent
no hi haurà cap creient sense ser esclau
ni cap dogma innocent
innocents aquells que cregueren
que la lluna els abraçaria
insatisfets quedaren els qui vullgueren
nadar en els núvols
desgraciades ens vérem moltes de les que esperàvem
besar les estreles
anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat
per conéixer la veritat, cedirem llibertat, si volem ser lliures
destrossem les paraules que ens esclavitzen sense pietat
anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat
anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-arma
com a dogma totes les paraules.

AVUI, SENSE PANTALONS

Pluja de Sal

Vestida de foscor

La lluita és el teu plor

Trenada en un tapís

De violència i d´enganys

L´escàndol s´enreda

De boca en boca

I t´avergonyeix

La voluntat falla

L´orgull pateix

No t´amaguis més

Cau la plutja de sal

Calles

Els teus ulls, dos rius de pena

Tu sempre calles

Per què calles?

Cau la pluja de sal

Estimar que és sentiment que porte dins

Estimar que és el sentiment que porte dins,
Trencat,
humit
suprimit
respectuós.
Així és estimar, volies que explicara el que sent?
És boig,
ràpit,
sencill,
inocent,
Així és...
Jo espereva de tu una mica d´estima, però m´he adonat...
No estàs boig,
no ets ràpit,
no ets sencill,
ni inocent.
Tu vas en contra d´això, això que és simplement estimar...

Jo buscava un amor sincer, humil...
Que entre sorra i escuma cridara ben fort que no hi havia un altre amor.
I en marxa del xiuxiueix de pardals i d´ones que agressives ens cobrien els peus mullats.
Jo esperava de tu estimar...i correr per la muntanya, fins arribar a la mar, i gaudir d´un cel clar i que passara tot per davant....
Jo esperava una tarda al teu costat escriure a la sorra, estimar...
Jo buscava que llegires aquest relat, i que en marxa del tocadisc no m´oblidares mai...,
I que la sorra fora inevitable, i que la mar encara ho fora més, i que no pogueres deixar de pensar i pensar, i gaudir d´estimar.

Jo esperava un somriure humil, sincer, un abraç feroç, ràpit, un petó salvatje, curt....
Jo buscava aquell poema que ja nose on està,
jo no esperava ser dos amants que mai s´han estimat,
buscava la teva mirada en aquell teulat, des d´aquell cel , plorant.
Esperava que no hi hagueren dos amants a València que s´estimaren tant...

Un altre cop he perdut el mar

la lluna sembla voler venjar

sobre el desert on no es reflecteix

la gran traició que l´amor pateix

Un altre cop he perdut el mar

cap home més serà mariner

vertígen fosc on hi havia el blau

no hi ha horitzó, ni perdó ni pau.

Un altre cop he perdut el mar

La platja negra no té final

el peix de platja que duc al cor

es un peix mort, ja no és cap tresor

un altre cop he perdut el mar

estic malalt, sóc un exiliat.

ja no sóc home i ho sóc molt més

sóc d´aquest món que no sé quin és

un altre cop he perdut el mar,

sense remei tot ha de cremar

ja no hi ha ones, tot és el foc,

l´alé mesquí ha imposat el joc.

Un altre cop he perdut el mar,

Tot canviaria si jo plorés

haig de plorar, retrobar la llar,

que el mar de llàgrimes és el mar.

Jordi Guardans

Give PEACE a chance

Two, one two three four
Ev'rybody's talking about
Bagism, Shagism, Dragism, Madism, Ragism, Tagism
This-ism, that-ism, is-m, is-m, is-m.
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
C'mon
Ev'ry body's talking about Ministers,
Sinisters, Banisters and canisters
Bishops and Fishops and Rabbis and Pop eyes,
And bye bye, bye byes.
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
Let me tell you now
Ev'rybody's talking about
Revolution, evolution, masturbation,
flagellation, regulation, integrations,
meditations, United Nations,
Congratulations.
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
Ev'rybody's talking about
John and Yoko, Timmy Leary, Rosemary,
Tommy Smothers, Bobby Dylan, Tommy Cooper,
Derek Taylor, Norman Mailer,
Alan Ginsberg, Hare Krishna,
Hare, Hare Krishna
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
etc.

Que la música ens faci volar més lliures!

MENTRE TOTHOM ESPERA LA CURA DEL MAL LA BOGERIA ENS FA CREURE QUE TOT ÉS NORMAL

ESTIC AQUÍ, NO HO VEUS,

T´ABRAÇO!

CAIC, A POC A POC M´EN VAIG...

M´ENFONSO DINS L´AIGUA

EL CORRENT EM PORTA A PROP

DEL MEU PAÍS D´AIRE

QUINA SORT NO HAVER ESTAT

UN HOME TRIST...

NI TU UNA DONA TRISTA

SENTO CRIDAR DELS RACONS DEL MÓN

LA GENT...QUE NO TÉ ON ANAR

I SOM IGUALS, QUE VAL TAN L´UN COM L´UNA

L´AMOR ÉS DÉU...?!

L´ÚNIC DÉU ÉS LA LLUNA!

HISTÒRIA CERTA DELS SET CELS

SET PARADISOS MÀGICS I ENCANTATS...

SET NIUS DE PAU DE GLÒRIA I DE FELICITAT.

VESTIDA DE FOSCOR

LA LLUITA ÉS EL TEU PLOR

TRENADA EN UN TAPÍS DE VIOLÈNCIA

I D´ENGANYS.

AVUI, LLUM DEL MÓN

ON ETS?...

T´ESTIMO MALGRAT L´HIVERN

PER UN TROS DE CEL

Per un tros de cel
per un altre nit
per un bes de mel
seguiré caminant

Pel teu àngel
per la calma
per la màgina
de creixer al teu costat

Nus, a trenc d´alba
anirem a buscar
els limits dels espais
pintarem l´horitzó
tu, del costat del cel
jo, del cantó del mar
Quan el sol s´enfiili al seu balcó
ens trobara a tots dos
regant el nostre amor

Sense ofendre´ns
sense ràbia
sense creure
que soc tu
o que ets jo

Obrim les portes
amb les claus de sal
Que vessen, dels teus ulls
Sentirem el batec
Del cor que era adormit
I avui ja està despert

Sento la por
Des dels quatre cantons
Dels que no tenen sort
Sento la fe dels muts
Sento els crims dels herois

T´endús la mandra
Em dones les claus de sal
Em vessen de les mans
Les portes s´obriràn
Tot entra pels sentits
tot quedarà amb mi endins
Sento la por
Des dels quatre cantons
Dels que no tenen sort
Sento la fe dels muts
Sento els crims dels herois

Sento cridar
Des dels racons del món
La gent que no té on anar
Sento la veu dels morts;
"No som danys col.laterals"

Sento el teu cor
Batega al meu costat
Sento el teu plor
Sento la por
El teu somriure és foc
que fa lluïr el meu món.