...atia dels júlia...

Marxisme i Feminisme en A. Kollontay

2010-08-09T01:28:00.000-07:00

En primer lloc hi ha que destacar el valor de l’anàlisi global de la situació de la dona que Kollontay realitza, anàlisi que, si bé es deutor de la tradició marxista del seu temps, no deixa de manifestar-se crític amb ella.

Defèn que l´alliberament de la dona exigeix canvis que afecten a l’estructura econòmica, social i ideològica del capitalisme. No hi ha prou amb l’abolició de la propietat privada i amb que la dona s’incorporés a la producció; és necessària una revolució de la vida quotidiana i de les costums, forjar una nova concepció del món i molt especialment, una nova relació entre els sexes.

Kollontay es va enfrontar a aquells que pensaven que els canvis relatius a l’emancipació de la dona eren una simple qüestió de superestructura i va defendre la necessitat d´una lluita específica contra aquesta.

Karl Marx mai deixà de tenir present la idea de que per a construir un món millor era necessària l´aparició d´un home nou. Així doncs, Kollontay s’uneix a aquesta reivindicació i a la de fer una revolució humana, tal vegada la més important, la qual no pot ser posposada a cap tipus de trionf.

El feminisme té la seua raó de ser en l´aparició de la “dona nova”, perquè en bona lògica marxista, no hi ha prou amb que la dona estiga oprimida, sinó que té que aplegar a ser conscient d´aquest fet.

Al parlar de l’aparició d´un nou tipus psicològic de dona, Kollontay està negant l´existència d´una suposada “natura femenina”, natura que seria concebuda com una determinació ontològica de la dona, com a la seua especificitat immodificable, per a afirmar la realitat psicològica femenina, entesa com a un complex de fenòmens condicionats històricament.

[Després de llegir a Alexandra, només em queda per dir, que les seues paraules son totalment aplicables a la nostra realitat , i que el fet de ser revolucionaries ha de tenir com a primer pas, la revolució interior, el canvi de mentalitat i la creació "d´una dona nova".]

Felicitats Felicitat

2010-07-16T02:07:00.000-07:00

Ara és un nou avui. Tinc la sensació que suposadament ha de tenir un funanbulista just al mig de la corda que esta trepitjant, però això si, m´acompanya la seguretat de l´experiència de anys i anys de pràctica en el circ. La pràctica dels anys ara em fa adonar-me de que és allò que he conservat, que és el que he perdut i que podré aconseguir. Aleshores m´adone de que segueixes al meu costat, ferma sense que res puga fer declinar la corda que va d´un punt a l´altre. De sobte pense ¡Quina sort he tingut! I estic completament convençuda de que sempre tindre una excusa per riure al teu costat. T´estime, ho saps, però hi ha moments en els que la corda s´estira com un xiclet i altres en els que s´acurta fins a l´extrem de no poder veure-la. Sincerament aquesta és una nova excusa per a apropar-te el que poques vegades he pogut fer, dir-te gràcies i felicitats. 21 anys L * A.

El Temps

2010-07-13T07:04:00.001-07:00

Ara és el moment de complir les promeses que ens vam fer. Demà serà massa tard.

El temps passa, és com un xiclet que portes a la boca, s´estira i s´arronsa segons quan i amb qui el mastegues si el pense el sent d´una manera, el sent desaparèixer, s´em desfà a la boca. A poc a poc o ràpid sempre passa al teu costat amb tu, no es separa, no et deixa. Hi ha dies, minuts i hores en les quals es fa inmastegable, eres incapaç de consumir-lo, altres passa ràpid sense poder saborejar-lo. La contradicció és allò que el defineix.

Ahora

2010-05-26T09:54:00.000-07:00

Ahora que la adolescencia es un septiembre lejano,
humo de cerveza en un portal, un verano inacabado.
Algunos años en la facultad de ciencias,
papeles escritos, ron de Cuba, hojas de hierba,
un tren dormido en una vía muerta,
la luz de la ventana azul que siempre estaba abierta.

Ahora que quedan tan lejos las playas de Corfú,
las estaciones de trenes de Praga, Hamburgo o Estambul,
los viajes que trajeron a otros vistiendo nuestros cuerpos,
la luz de una cafetería, los amores conversos.

Ahora que te cansas y las piscinas cierran,
y apura el último baño la luz de las estrellas.
Ahora que regreso a los lugares a donde quise huir
y nadie me espera allí.
Ahora que casi llego a fin de mes,
que amo a una mujer.

Que amo a una mujer.

Ahora que pago las facturas, que me besé en La Habana,
que sueño con Lacandona, que ya no escribo cartas,
que cumplimos más añós que promesas,
que se hunden nuestros corazones como la vieja Venecia,
que llego tarde a los cines y al fin del planeta,
que alquilo un pequeño piso en un castillo de arena.

Ahora que duelen las resacas y cortan como una navaja.
Ahora que nadie nos saluda por los bares de Malasaña,
que pido auxilio, besos y comida por teléfono,
que fumo flores y lloro a veces mientras duermo.
Ahora que tiemblo como un niño abandonado.
Ahora que viejos amigos nos han traicionado.

Ahora es el momento de volver a empezar, que empiece el carnaval,
la orgía en el Palacio de Invierno, de banderas y besos.

Se cayeron mis alas y yo no me rendí,
así que ven aquí,
brindemos que hoy es siempre todavía,

que nunca me gustaron las despedidas.

Ismael Serrrano

Aniversari de Jerusalem

2010-05-13T12:32:00.000-07:00

Després d'un dia dur i una vesprada gaudint de la meua carrera i en concret de l'assignatura "Relacions Internacionals", he entrat a internet i m'he trobat en aquest article casualment, com aquesta vesprada en classe hem estat parlant de l'ocupació israeliana de Palestina, he decidit que seria interesant penjar-lo al blog.

Israel celebra entre ahir i avui l'aniversari de la "reunificació" de Jerusalem amb multitud d'actes pomposos que destaquen la judeización de la ciutat santa.

Quaranta-tres anys han transcorregut -segons el calendari hebreu- des de l'ocupació de Jerusalem per part de l'Exèrcit israelià en la guerra de 1967. Des de llavors Israel ha expropiat el 35 per cent de la superfície de la Jerusalem àrab, és a dir uns 24 quilòmetres quadrats, i ha construït uns 50.000 habitatges més enllà de la línia verda. L'expansió jueva continua dia a dia ignorant la llei internacional i mentre la comunitat occidental ho permet amb un silenci còmplice.

Israel fa tot el que ha de fer sense ocultar-se'l a ningú. Des de 1967 s'han construït una multitud de barris jueus en el sector ocupat i també en el sector occidental. En el mateix temps no s'ha construït ni tan sols un barri palestí. L'última vegada que Israel va autoritzar la construcció de 600 habitatges en un barri àrab va ser fa trenta anys. Una enorme part de les terres que estan en mans palestines -uns 45 quilòmetres quadrats- s'han declarat "zona verda". No obstant això, en alguns casos la "zona verda" palestina s'està convertint en zona construible per als jueus. El primer ministre israelià, Binyamin Netanyahu, ha dit recentment que els palestins poden construir arreu de la ciutat. No obstant això, Netanyahu, que va néixer a Jerusalem, no pot ignorar que la municipalidad no dóna als palestins permís per a construir ni tan sols en la part palestina de la ciutat, i molt menys en la part jueva , on la terra pertany a una agència de l'Estat que per llei només pot vendre-se-la a jueus.

Jerusalem conta amb 774.000 residents, dels quals el 63 per cent són jueus, el 34 per cent musulmans i el 2 per cent cristians, segons la classificació per religions realitzada pel ministeri de l'Interior. Més de 7.000 residents s'han anat de la ciutat en l'últim any. A pesar d'això, la població ha crescut lleugerament a causa del alt índex de natalitat que es registra especialment entre els jueus ultraortodoxos i també entre els palestins.

Jerusalem és una de les poques ciutats del món on hi ha més dones que homes treballant. Això es deu al fet que una gran part dels jueus ultraortodoxos no treballen i consagren les seves vides a l'estudi dels llibres religiosos.

Eugenio García Gascón

El meu Cole en peu de guerra!

2010-05-09T01:33:00.001-07:00

La comunidad educativa del Colegio Villar Palasí no se resiste a que su colegio sea el gran olvidado de la Conselleria de Educación en Valencia, organismo que ya ha comenzado los trabajos de construcción del colegio nº10 y el esperado desde hace una década nuevo IES Jaume I. De esta manera el AMPA del colegio ha sido el primero de los centros locales en acogerse a la campaña promovida por FAPA (siglas de Federación de Asociaciones de Madres y Padres) en Valencia y someter ayer a consulta popular de padres y alumnos si la política educativa de la Generalitat Valenciana debe cambiar, por lo menos en lo que a enseñanza pública se refiere.

La organización del acto no ha sido sencilla. Según señalan desde el AMPA, la Conselleria no autorizó que el acto de protesta se realizara dentro de los recintos escolares, razón por la cual se montaron dos improvisadas urnas a la entrada de los dos aularios del colegio. Los propios padres repartieron a alumnos y padres cientos de papeletas en los que se recogían las exigencias de la llamada Plataforma per l’Ensenyament Públic, y que incluían reivindicaciones como la necesidad de que se oferten plazas públicas para todo el alumnado de educación infantil, todos los centros tengan una plantilla de profesores adecuadas, se defienda el valenciano a la vez que se introduce, con medios y de forma medida, una tercera lengua en la enseñanza, transporte y comedor gratuitos o que se incrementen los presupuestos para educación. Al final de la exposición de puntos de la papeleta se preguntaba a los votantes si consideraban que para lograr esto era necesario, o no, un cambio en la política educativa de Conselleria.

La participación en la consulta, según los miembros del AMPA, ha sido alta y puede situarse en torno al 60% del colegio, las urnas ahora serán debidamente precintadas y enviadas a FAPA para que las remita a Conselleria en un acto simbólico que quiere volver a llamar la atención sobre el estado de abandono en el que consideran que vive la educación pública valenciana.

Protesta en bicicleta
Los miembros del AMPA de Villar Palasí seguirán llamando la atención de Conselleria este viernes, cuando transformen su tradicional manifestación de los viernes en una marcha en bicicleta en la que lucirán camisetas reclamando las instalaciones que se les deben a su colegio.

La victòria de l´exèrcit Reialista front als Agermanats

2010-04-24T04:30:00.000-07:00

Els Agermanats van ser derrotats militarment per l´exèrcit reial l´any 1523. Això tindrà unes conseqüències molt greus per a la ciutat de València. En primer lloc, la desfeta del moviment agermanat donarà lloc a la victòria de l´autoritarisme reial, el qual havia estat seriosament qüestionat pels agermanats. A banda, les conseqüències econòmiques i la repressió personal, que en un primer moment fou més moderada, però que en la segona fase serà molt dura, probablement perquè la presa de València no suposà el final de les Germanies, ja que molts dels agermanats es refugiaren a Xàtiva que no caurà fins un any després.

La repressió també fou col·lectiva, amb confiscacions de bens, que afectaren als gremis i a les poblacions agermanades. Aquesta repressió consistia en grans multes que es van pagar durant molts anys i que tindran un clar efecte en l´endarreriment del desenvolupament econòmic del País Valencià durant el s.XVI.

D´altra banda la noblesa també es va veure afectada ja que la guerra els va suposar una gran despesa econòmica. A més, la seua imatge política també es veurà afectada, ja que no havien pogut resoldre el conflicte agermanat per ells mateixos i havien necessitat l´ajuda del rei.

Un altra de les conseqüències serà la de caire religiós, el moviment agermanat també tenia un fort component anti-mudèjar, ja que aquestos suposaven una clara competència econòmica per als gremis, ja fora exercint com a ma d´obra barata per als nobles o en els treballs artesanals. Així doncs, els agermanats duran a termes bateigs forçosos, el més famós fou el de Gandia, aquestos culminaran amb la sentència de 1525 per la qual es dictamina que els batejos fets pels agermanats eren vàlids i que hi havia l´obligació de bateig forçós de tots els mudèjars.

...si voleu saber més Dimarts i Dijous de 10 a 11h a l´aula F.1.2 de la Fac.Geo i Hist....

Al bando vencido...

2010-04-21T11:27:00.000-07:00

Se van llevando la memoria,
queda en la historia una mancha, un borrón.
Mientras el resto sufre amnesia,
un viejo recuerda una canción,

de aquella lejana batalla
donde pudo morir,
en una guerra no ganada,
a veces me pregunta por ti.

Se cree aún en la trinchera,
otra bandera, de otro color,
solemne en su viento ondea,
sobre la cima y en su salón.

A veces habla con fantasmas
de cuyo nombre se olvidó.
Vencidos, nunca regresaron
de su exilio interior.

Ni un momento, ni un recuerdo,
para los que perdieron, los que construyeron
la tumba, el mausoleo,
de la miseria, del carnicero.

¿Cómo esperas ganar sin ellos
las batallas que anteriormente perdieron?
Si han de callar, que callen aquellos,
los que firmaron pactos de silencio.

Tratan de convencerle, abuelo,
las explosiones han terminado.
Pero cuando sale a la calle,
Madrid parece bombardeado.

Y lee escritos en los muros,
gritos contra los que luchó,
y personajes de rostro oscuro
que le inculcaron el terror.

Y un día, sin darnos cuenta,
el viejo, con sus historias, se consumió
Y en la memoria de su nieto
sólo una huella, un leve borrón,

de aquella lejana batalla,
donde pudo morir,
en una guerra no ganada
donde luchó por ti.

Donde luchó por ti.

(1995)

Crònica d'un dia

2010-04-20T11:03:00.000-07:00

Parelles passegen de la ma per la vorera mentrestant algú passa amb la bici esquivant els peatons que invadeixen el seu carril. Eixim de la facultat i ens ofereixen insistentment un periòdic marxista, diem que no com cada dia. Ara a pels cartells, on està el celo? No hi ha. Anem a comprar-lo, son 0.60€ “tome usted”. Tornem a la facultat i tallem el celo amb les dents, mmm que bo està el pegament, m'estic fent addicta!

Ara toca anar cap a classe, unes hores i tornem a recórrer la facultat, de dalt a baix i sempre en el mateix ordre. Agafem l´ ascensor i als departaments, tornem a baixar, Sala de Lectura, anem a dinar! No hi ha lloc, que fem? Esperar. Després la cua per a calfar el dinar en el microones. Per fi! [00.00min] ja esta calent! Anem cap a la taula. Un tallat i a estudiar?

Torne a l'avinguda tots esperem l'autobús impacients baix un sol sua que ens dona València! Ja esta ací, 2,30€ i cap a casa!

Una de història [va per tu]

2010-04-17T02:58:00.000-07:00

L'arribada del virrei a la ciutat de València al 1520.

Vivim en una ciutat carregada de història.

[L'arribada del virrei a València l'any 1520 va ser tot un esdeveniment, fou així per la situació política que es vivia a la ciutat, els agermanats esperaven el moment per dur a terme les seues màximes aspiracions polítiques : aconseguir dos membres més al Consell de la Ciutat : un artista i un menestral. ]

Era el dia de l'elecció dels jurats , la ciutat bullia, d'una banda els agermanats en les seues millors armes i robes esperaven impacients l'arribada del virrei. D'altra, els nobles de la ciutat confiaven en el virrei per que la situació de revolta aplegara al seu final i es restablira l'ordre.

[El camí oficial d'entrada de la màxima autoritat a la ciutat de València es feia des de les torres de Quart seguint pel Carrer Quart fins a la Plaça del Tossal on es continuava recte pel Carrer Cavallers (centre neuràlgic de la ciutat) fins a la Casa de la Ciutat, que es situava al costat de la Generalitat.]

Aquell dia, el virrei amb tota la seua comitiva està predisposat a entrar a la ciutat pel camí que era costum fer-ho i entregar la ceda (llista feta pel rei que contenia els diferents membres entre els quals s'havia d'escollit els càrrecs del govern municipal, en aquest cas els jurats) per a que es procedira a la elecció dels jurats. Quan el virrei va aplegar a l'altura de la Plaça del Tossal es va trobar amb un gran grup d'agermanats que el van forçar a canviar de direcció i el van dur pel carrer de la Bosseria, on estaven tots els gremis agermanats de la ciutat mostrant la seua força numèrica i militar al virrei, el qual, al veure la situació que s'estava vivint a la ciutat va quedar impressionat i temorós del que podia passar.

[El carrer de la Bosseria i els seus voltats, com la Plaça del Mercat i la Llotja, eren el llocs on es situaven els gremis de la ciutat de València, allí era on estava la part comercial de la ciutat, encara podem veure actualment que els carrers del voltant de la Bosseria tenen noms d'oficis.]

En el moment de l'elecció dels jurats la tensió era màxima, els agermanats volien fer cas omís de la seda i així aconseguir els dos membres que reivindicaven en els jurats. Finalment es va procedir a la votació i els agermanats van tenir la majoria en el Consell i van acomplir les seues aspiracions polítiques, que més tard es veuran truncades.

Resistència

2010-04-09T14:36:00.001-07:00

Totes hem pogut veure aquestos dies en persona i pels mitjans de comunicació la brutalitat que s'ha viscut al Cabanyal. La destrucció indiscriminada de la història d'un poble pels polítics corruptes que malauradament desgovernen i destrueixen el nostre País Valencià.

Davant d'aquesta situació estic segura que moltes de nosaltres s'hem parat a pensar en la poca vergonya que tenen els polítics del Partit Popular, però jo sincerament avui em quede amb la resistència. La resistència que han dut a terme totes aquelles persones que si que tenen una consciència crítica i han sabut enfrontar-se amb el poder destructiu que assola els nostres carres i ens intenta destruir com a persones. M'agradaria poder donar l'enhorabona a totes aquelles que lluiten per la dignitat d'un barri. Aquelles que aquestos dies han tingut que suportar la repressió de les forces espanyoles i han rebut molts cops de porra per mantenir la dignitat. De tots aquestos dies em quede amb la lluita i la resistència, enhorabona companyes!

M´agrada estar cansada

2010-03-24T14:04:00.000-07:00

M´agrada sentir-me cansada, gitar-me al llit i que em pese el cos, que s´afone en el profund matalàs. Aquesta setmana sent el plaer del cansanci cada vesprada a les 20h quan torne a casa. Quan em sent cansada sóc feliç, he aprofitat el dia i l´he viscut, he caminat pel carrer, he anat 40 vegades de Filologia a Història i puc donar per acabades totes les feines que tenia apuntades a l´agenda per a avui. Demà serà un altre dia, i començaràn de nou més i més feines que em fan viure la vida de forma intensa, tal i com l´entenc. Som així som éssers actius, tenim la maleïda sort de no poder parar ni un minut.

Galleria degli Uffizi

2010-03-21T06:03:00.000-07:00

No hi ha cap dubte de que hi ha espais (llocs) que tenen màgia. Un d´ells per a mi és la Galleria degli Uffizi. Pas diari dels Medici de camí cap a casa. La Galleria forma part del corredor Vasari, camí que es van fer la família Medici per a anar del Palazzo Vecchio al Palazzo Pitti sense tenir que passar pels carrers de Florència. Aquest tram del corredor, el que compren la Galleria, servia de galeria privada d´art on la família exposava les joies d´art que posseïen. L´edifici sense voler et transporta al passat, t´impregna de història i et fa viure unes hores envoltada d´impressionants quadres, escultures, retaules, tapissos.. que jo malauradament no se apreciar amb tota la seua plenitud.

Al marge de les obres d´art, el que més em va impressionar va ser la seua energia, era inevitable passejar per ella i sentir el pas del temps, la càrrega històrica impregnava tot l´espai i no et deixava pensar en un altra cosa que no fora la vida d´aquell edifici, els seues dies i les seues nits, els segles que ha perviscut observant milions de persones que l´anaven visitant i l´han conformat tal i com és avui al segle XXI.

Vista des de la Galleria

2010-02-07T04:56:00.000-08:00

Em quede amb el sabor amarg de la soledat

2010-01-21T09:37:00.000-08:00

Jo tranquil·lament vaig vent passar el temps un dia, un mes...És normal has d´acostumar-te no hi ha més remei, és així, em diu la gent, avui no és així.

A València segueix eixint el sol brillant que omple la lluita d´esperança i llum. Jo ara m´alce prompte i em prenc el desdejuni, camí de l´aula, en el metro avorrida vigile les cares dels viatges, companys en la rutina i en els matins. "Facultats" mire al meu voltant i em faig forta de pujar les escales. Obric la porta i som els quatre de sempre. Dubte si posar els apunts a la cadira del costat per fer veure que està ocupada i més tard has de venir per a desdejunar a les 10h. Feliç des de les 8h esperava el moment d´escoltar la porta obrir-se i que vingueres cap a mi amb un bes, que dolç!

Ara llig els teus apunts, avui és la forma més senzilla de tenir-te aprop i no vull deixar-me endur i conformar-me, avui no t´oblide per a viure més tranquil·la, pense i desitge preguntar-te: Que va eixir en el examen?

Amor quotidià

2010-01-09T02:18:00.000-08:00

De vegades un dia qualsevol pot deixar de ser-ho, simplement fent "stop" a la ment i adonant-te de que allò que estàs vivint és especial i únic. Aleshores et despertes i entre cames entrecreuades et donen un bes. Seguidament t´adones que son les 9.00h i toca alçar-te i preparar el cafè. I mig dormit vas a besar-la i li dius que el sol ja ha eixit i que el cafè està en la taula. Un nou bes en la rutina de cada dia et fa veure que res es com pensaves. Una boca, un cafè, un "passa´m el sucre", "posa l´alarma" tot englobat dins d´un t´estime natural i quotidià que tan de bò fora etern.

Ara més que mai la lluita continua

2009-11-29T08:20:00.000-08:00

Malauradament hi ha vegades que la vida ens colpeja i hem de seguir caminant encara més fort per poder sobreviure dignament. Avui és per a nosaltres un dia trist d´impotència de no saber que més podem fer, o saber-ho i pitjor encara no poder arribar, de no poder tornar enrere i tenir que assumir els fets. Tot i això som lluitadores, som companyes i unides fortifiquem la nostra lluita per la llibertat.

Afortunadament ens estimem. Ens coneixem i sabem qui som, on anem, ho tenim clar. Hem d´unir els nostres esforços per aconseguir els objectius, la felicitat. Poder caminar juntes pel camí que ens condueix cap a la victòria final ha de ser el nostre objectiu; ser una força indestructible que camina UNIDA cap a un mateix destí i que res ni ningú la podrà aturar.

Hem de tenir clar que les paraules se les emporta el vent i que allò que val son els fets, per aquest motiu hem de passar a l´acció, tenir les coses ben clares i començar a treballar juntes, i quan dic juntes vull dir TOTES JUNTES.

Ara més que mai hem de demostrar el que valem, que treballem moltíssim i que mai ens callarem perquè tenim unes idees fixes i clares que ningú ens podrà trepitjar. Anem a guanyar cregeu-ho companyes, anem a guanyar.

En els moments més difícils és quan més fortes hem de ser, per això necessitem estar més unides que mai. No podem ignorar els fets però hem de tenir molt clar que si realment volem ho aconseguirem, pense que hem de voler, ja que com deia Joan Fuster “tota política que no siga feta per nosaltres serà feta contra nosaltres”.

Un abraç revolucionari.

Un "taper" a Vivers

2009-11-22T04:52:00.000-08:00

Encara no fa un any que varem començar a anar a dinar a Vivers, al principi va ser una fet esporàdic que no pareixia tenir massa continuïtat, però el pas de les setmanes va demostrar el contrari. Aleshores va aplegar la primavera i Vivers es va convertir en el lloc idoni per a oblidar-nos de tot i poder alliberar-nos de la ciutat i la facultat que ja ens pesaven.

Avui mirant per la finestra de la meua habitació, torne a veure el cel blau que els dos observàvem quan els gitàvem a “fer la siesta” en la gespa, baix del nostre arbre. A València, encara no ha vingut l´hivern i vivim en una eterna primavera que els dos vam voler fer eterna, i avui, encara continua pels nostres carrers, i com no, a Vivers. Jardí que encara no he pogut tornar a xafar sense tu.

Hi ha fets que no pareixen tenir més transcendència, però que finalment esdevenen un record penetrant del que mai ens podrem despendre.

IV JORNADES CRÍTIQUES AMB L ́ESPAI EUROPEU D ́ENSENYAMENT SUPERIOR

2009-11-09T11:44:00.000-08:00

Programació:

Dimecres 11 : Xerrada: L ́educació en competències a càrrec de César Cascante
18h Aula: FCD 4

Dijous 12: Xerrada: El model d ́educació Neoliberal a càrrec de Miguel Urban (ex militant Coordinadora d ́Estudiants de Madrid) 18h Aula : 110 Aulari Nord
(Campus de Tarongers).

Dimarts 17: Debat entre organitzacions d ́estudiants. 12h Aula de l ́estudiant (Campus de Burjassot) Xerrada : Models l ́lingüístics a la UV a càrrec de Ma Vicenta Mestre Alfons Esteve i Josep Guia. Aula: Enric Valor fac. Filologia.

Dimecres 18: Xerrada: Taula Rodona sobre el Grau de història a càrrec d ́Helena Grau i representants d ́estudiants. Sala Joan Fuster 10h a la Fac. Filosofia

Xerrada: La importància d ́estudiar història del País Valencià a càrrec d ́Andreu Ginés.17h Hall fac. Geografia i Història.

Dijous 19 : MANIFESTACIÓ: No a la mercantilització, ni lou ni EEES ni E2015 construïm un altre ensenyament.

PODRIA FER DE L´AMOR LA VIDA

2009-11-08T11:21:00.000-08:00

Fa quasi 5 anys vaig començar a escriure en aquest blog i en aquell moment cada setmana escrivia alguna cosa al meu ordinador que reflexara el meus sentiments, estava enganxada a tirar sentiments en un full blanc, ara ja nosé escriure tan apenes i al anar fent-me major he anat deixant de banda algunes coses que abans eren quotidianes. Amb aquest post vull recordar aquella primavera de 2005 en la que escrivia sense parar mil tonteries en les que avui encara sent amb la mateixa intensitat.

PODRIA FER DE L´AMOR LA VIDA,

CRIDAR-TE BEN FORT. DEIXAR EL NEGRE PELS DEMÉS, PER A MI SOLS EL ROIG. COMENÇAR EL DIA AMB UN SOMRIURE, VEURE LA VIDA COM UNA REVOLUCIÓ, I TINDRE QUE GUANYAR-LA ...I GUANYAR-LA AMB TU! FLuiR....I SER FELIÇ. VORE EL CEL COM PER PRIMERA VEGADA... PLORAR DE RIURE, I RIURE DE PLORAR. ESTIMAR LA VIDA, I QUE LA VIDA M´ESTIME. CORRER PELS NOSTRES CAMINS I NO CAURE. RESTAR DE PEU SEMPRE PODRIA ESTIMAR-TE AMB SOMRIURES SER LLIURE PENSANT EN LES HORES QUE ANEM A PASAR. O NO PENSAR, NO PENSAR!! VIURE. SABER QUI SÓC I QUI VULL SER AL TEU COSTAT, TANCAR ELS ULLS QUAN NO VULL VORE MÉS. OBRIR-LOS QUAN ET TINC APROP, AGAFAR UN TREN I FUGIR. ESTAR AL TEU COSTAT, ESTAR AMB TU, ESTAR SEMPRE AMB TU. NO MORIR, NOMÉS SOMIAR, VOLAR I SENTIR-ME DALT DE TOTS, AMB TU.

Usun Yoon

2009-11-02T13:21:00.000-08:00

Usun: Saramago és un cachondo, le tendrian que haber dado el Premio Nobel de la risa.

Wyoming: Usun...no existe el Premio Nobel de la risa!

Usun: Pues cuando se lo dieron a Obama todo el mundo se descojono.

el sentit dels sentits

2009-10-26T11:29:00.000-07:00

Moltes vegades no valorem allò al que ens hem acotumat, aquesta última setmana he estat molt refredada i he perdut dos sentits que son essencials per a disfrutar de la vida: el gust i l´olfacte. Ara comence a recuperar-los a poc a poc i ha adonar-me del plaer que dona olorar el café de bon matí quan passe per la cafeteria de la facultat, la gespa de Bibers, i l´oror característic dels teus companys, el que sents cada dia. I què dir del gust...per a una persona que li agrade menjar no pot haver un atemptat més gran que el de que li lleven el gust de tots els aliments...durant una setmana, menjar perd el sentit de ser.

El cel de València

2009-10-23T09:16:00.000-07:00

Hi ha dies en els que la rutina s´il·lumina amb un cel blau i brillant, el cel de València. Tot i que de vegades les angoixes quotidianes i les mil històries que portes al cap no et deixen esbossar un somriure quan vas caminant per la ciutat, hi ha un moment en el que sense voler mires al cel i no tens més remei que somriure i donar les gràcies per poder caminar cada dia per una ciutat que sempre intenta donar-ho tot per apropar-te més a ella i fer-te feliç. El cel de València és completament blau i brillant cada dia que camine depresa cap a la facultat.

La nostra història

2009-10-20T13:52:00.001-07:00

Moltes vegades hi ha coses que resultem realment difícils d´explicar. Entre aquestes està el perquè de l´eliminació de la història del País Valencià. És un fet que considere extremadament greu, i al parlar en els meus companys tots pensem el mateix. Què som si no història? Som el present d´un passat comú que ens fa tenir una identita propia, ser poble. Quin motiu pot fer deixar de banda les teues arrels? I a més prendre una decisió tan transendental com és decidir que d´ara endavant cap estudiant d´història que estudien a l´UV no podran estudiar la seua pròpia història.

Pense que ningú té dret a prendre eixa decisió i que davant dels fets només ens queden les nostres paraules, eixir al carrer i dir PROU!

2009-09-23T12:54:00.000-07:00

Ellos se conocieron por casualidad, que es como se suelen encontrar los grandes amores casi siempre,por casualidad, por una llamada equivocada, por un encuentro fortuíto.

A ellos lo que les pasó fue que él había quedado en aquel café con una persona que no vino,y claro,la vió a ella,sentada en la mesa del café,radiante.Así que,harto de esperar,no se cortó un pelo y dijo"bueno,ya que he venido hasta aquí,no puedo desaprovechar esta ocasión"se acercó a la mesa y dijo:

-¿Me permite?

-Por supuesto

Esto sólo suele pasar en las historias que te cuentan otros,nunca en la vida real.Por lo general cuando dices:

-¿Me permite?

Ellas te dicen:¿De qué?

A lo mejor ella estaba esperando también a alguien que no vino,quién sabe¡yo qué se!.Habrá que inventar otra historia en la que ella le diga:

-¿De qué?

En este caso ella le invitó a él para que se sentase y él,se sentó;y claro,no había de qué hablar.

-¿Y qué lees?

Lo malo fue que él no había leído nada del escritor que ella esta
ba leyendo y empezamos mal,muy mal,por ahí no.

-Pues...¡bonito día!

Pero enseguida empezaron a profundizar,porque ella dijo:

-Si, la verdad es que hace un bonito día(y aunque no lo hiciera)

Pero poco a poco,él fue venciendo esa timidez que le caracteriza,y fueron profundizando.Al principio él,para llamar su atención,contó alguna mentira;que si era escritor..aunque luego reconoció que nunca le habían publicado nada,pero eso vino más tarde cuando ya se conocían más,cuando pasaron del café a La Habana con Cola.
Por entonces ya descubrieron que tenían más afinidades de las que creían al principio,que compartían gustos cinematográficos,y por eso fue que él dijo:

-Oye,y si vamos a ver ésta¿has visto La Vida es Bella?
-No
-Oye,quedamos el fin de semana
-Vale

Y aquel fin de semana pues,yo no se muy bien si para sorprenderla o no,el caso es que él rompía a llorar en cada escena en las que salía el chaval pequeño.
Ésto a ella le enterneció.Yo quiero pensar que era de verdad.
Resulta que coincidían también en malos gustos musicales y le dijo:

-Oye,este fin de semana toca Ismael Serrano
-Ismael...¿qué?
-Pero a ti te gustan los cantautores?
-Los de verdad me gustan,sí

Pero él,lo consiguió y fueron y,cuando él empezó a cantar aquella de"Vértigo"pues se atrevió a cogerle la mano,claro,y poco a poco se fueron,inevitablemente enamorando,pero no por Ismael Serrano ni por el Vértigo,quizá más por aquello de llorar con"La vida es bella".

Una mañana él se levanta y al abrir los ojos se da cuenta que está perdidamente enamorado de ella.Y quedaron,entonces,en aquel café en el que se conocieron.Que casualidad,en momentos importantes se suele coincidir,casi siempre,en los mismos sitios.Fue allí donde ella le dijo:

-¿Sabes?Creo que me tengo que ir durante un tiempo.
-Yo te iba a decir casi lo contrario. Que te quedaras conmigo para toda la vida
-No te preocupes,porque yo estaré esperando el dia en que vuelva para retomar contigo este camino que emprendimos.Además,cada quince días,puntualmente,te mandaré una carta,en la que te contaré todo lo que he hecho,todo lo que siento,todo lo mucho que te echo de menos y todo lo poco que nos falta para vernos

Y él dijo:

-Pues bueno,pues vale,pero si no te vas casi mejor,¿no?

Pero se fue.Fue entonces cuando descubrió que aquello no tenía remedio y que estaba locamente enamorado, que no había ningún elixir que hiciera que la olvidase, que no era cierto aquello de que un clavo saca a otro clavo y que a veces es cierto que los amores a primera vista existen
¿Es qué acaso hay otros?

A los quince días,puntualmente,llegó la carta de ella, toda llena de besos y de caricias, de "te echo de menos".
Él lloró, ésta vez era de verdad, y guardaba las cartas con mucho cariño encima de la mesilla.
Pasaron quince días y otros quince y otros quince y las cartas se iban acumulando, y su vida consistía en esperar a que llegara el décimoquinto día,abrir el buzón y encontrar la carta de amor en la que ella prometía volver y esperar esa carta en la que ella le diría que volvería pronto.
Y pasaron años, muchos años. Ya las cartas casi no cabían en la casa.Se compró una gran caja fuerte para guardarlas todas, porque era su gran tesoro, porque vivía para leer las cartas que ella le mandaba, porque ella era lo que más quería.
Y así pasaron, creo, que más de 10 años, pero un día ella,sin saber cómo ni porqué,dejó de escribir y ese día él se encontró el buzón vacío y el alma partida en dos.

Ahora sólo podía vivir de recuerdos, leyendo aquellas cartas que ella le había escrito con tanto cariño.
Un día, él salió de casa,porque tenía que salir,y unos ladrones entraron en su casa y al ver allí la gran caja fuerte, no se lo pensaron dos veces,porque pensaron que debía de esconder algo muy valioso, grandes riquezas y se la llevaron.
Imaginaos la desolación de nuestro protagonista cuando llegó a su casa y vió que le habían robado lo que más quería,lo que le hacía sentirse vivo algunas tardes de domingo,cuando no sonaba el jodido teléfono,cuando releía aquellas cartas y aquellas promesas.

Suele pasar que a veces los ladrones son buenas personas,y éste era el caso.Pero imaginaos la cara de los ladrones cuando abrieron la caja y se encontraron montones de cartas de amor, declaraciones imposibles.
Hombre, el jefe se enfadó un poquito, porque la caja pesaba y llevarla hasta la guarida no era moco de pavo.

Nuestro hombre vagaba, casi moribundo,por las calles de su ciudad,con la esperanza de encontrar alguna carta, alguien que le hablara de una caja fuerte llena de cartas, perdido sin saber que hacer.

El jefe ladrón, en un principio dijo que lo que había que hacer era tirarlas al río o bien quemarlas,lo que fuera, pero que desaparecieran inmediatamente. Pero el más jóven de los ladrones, era el más bueno,y se le ocurrió una gran idea.

Un día, nuestro hombre llegó a casa, después de estar buscando toda una tarde, y al abrir el buzón,adivinad lo que se encontró:una carta. Los ladrones, habían decidido mandarle las cartas tal y como ella se las había mandado, puntualmente cada quince días, por riguroso orden.

Ahora él, resucitaba con la esperanza de revivir aquellos momentos, en los que, quizá, algún día, abriría la carta en la que ella diría "Pronto estaré allí"

Un dia gris

2009-05-11T10:26:00.000-07:00

L´assassinat de Carlos
Avui s´em despertat en unes imatges que han sorgit a la llum pública i que a molts s´ens han quedat gravades en la ment, i mai més podrem oblidar; l´assassinat de Carlos.

Nombroses sentiments em recorren per dins: impotència, indignació, ràbia..Aquell tren portava dins l´odi la violència la barbàrie i el feixisme. L´Estat Espanyol és el culpable. Molts joves com Carlos lluitem dia rere dia per mostrar la nostra preocupació i rebuig cap aquesta colla de fanàtics feixistes, mentrestant al carrer regna la impunitat, els governs no il·legalitzen manifestacions i concentracions de partits i grups neonazis que ixen al carrer a cridar odi. I els mitjans de comunicació, que dir? Son uns manipuladors innats, presenten a Carlos com un radical antisistema, antisistema? No serà antifeixista? perquè vull recordar que el que anava a fer Carlos era manifestar-se contra una manifestació feixista, cosa que hauríem de fer tots, perquè ser antifeixista és actuar contra el feixisme no dir-ho en programes que només fan que acusar sense tenir la mínima prova.

Avui em vista la realitat, una prova més del que esta passant i una prova més de la permissivitat que existeix amb aquestos grups que estan nodrint-se en el mateix exèrcit espanyol, com és el cas de l´assasí de Carlos, militar de professió.

La lluita continua, cap agressió sense resposta!

Amb tu

2009-05-06T13:57:00.000-07:00

Cada minut, cada segon, el pas del temps amb tu

una ma, un bes , una mirada que a poc a poc

esdevé algo més

un poquet més

el temps passa

i els dies

ens fan forts

ho saps i ho sents

imaginem somiem i creem

junts

Felicitat Primaveral

2009-03-29T13:32:00.000-07:00

Ja ha aplegat la primavera, estimada estació de l´any per molts, avui descansant dels intensos dies anteriors puc dir que aquesta estació hem fa sentir-me lliure, feliç, i a més és la més llesta i sap traure de mi tot allò que hivernava. Avui és 29 de Març i com cada dia de primavera sóc més jo!

Gràcies SOL!

Atrapats en el Blau

2009-02-25T06:05:00.000-08:00

Fa vint anys vivies atrapat en el blau, un altre temps, un altre color, i t´esperaven inpacients en casa, t´havien agafat i ningú sabia si avui tornaries.

El temps ha passat, les coses han canviat, potser es respira millor, però correm davant dels mateixos, i es que passat el temps hi ha qui no ha envellit.

I es que vivim atrapats en el blau, atrapats en el blau, atrapats en el blau. Ells em protegeixen de tu de ells qui em va a protegir?

Atrapats en blau, atrapats en blau.

De dia uniformats, de nit encaputxats, imparteixen la mateixa llei. Plouràn granotes i culebres, plouràn pedres i després vos preguntareu per què.

Sigues roig, negre, xinés, o si te passes de llest, aprendràs la teua lliçò. Les cameres mai recolleixen el que passa en el calabòs, entre un i altre furgó.

Lisboa en tres Imatges

2009-02-16T12:33:00.000-08:00

Desitjant la PRIMAVERA...

una cervesa al CAFÉ LISBOA

o un passeig per PLAÇA DO COMERÇO ...

OH LISBOA!!

24-01-09

2009-01-25T01:01:00.000-08:00

De vegades, cal parar-se a pensar un poc més enllà del que som capaços de vore. La vida és complicada i ens posa un gran nombre d'entrebanc. Davant d'aquestos, és a dir davant la vida, hom tendeix a formar-se una idea aproximada d'ell mateix i un miratge d'aigua d'aquell que vol aplegar a ser.. Allò que queda entremig d'ambdues figures és només un cabàs ple de reptes, inquietuds, pedres i batalles a les quals enfrontar-se. Ara bé, a l'hora de fer comparatives o revisions dels progressos pel natural el resultat sol ser prou frustrant;generalment el resultat obtés en una prova concreta mai s'assembla al resultat esperat i això sol ser perquè la vida no sol comportar-se i deixar-se fer com si fos l'argila que treballa l'escultor per fer la figura de fang (això sense tindre en compte les aptituds en el modelatge que puga tindre cadascú, que seria un altre tema). Dit açò podem afirmar que les comparatives entre un resultat concret i el resultat global al que aspirem aplegar solen portar-nos cap a interpretacions errònies i conclusions parcials sobre el recorregut d'aquell camí que hem assumit com a propi. Ja solen dir que uns pocs arbres no ens deixen vore el bosc,i aquesta és una dita amb la qual estic totalment d'acord. Així doncs, s'hem d'avançar a aquesta situació; deixem-se de resultats d'abans d'hora, de conclusions pessimistes i de pensar-s'ho tot dos vegades, eixim al carrer, a les places a reprendre el nostre camí, perquè no és de ningú més, és el nostre. Tenim una exacerbada tendència a valorar cadascuna de les decisions que prenem buscant l'aprovació dels nostres actes segons els resultats immediats que obtenim i ens oblidem d'allò més important: més enllà de l'encert o l'error en les nostres decisions està el fet d'estar a l'altura de decidir i plantar-se davant del repte que ens ha posat la vida. Perquè tant si encertem com si errem en l'acció presa ens endurem o una valuosa lliçó i el reforçament que li dona al fènix alçar-se de nou després d'una batalla perduda, o la satisfacció, la força i l'experiència que s'obté de la victòria i sobretot de sentir-se sabedors del propi encert. El nostre camí està ple d'ombres i no ens està permès conèixer el final, així doncs són la vida i el destí agafats de la mà els que ens marquen els límits les corbes i les revoltes que hem de seguir per aplegar allà on ens pertoca anar. Per tot el dit anteriorment m'agradaria fer una crida a la valentia, a l'alegria i a perdre la por; no serà per nosaltres no tastar cadascú la seua pròpia victòria, que és un tros de la victòria de totes, la prudència no ens farà traïdors i no ens faltarà valentia a l'hora de resistir en el setge de la revolta. El futur és ara i és a les nostres mans, que no s'ens escape.

El Ratolí

2009-01-09T12:31:00.000-08:00

Triangles

2008-12-29T08:03:00.000-08:00

Este era el signe que s´utilitzava en els camps de concentracció nazis per a senyalar als homosexuals. Desde inicis dels 80, el triángle rosa va ser adoptat per les organizaciones del movimiento GLTTB. Precisament per ser un símbol doloros de la repressió.

Es va reprendre aquest símbolo degut a que implica la lluita que la comunidad GLTTB té tots els dies i la qual no finalitzarà fins a que aplege la Revolució on posem fi a tota opressió, ja siga de gènere, social o nacional.

El triangle negre invertit també es va començar a utilitzar durant el temps dels Nazis, aquestos l´utilitzaven per a marcar a les "dones indesitjables" o "antisocials" incloent a les lesbianes. Algunes dones utilitzen avui aquest simbol com a representació d´aquella masacre.

...Felicitat...

2008-12-24T09:55:00.000-08:00

És bonica i quasi sempre sembla curta, encara que no ho és. Sóc feliç i ara més que mai. Gràcies a fer-me gran al costat de persones meravelloses que m´omplen, per tenir a més una lluita que compartir, tenir un camí que acaba en llibertat i poder i el fer-lo amb vosaltres.

Avui és un dia gris de Nadal que he pogut il.luminar amb els vostres somriures que des de lluny se que sempre son i seran.

La revolució? Això és la nostra vida.

La Revolució

2008-12-08T12:10:00.000-08:00

Disturbis a Grècia

Aquesta és la Revolució que ens cal, des del carrer i contra el capital!

Prou Repressió

2008-12-02T10:04:00.000-08:00

Dia dur per a tots però sobre tot per a tu, entenc la teua impotència al vore´t allí dins sense entendre el perquè d´aquest sistema repressor que més tard o pronte ens ataca a TOTES! Jo no tinc altre pensament : Això no pot quedar així, no! mai més! Hem d´actuar companyes...Ho tenim tot a les nostres mans...

RECTOR DIMISSIÓ! UV Traidora!

25 de Novembre

2008-11-24T12:42:00.001-08:00

TARONGERS I BLASCO IBÀÑEZ menys HISTÒRIA han sigut DESALLOTJADES!

2008-11-22T11:25:00.000-08:00

Avui a les 9 del matí el rectorat ha "desallotjat", si es pot dir així, ja que el que han fet ha sigut: anar a les facultats en les que no hi havia cap estudiant agafar les tendes i sacs i deixar-ho al carrer. Això és valentia!! Eixa és la vostra democràcia i el vostre respecte cap al moviment estudiantil? JA TENIM PROU, no ens fa falta res més per saber quina mena de persones sou! La nostra lluita mai s´aturarà.

Una vegada més: NO A LES EMPRESES DINTRE DE LA UNIVERSITAT ,NO A UN SISTEMA ESTAMENTAL. NO A BOLONYA!

DEMÀ DIUMENGE A LES 20H ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA A LA FAC.DE HISTÒRIA!!

D´esquenes al Capital

2008-11-17T14:12:00.000-08:00

O ara o mai !

2008-11-17T09:16:00.000-08:00

Avui demà o el Dijous, perquè no? És el moment de la revolució. És possible, mai ho haguera cregut tant com avui, com ara. Hem de començar a exigir allò que volem res és impossible. Estem en crisi econòmica i fins i tot en aquests moments es suposa que estan refundant el capitalisme, qui ho anava a dir? Aquell mur infranquejable ha caigut i nosaltres no hem de permetre que els ciments tornen a construir-se! És l´hora de dir NO més CAPITALISME, no a les desigualtats a l´explotació a la privatització dels serveis públics, a voler convertir-ho tot en una mercaderia. Analitzem i canviem la història. És el moment de continuar el Maig del 68 i convertir-lo en un Novembre del 2008. Avui i ara tots units contra el capital.

Vos sona a algo? .................No és el Hall de Filosofia i Ciències de l´educació, és el Maig del 68 .

Un minut sense aturar Bolonya

2008-11-09T04:23:00.000-08:00

Lluita, assemblees, esmenes, torns de paraula, ordre del dia, 20-N, son coses que vull deixar d´escoltar per un minut. Nosaltres? La vida? Les relacions? El paisatge? El sol? La cervesa al sol del Cafe Lisboa.

Últimament la nostra vida quotidiana gira al voltant d´una lluita que realment és molt important. Però fins on podem relegar la resta de coses que fan de nosaltres persones com a tal? Recorde tots els meus divendres de 2on de Batxillerat quan a poca nit debatia sobre l´assamblearisme, la revolució, la lluita estudiantil.. a la vora de la finestra del Café Lisboa, era el que hem donava l´alegria de viure. S´aixecàvem de la taula després d´algunes cerveses (amb papes) i burrets i començàvem a recórrer la ciutat fins el nostre destí, que era el llit. Viure fora de l´assemblea.

Ara mateix ja no puc recordar quina era aquella sensació de llibertat (jo sóc lliure amb tu). L´assemblea ocupa el meu dia la meua ment les meues amistats la meua parella, què més queda per a definir la meua vida? Milions de sensacions recorren ara el meu cos, i cada vegada es fan més fortes. El dia és una lluita constant un debat una reflexió...La ment és un “coktel molotov “ que pareix que més prompte que tard vaja a explotar, les amistats son ara més fortes que mai i son la base de la meua resistència front aquesta vida, que ja no és vida, és assemblea. I la parella és el punt clau per poder seguir vivint encara que siga aquest minut fora de l´assemblea.

Com a conclusió que fariem sense viure dintre d´una assemblea? Estem fets per això i així finalment esdevenim un mur infranquejable que ningú pot tombar, ja que està fet d´amistat que és allò més gran que té la meua assemblea de la vida.

Gràcies a totes, i en especial a qui no cal que li diga que l´estime “perquè això ja se sap” per ser a més d´un exemple de lluita un gran amic.

Som la peça clau.

Avui, dia gris

2008-10-20T10:31:00.000-07:00

A filosofia ja fa una setmana que la facultat està ocupada. La lluita estudiantil pren força al campus de Blasco Ibàñez, o millor dit a la vorera esquerra entrant cap a València. Aquest fet ha sigut fruit de la lluita que molta gent ha encapçalant durant fa més de 5 anys. Aquest acte reivindicatiu tan important com és l´ocupació no ha eixit d´aquesta facultat, o almenys aquesta és la meua visió. Els veïns estudiants d´historia des de la nostra facultat esperem expectants el moment d´unir-se amb els companys de filosofia i així crear una lluita conjunta contra aquestos plans d´EEEStudis imposats. Però la meua pregunta és: Haveu pensat qui sap que s´ha produït aquesta ocupació? el dega és sent pressionat? El rector veu que la comunitat universitària està en contra de Bolonya? No ho se. Espere que si, i si no és així desitge que Iñaki Gabilondo encapçale el telenotícies dient que els estudiants diem NO A BOLONYA!

Un somni ...fet realitat

2008-10-14T11:18:00.000-07:00

Història
País
Valencià
Nosaltres
Ocupar
Rectorat
C.Pérez
Continuus
Taquer?
Rotulador
Josep
Desastre
T´estime.
Cafeteria
Filosofia
Adr
Reprografia
Hall
Joako
Vestíbul
Revolució
Il.lusió
Sempre
Junts
Aina
Albaes
Ràdio
Internet
Juntal
Aulari
Miquel
Inadaptats
Abans
Millor
Victor
Documentació
Pau
Pis
Sofà
Dijous
Terra
Burret.
Patriarcal
Anna
Vos
Estima
Molt!

XIX

2008-05-20T02:06:00.000-07:00

Saps? M´agrada el teu cap i m´agrada el teu cul
-dues meitats bessones desaparionades-
La meva llengua com un caragon silent
ressegueix, lent, tot l´arbre, de l´arrel a la copa.

Amb l´amor a l´esquena, com una casa closa,
i un bri d´esglai al cap de les antenes,
m´emparro per l´escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M´agrada el teu cul i m´agrada el teu cap
Un camí-laberint de saliva brillant lliga els
racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert com un deliri
de terra al meu deler de boca viatgera.

Boig i Desesperat Amor

2008-05-13T12:33:00.000-07:00

De vegades ens despertem junts i jo sóc la primera en girar-me cap a tu; Bon dia amor!Avanç jo corria fins a la cuina per preparar el cafè, i ara, em quede uns minuts eterns amb tu; t´estime. Després de tres minuts t´anime a alçar-te...mai ho aconseguisc, i vaig fins a la cuina.Mig adormida pose el cafè al foc i m´assec davant la televisió...no arriba a passar ni un minut quan et cride; Amor està el cafè! Contestes; ja està?Uns minuts més tard amb gran dificultat t´alces del llit i a poc a poc aplegues al sofà...et gites; Pren el cafè...Gràcies amor.

Aquest és el nostre dolç i senzill amor.

...

2008-05-06T12:59:00.000-07:00

t´estime, t´estimu i t´estim !

Ovidi Montllor!

La Revolució

2008-05-03T09:21:00.000-07:00

Karl Marx, diu: Proletaris del món, uniu-vos!

€N

2008-04-22T08:25:00.000-07:00

Dia trist de núvols primaverals que envolten el cel blau,
la desfeta corre pels carrers sense tenir sentit de ser,
sense un objectiu clar, fixat, llunyà...

Simplement és record del plaer d´estar al teu costat.

.....Despídeme.....

2007-02-17T01:39:00.000-08:00

Despídeme de la lluvia valiente

de cuando sale el sol.

Despídeme de la hierba y del caracol.

Despídeme de la calle,despídeme del ghetto,

de los murales que a la noche dibujamos.

Despídeme, despídeme del sol

Despídeme del sol, despídeme.

Saludo a la fábrica del llanto que produce el olvido.

Por su trabajador soy bienvenido.

Me saluda en la boca y mis manos en la nuca.

Su trabajo me acurruca saludo.. saludo..

Despídeme...Saludo a los sueños que nunca renunciemos.

No saludo solo si tu saludas.

Saludo a los sueños que nunca renunciemos.

Cuando yo salude saluda… saluda.

Saluda… saludaCuando yo salude.

Despídeme…I mañana te saludare.

Aquí me despido del sol i la lluvia.

Despídeme…I mañana te saludare.

2006-09-25T06:40:00.000-07:00

CRIDEN ELS QUE PODEN...
PERQUÈ PODRÀN ELS QUE ARA CRIDEN!

Comfortably Numb

2006-09-18T13:13:00.000-07:00

Hello.
Is there anybody in there?
Just nod if you can hear me.
Is there anyone home?

Come on, now.
I hear you're feeling down.
Well I can ease your pain,
Get you on your feet again.

Relax.
I need some information first.
Just the basic facts:
Can you show me where it hurts?

There is no pain, you are receding.
A distant ship's smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I can't hear what you're sayin'.
When I was a child I had a fever.
My hands felt just like two balloons.
Now I got that feeling once again.
I can't explain, you would not understand.
This is not how I am.
I have become comfortably numb.

Ok.
Just a little pinprick.
There'll be no more Aaaaaahhhhh!
But you may feel a little sick.

Can you stand up?
I do believe it's working. Good.
That'll keep you going for the show.
Come on it's time to go.

There is no pain, you are receding.
A distant ship's smoke on the horizon.
You are only coming through in waves.
Your lips move but I can't hear what you're sayin'.
When I was a child I caught a fleeting glimpse,
Out of the corner of my eye.
I turned to look but it was gone.
I cannot put my finger on it now.
The child is grown, the dream is gone.
I have become comfortably numb.

Ah! Com hauria estat bell...

2006-09-14T14:40:00.000-07:00

Ah! com hauria estat bell d'haver crescut
sense aquest pes enorme a les espatlles,
sense aquesta gran nosa dins la boca,
en una casa blanca, vora mar,
amb les finestres sempre obertes.
Com hauria estat bel d'aver pogut
eixarcolar la terra, escriure versos,
conèixer gent, enamorar les noies,
amb els muscles lleugers
i les dents esmolades.
Ara no trobaríes
indecent o covard seure pels marges
a esperar la florida de les roses,
ni tindríem els ulls tan enrogits,
ni els llavis secs, ni aquesta veu ronca.
Ara no ens creixerien
líquens al moll dels ossos,
si hagué ssim pogut viure sense aquesta
gran nosa dins la boca,
sense aquest pes enorme a les espatlles.

M. Martí i Pol

0ooo( Una Illa )ooo0

2006-09-14T13:26:00.000-07:00

una illa, una immòbil feblesa
un tros de terra present, un marge erm.
Escenari terrible de soledats i versos,
una illa de llums
que has trobat entre les ombres del silenci.
Perquè el sol és ací, salveu-me l´insomni,
el desig innocent d´abans,
el non-non dolç de melodies.
Una illa, una boca oberta
i la paraula que fa d´espasa
cenyida al no-res, aquell desert lentíssim
Tot s´esdevé en aquesta illa, m´algrat l´acer,
la por i l´esperança continuada.
Envoltada de blaus tremoles, tant és l´horitzó,
i serves per a sempre la set i els núvols,
l´alegria.

Creixent en tu la mar i jo som u.

2006-09-13T02:31:00.000-07:00

Si tu no hi eres tot serà res.
De res em valdrà res.
De res em valdrà tot.
Si tu no hi eres, no em queda res,
i el poc que tinc no em cal
ni contar-ho.
Si tu no eres amb mi,
jo no vull ni ser.

Àngels Gregori.

M´HAN DIT QUE ET DEIEN

2006-09-11T05:09:00.000-07:00

Que senzill era enfilar-se amb tu,
de la teua mà, escala amunt cap al terrat.
Ens donaves berenar
a mitjan vesprada damunt d´un test de fang.
Mirava les barques entrar per la bocana del port.
M´han dit que et deien que jo no plorava,
per tal de no fer-te patir,
aals meus primers dies d´escola,
era un xiquet, em feia l´homenet,
davant teu tot semblava anar bé.

T´en vas anar sense dir res,
jo era inconscient no et tornaria a veure més.
T´en vas anar, octubre fosc,
octubre del vuitanta-dos.
T´en vas anar, no he oblidat
les parts del cos que em deies
que havies comprat al mercat
T´en vas anar, no t´he oblidat,
mai ho faré, mai ho faré

Les fanecaes..

2006-05-18T09:31:00.000-07:00

Ahir, mentre caminava cap a ma casa, vaig escoltar que un home li deia a un altre ;-"LA unió fa la força", vaig pensar, que era una frase molt bonica, i sobretot, que mai l´havia escoltat pel carrer, normalment havia llegint aquesta frase en cartells de la guerra civil, o en comentaris de revolucionaris inconformistes que encara sobreviuen pel món. Potser esteu pensant, que, a quin sant, aquell home va dir aquella frase. Bo, jo, vaig a dir-vos la veritat. Abans de dir aquella frase també va dir ; Són moltes fanecaes..Després descoltar a aquell home dir ; -Son moltes fanecaes i la unió fa la força, vaig pensar que potser es referia, a l´unió dels agricultors per impedir que es veguen els horts, cosa que, com tots sabem s´està donant ultimament de forma continuada per donar lloc a grans urbanitzacions i camps de golf per a rics, això si.. es substitueix un camp per un camp, la única diferència és que un és de gold i l´altre de tarongers.
Després de tota la reflexió, em vaig parar a pensar, i potser el meu pensimisme em va dur a un altre pensament al cap; No serà molt més problave que, aquell home entusiasmant que li deia a un altre; "LA UNIÓ FA LA FORÇA", mai se li havia ocorregut pensar en no vendre el seu hort??
El més probable es que aquella frase fera referència,a la pressió dels agricultors per traure un major benefici a l´hora de vendre els seus propius camps...
Hem va saber molt greu, haver arrivat a aquesta "ultima reflexió", ja que la primera i la última eren totalment contraries, i la primera molt més bonica i romantica que la segona, realment pense que l´afirmació "LA UNIÓ FA LA FORÇA" acompanyaria millor a la resistència davant l´especulació, però està clar que les frases van deixant de tindre el seu caràcter revolucionari amb el pas del temps, i aquesta preciosa frase, potser, ahir va deixar de tindre tot el seu "bò significat" per pasar a ser part de la nova especulació urbanistica valenciana.
D´aquí pocs anys un hort serà una reliquia,la qual els europeus visitaràn quan vinguen al camp de golf, -" It´s very beautifull!-" diràn al mateix temps que el guia els explicara ;- "There are only two more in Valencia"-.

ÀLEX

2006-05-02T10:32:00.000-07:00

SENYOR JUTGE; VOSTÉ COMPARARIA L´ATRACAMENT D´UN BANC AMB LA FUNDACIÓ D´UN BANC? EL PRIMER ÉS SUPERVIVÈNCIA I EL SEGON AFIANÇAMENT DE PODER!

LA VIDA ÉS BONICA

2006-04-25T16:35:00.000-07:00

--Què passa?-la meua veu retombava, una i altra volta, sobre les altes parets de ciment.

La boira nuvolosa de les meues llagrimes no em deixava veure qui havia apregut en aquell reflex.

Qui era?era jo?hi havia de veres algú?
En el cas d'haver sigut jo mateixa qui m'estava buscant, perquè ho feia? quedava alguna esperança per aquest cos maltret i ferit? Potser pervivira; encara, el meu record en alguna ment? Hi havia algú que encara em somiava?

No ho sabia,els dubtes emplenaven les meues hores dins d'aquelles quatre parets grises i estretes que lentament se m'apropaven.
Realment, allò m'era igual, sí potser encara algú em cridava i ,alomillor, existia la vida darrere aquell ciment grisós i un sol brillara per mi en senyal d'esperança. Mai haguera negat eixa possibilitat però...I què? a mi que m'importava? què n'havia de fer d'allò un perdedor com jo, amb ánima de vella gloria, una escopeta cremada a la qual se li havia acbat la pólvora, una ploma on fa anys que n'era seca la tinta...
En aquell estat tan lamentableno hi tenia cap camí de sortida, la meua única via: una mort lenta i desinteresada.

Al meu cap, no obstant, no parava de ressonar una extranya paraula. No en tenia ni idea del seu possible significat però aquella tonaeta amb que 'entrava i eixa veu dolça, d'una manera rara em semblava haver-la estat escoltant durant tota la vida. No sé com explicar-ho pero quan l'escoltava pareixia que els records espentaren el pany d'una porta interna que m'era tancada, potser l'havia tancada jo...Evidentment, no ho recordava.

--Lluita,lluita...-com una remor que no parava la paraula es repetia i la bogeria començava a creixer.El pit em cremava i la gola em coïa més forta que si l'atravessara una garrafa sencera d'absenta.La mirada se m'obria clara i la llum del sol,Ah!la llum del sol...

De sobte, els quatre murs transparentaren i podia vore a traves d'ells. Resultava que darrere de cadascuna s'amagva la mar, la terra viva i rica del que bé la treballa, la natura més verda i viva i ,enl'últim, una mirada tendra que mirava fixa.

Una dolça melodía começà a envoltar-mei vaig poder observar com, conforme retrocedia la mirada donava pas a un rostre i, nés tard, a un cos de dona. Mai en la vida havia contemplat bellesa pareguda.

Recordí el significat de la paraula i, amb ell, tornaren milers de dolços records. En aquell instant només em calgué un crit del fons de la meua ánima per tombar aquella petita presó, ara de murs de vidre, i poder coneixer aquell triple paradís del costat d'aquella preciosa dona que tant de temps havia estat xixiuejant:
--LLUITA!

:)

HO SENT..i no PUC plorar..

2006-04-10T11:51:00.000-07:00

Amiga, amiga, amiga! Oh amiga més que mai!
On ets? On ets? Jo et cride. Jo et necessite, amiga!
Jo et vull al meu costat per a tota la mort!
On ets? On ets? Jo et cride. Sense tu no puc viure.
On ets? Contesta, amiga! Torna-te'n. No te'n vages.
No em deixes ací sol, espantosament sol,
sentint com va caent-me la humitat des dels ossos
en gotes que em podreixen tota la calavera!

A VICENT ANDRES ESTELLES

2006-04-01T05:06:00.000-08:00

A prop del plor
i lluny de la trsitessa.
Sentir-me el cor.
He vist, Vicent, la gloria.
De tant de goig
com he sentit per a TU.
M´he fet petit.
I m´he sentit tot nu.

Premi d´honor
de lletres Catalanes!
és el millor
regal, per un. T´extranyes?

9-Maig-78

Fins sempre, mestre

2006-03-27T12:35:00.000-08:00

Em moriré escrivint els millors versos
de l'idioma català en el segle
XX, amb perdó de Rosselló i Salvat,
amb el permís de Pere Quart i Espriu.

Foix plorarà moltíssim en saber-ho
i inútilment intentarà un sonet,
l'únic sonet que li serà rebel
i mai no passarà del tercer vers.

Fuster, Ventura: no direu que no
us he avisat a temps. En els papers
faran elogis precabuts -oh, sempre

es necessita certa perspectiva.
Pensa en el nostre poble, i li demane
a Déu, una mort digna. Déu que ho faça.

Pareix que ultimament estem de dol, no s'oblideu mai que és una sort enyorar homes com Estellés o Ovidi, una sort que no és a l'abast de tothom. No sé si per molts hauran tingut una vida (i una mort) massa dignes, jo sempre tindré un prfund amor al seu record i unes ganes insaciables de continuar el seu treball. T'estime Vicent!

P.D.: Li demanaria a l'au si puguera penjar una joieta que Ovidi va escriure en un tros de paper per al seu germà i ara es pot vore fotocopiada en una llibre.Estaria bé,no?;)

M’he estimat molt la vida (V.A.Estellés)

2006-03-27T11:59:00.000-08:00

Avui 27 de Març, va morir el nostre estimat poeta Vicent Andrés Estellés.. Jo, personalment l´aprecie moltíssim i admire com molts altres la seva poesia, que amb un to rebel ens endinsa en el racó més profunt del notre cos o de la nostra terra.

Em dius amic, que escriga unes memòries.
Això ho fan bé els polítics i els lladres,
que són aquells que tenen què contar.
També sol ser cosa honesta de putes:
tenen allò que hom diu experiències.
Jo no ho sé fer, i a més a més això
-perdona'm tu- em sembla innecessari.
Allò que pot tenir cert interès
és el que he escrit i roda ja pel món.
Sols he sabut -si alguna cosa sé-
narrar allò que passa al meu davant,
uns accidents, una geografia,
uns litorals de perfumada línia,
els tercs treballs d'unes mines de plom,
el seu comerç. Jo no he estat mai poeta.
Com vols que jo escriga unes memòries?
És el que he fet, et diré, si insisteixes.
Jo no he fet més que escriure unes memòries,
uns incidents de navegacions.
L'home que sóc s'estima més romandre,
amb passions i manaments d'un foc,
lluny d'una llum fàcilment excessiva.
T'ho dic, i dic desistiment, dolor.

Conver-sa

2006-03-26T03:16:00.000-08:00

-bonicaaa gggg!
-aiii, guapo!
-mua mua dolçeta!
-t´estime (ooo)
-eres la millor xiqueta..
-si?
-vull despullar-te
-va!
(la despulla)
-que bona que estàs
-i tu cabró
-que, què vols? Per què em dius cabró?
-Perquè vull!
-Què vols? Què esperes de mi? Què esperes de tu?
-Vull estimar-te (follar) espere tot de tu.. de mi només un oROGAsme.
-vine...
-ja vaig
(es situa damunt d´ell)
-Què fem en este culet?
-Tu voràs...
-Jo, (humilment) vull que siguem u.
-Jo, (decididament) també, avui, ara!
-tanca els ulls, i deixa´m entrar..
(els tanca)
-aaah!
-mm ahh !
-aa ooh aa a!
-a a aa a..
-T´estime cabró!
-No te´n vages mai..!
-MAI.

AQUEST AMOR

2006-03-23T13:16:00.000-08:00

Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.
Aquest amor...:

Aquest amor que fa un any em va prendre
i mai no he dit i en silenci em prospera,
pense sovint que ha de matar-me un dia.
Car el secret, que gelosament guarde,
arriba més enllà del sentiment,
i el pensament l´ha habitat i poblat.

T'estime

2006-03-21T12:40:00.000-08:00

T'estime,
què vols que et diga?
i a cada minut que passa
t'estime més
com si el temps fóra una cosa
en ascensió i no poguera parar de fer-ho
t'estime en el dia, i el sol
em crema d'amor.

t'enyore en la nit, i la lluna
em goteja dolçor

quan se'n va el dia i el sol és roig
em crema el teu amor de xocolata
i estic contenta de saber que
demà
t'estimaré més encara en la rojor de l'alba.
t'estime

sense tindre més remei
que em console:
sols el record dels teus ulls tendres
i les teues ulleres de Lennon,
de la Utopia que compartim
i cerquem com un Waslala mutu.

T'estime en la pena de no tindre't
i en l'alegria d'olorar-te
tot i que siga en la llunyania

T'estime com un presagi
que em fa cuscanelles als ovaris
i m'irradia vida als pits.
estime un Papasseit tendral
que no deixa de ser un Peter Pan
a qui m'agrada donar llum,
com a campaneta llumenada
que he volgut ser per a tu.

Estime els teus colors
foscos en la pena
i lluents en l'alegria,
el teu caminar de puntetes
la teua abraçada...
La nostra abraçada dolça
el revolcó valencià
i la suor apegalosa dels nostres orgasmes.

T'estime perquè sí
t'estime perquè no,
si no, no t'estimaria
sense mullar-me en el record dels
teus petons
al front,
a la boca
o als mugrons.

xiquet d'aigua
record de sal que es desfà
quan et busque i t'abrace
mentre em regalimes pels braços
com a pols màgica;

home de terra
estàtua de sucre
que llepe en l'imaginari que em dóna
la llunyania;

pare dels meus infants de mocador
que tu has volgut foren grana
com el color d'aquesta nostra lluita
de magranes al cel
i trons al carrer.

VIOLA CANALS

Aquest poema és la prova de que l'au ja havia volat sobre els mars de sentiments,
temps enllà,abans de mudar de pell...

FOTOBLOG

2006-03-13T11:56:00.000-08:00

Qualsevol dia impensat, us tornaré a emprenyar...(Ovidi Montllor)

2006-03-10T10:48:00.000-08:00

Avui 10 de Març va morir el nostre estimat Ovidi , dins de la seva malaltia que l´anava fen perdre la força a poc a poc. Però Ovidi, no només va ser silenciat per la seva mort. Les institucions van intentar callar les paraules, les cançons , la rebel.lia d´Ovidi montllor. Malgrat tot, hem pogut conèixer la seva música i les seves cançons, que d´una forma o d´un altra a tots ens han sorprés i ens han arribat al cor.

Als Companys

Si t'arriba el matí,
penses: ja ha passat un dia.
Han passat dies i anys,
i sempre és el mateix dia.

Dia de morts i de dol,
dia que mai no es voldria.
Per això ningú no el vol,
encara que encara sia.

Temps tan llarg que hi ha qui es cansa
Temps batejat amb vermells,
de sang, de sol i d'esperança.

Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forces per a esperar,
perquè és més forta la vida.

Arribarà el matí
que el plor serà d'alegria.
Només per aquest fruit.
Jo donaria la vida.
Només per aquest fruit,
jo donaria la vida.

El Rodamón Raimón

2006-03-05T07:07:00.000-08:00

La Princesa

2006-03-05T07:04:00.000-08:00

Els personatges d´un 9 conte

2006-03-05T05:29:00.000-08:00

Hi havia una vegada ...

Una monarquia diferent;

-Una princesa que li agradava molt correr pels carrers.
-Un princep que volia lluitar contra el rei.
-Una reina que li agradava lluitar en les batalles.
-Un rei que anava en bicicle a per el pà.

Un poble igual als demés pobles;

-Amb una botigera que no venia mai res.
-Amb un sabater que li feien pànic les sabates.
-Amb una burgés que repartia els seus diners.
-Amb un rodamón que dormia al carrer sota un grapat de billets.

Un món diferent;

-On els divendre es començava a treballar.
-On els dimecres era la festa nacional.
-On per el dia es dormir i per la nit..En la cort;La pricesa corria pels carrers, el princep lluitava contra el rei, la reina lluitava a les batalles i el rei anava en bicicleta a per el pà.En el poble la botigera no venia res, el sabater es tapava els ulls per no vore les sabates, el burgés caminava pels carrers repartint els diners, i el rodamón arreplegava els diners,per a poder dormir ben agust.

Maria del Mar Bonet

2006-03-05T05:18:00.000-08:00

La cantant Maria del mar Bonet i el pianista Manel Camp aturen llurs activitats artístiques per retrobar-se un cop més a l´escenari i gaudir amb el públic a l´Auditori J.Rodrigo de Sagunt els dies 24 i 25 de Març.

http://www.teatroentradas.com/index.asp

L´anell que va rebre la Princesa Sorda de Mocs

2006-03-04T03:59:00.000-08:00

Wish you were here

2006-02-12T09:46:00.000-08:00

So, so you think you can tell Heaven from Hell,
blue skies from pain.
Can you tell a green field from a cold steel rail? A smile from a veil?
Do you think you can tell?

And did they get you trade your heroes for ghosts?
Hot ashes for trees? Hot air for a cool breeze?
Cold comfort for change? And did you exchange
a walk on part in the war for a lead role in a cage?

How I wish, how I wish you were here.
We're just two lost souls swimming in a fish bowl,
year after year,
running over the same old ground. What have we found?
The same old fears,
wish you were here.

John i Yoko

2006-02-02T10:38:00.000-08:00

Avui, Pel tallat!

2006-01-29T14:48:00.000-08:00

Avui, Embaraçada

2006-01-26T12:04:00.000-08:00

Primera setmana

2006-01-25T12:36:00.000-08:00

El diumenge ens vam anar al castell a gaudir del Sagunt des de ben alt!

Setmanari

2006-01-22T13:23:00.000-08:00

Avui, aseguda al banc de la peixcateria, he pesat que aquest blog es podria convertir en un setmanari, i com al ratolí li ha semblat bé doncs així ho farem, a poc a poc anirem apropant-vos el nostre vol setmanari...:)

2006-01-21T14:03:00.000-08:00

Els amants

Powered by Castpost

Què volen aquesta gent

2006-01-21T13:22:00.000-08:00

De matinada han trucat

son al replà de l’escala

La mare quan surt a obrir

porta la bata posada"

Qué volen aquesta gent

que truquen da matinada?"

"El seu fill, que no és aqui "

"N’és adormit a la cambra.

"Qué li volen al meu fill"

El fill mij es desvetllava."

qué volen aquesta gent

que truquen da matinada?"

La mare ben poc en sap

de totes les esperances

del seu fill estudiant,que ben compromés n’estava"

qué volen aquesta gent

que truquen de matinada?"

Dies ha que parla poc

i cada nit s’agitava

li venia un tremolor

tement un truc a trenc d’alba"

Què volen aquesta gent

que truquen de matinada?"

Encara no ben despertja sent viva la trucada

i es llença pel finestrala l’astalt, d’una volada"

Què volen aquesta gent

que truquen de matinada?

"Els que truquen resten muts,

menys un d’ells, potser et qui mana,

que s’inclina al finestral.

Darrera xiscla la mare.

"Què volen aquesta gent

que truquen de matinada?"

De matinada han trucat

la ller una hora assenyada

Ara l’estudiant ja es mort

ès mort d’un truc a trenc d’alba

"Què volen aquesta gentque truquen de matinada?

Powered by Castpost

2006-01-21T04:39:00.000-08:00

Els cosos nus que un dia hem vaig trobar quan anava pasetjant,
No han desaparegut encara d´aquella roca freda i umida del castell,
He pasat per allí un fum de vegades però no s´han mogut,
Un dia volia espantar-los i fer que es mogeren per poder veure qui són,
Però mai s´han mogut.
De tant en tant plou al poble i també es desprenen roques de la muntanya ,
Han caigut moltes roques i gotes i no els han mogut,
Jo esperava que un dia tingueren fred o calor i es separaren d´estar junts,
O que potser algú anara i els moguera d´aquella pedra fosca de nit,
Avui, en la muntanya han construït grans gratacels i finques per empresaris,
Han destruït la muntanya i han fet carrers d´asfalt per conduir-nos als gratacels,
Vaig passar per la roca i ja no hi és...Pensava que havien marxat,
Mirant al cel per fugir d´aquell cementiri els vaig vore volant.

L´au.

Avui tornem a Woodstock

2006-01-12T12:49:00.000-08:00

LA MEUA FADA

2006-01-11T12:06:00.000-08:00

La meua fada
Borda, folla, la meua fada boja,
única, sorprenent cada vegada,
rebosant sempre d’una força inesperada
i la bondat més gran i més tendra.
Vestida de la princesa del castell
més gran i preciós que mai he somiat
ni somiaré.
Humilment amaga els seus poders
sota sa mirada tendra.
Disfressada de xiqueta m’acompanyava.
callada, o més bé
em deia la paraula justa
al moment just,sencillament.
Em guiava quan em trobava perdut,
o més bé ofegat,
una llum d’un far enmig d’una mar de penúries.
Sense que me’n puguera adonar jo,
m’anava portant cap al seu món
i obria discretament les portes
que solen ser tancades
als racons més amagats del cor.
Més tard ja no erem enlloc
s’havien perdut fugint del món.
Era llavors quan se li queien la disfressa i el vestit
i començaven la seua màgia i els nostres jocs.
La màgia de fer d’una roca, un llit
i que aquest llit fos l’escenari dels jocs més prohibits.
Llavors passavem a la màgia de curacions i oblits,
dolors que se’n anaven en forma de gemecs i crits.
La mateixa màgia em va fer tancar els ulls aquella freda vesprada
i obrir-los enmig d’una càlida nit,
la mateixa màgia que il·luminà un poble sencer,
per fer-lo, si cap,
encara més bonic.
Aleshores ve quan jo desperte d’aquell somni,
de nou en aquella mar que m’ofegava
pero....
COSA DE MÀGIA!
ja no em puc ofegar, ara sure!
sure i puc gitarme damunt l’aigua
tal com em gitava damunt aquella roca
o potser era un llit?
Què més dona?
I altra volta la fada tornava a ésser en mi,
tombada amb el cap sobre el meu pit,
sense parar de fer màgia.
Impresionant, fada...

El Ratolí

El Pep

2006-01-08T03:38:00.000-08:00

El Pep era un noi jove camí dels vint-i-nou

Vivia a casa els pares i es quedava sol

Això li permetia tenir un cotxe nou

Amb festa el cap de setmana ell ja en tenia prou!

Però arriba et fatídic i els pares del Pep són morts

Amb el sou no paga la hipoteca i els banquers li prenen tot

I ara en Pep s'agobia obre la finestra i es llença de cap al buit

I per l'aire pensa: mira que sóc tonto! perquè no he llençat al banquer?

O millor... perquè no he robat aquest banc?

O millor... som-hi a rebentar tots els bancs!! Preparem-ho bé!

Ell sempre pensava que si currava prou

A casa mai faltaria un bon plat de brou

Amb la vida hipotecada i mirant com plou

I sense assabentar-se que ell es cau al pou

I ara en Pep s'agobia, obre la finestra i es llença de cap al buit

I per l'aire pensa: mira que sóc tonto! perquè no he llençat al banquer?

O millor... perquè no he robat aquest banc

O millor...som-hi a rebentar tots els bancs!!

I ara ets tu el que pensa, tanca la finestra i no facis mai com el Pep

El futur és ara si vius a casa dels pares hem de transformar el present

Pensa-ho bé! la solució és a les mans

Mira-ho bé! escopeta de canons retallats!

Semidéus!

2006-01-01T04:06:00.000-08:00

Viuen sota l'únic cel fet amb bitllets verds
l'únic déu vestit de sang és el vertader
als seus carrers i cases els súbdits fan de donants
compren i voten, continuen sent uns ignorants
tots els dies senten que el seu fi és la felicitat
però els fan creure que l'aconseguiran comprant
ara són consumidors, no prosumidors, ja no són ciutadans
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per esclafar l'ou dur
no tenim present, no tenen futur
au a petar-los fins al final el mur
no tenen vida pròpia els vigila el gran ull
a cada plaça, carrer, cantó i al seu treball
la llibertat i la justícia en contra de l'ordre establert
l'educació i la cultura en contra del creixement
no tenim present, no tenen futur
posseïm la força per esclafar l'ou dur
no tenim present, no tenen futur
au a petar-los fins al final el mur
els semidéus controlen
els semidéus governen
els semidéus jutgen
els semidéus, els semidéus ?
ahir tinguí un malson
em perseguia una $ partida per la meitat
em despertí de cop
i m'adoní que estava suant sang

Exèrcit d´Escèptics

2005-12-30T16:30:00.000-08:00

Anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat
no existeix cap resposta sense ser pregunta
ni cap pregunta innocent
no hi haurà cap creient sense ser esclau
ni cap dogma innocent
innocents aquells que cregueren
que la lluna els abraçaria
insatisfets quedaren els qui vullgueren
nadar en els núvols
desgraciades ens vérem moltes de les que esperàvem
besar les estreles
anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat
per conéixer la veritat, cedirem llibertat, si volem ser lliures
destrossem les paraules que ens esclavitzen sense pietat
anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-veritat
per fer front a la veritat absoluta la farem mentida
i el mentider serà qüestionat
anem a fer un exèrcit d'escèptics
com a única arma la no-arma
com a dogma totes les paraules.

AVUI, SENSE PANTALONS

2005-12-27T15:47:00.000-08:00

Pluja de Sal

2005-12-23T13:09:00.000-08:00

Vestida de foscor

La lluita és el teu plor

Trenada en un tapís

De violència i d´enganys

L´escàndol s´enreda

De boca en boca

I t´avergonyeix

La voluntat falla

L´orgull pateix

No t´amaguis més

Cau la plutja de sal

Calles

Els teus ulls, dos rius de pena

Tu sempre calles

Per què calles?

Cau la pluja de sal

Estimar que és sentiment que porte dins

2005-12-21T11:30:00.000-08:00

Estimar que és el sentiment que porte dins,
Trencat,
humit
suprimit
respectuós.
Així és estimar, volies que explicara el que sent?
És boig,
ràpit,
sencill,
inocent,
Així és...
Jo espereva de tu una mica d´estima, però m´he adonat...
No estàs boig,
no ets ràpit,
no ets sencill,
ni inocent.
Tu vas en contra d´això, això que és simplement estimar...

Jo buscava un amor sincer, humil...
Que entre sorra i escuma cridara ben fort que no hi havia un altre amor.
I en marxa del xiuxiueix de pardals i d´ones que agressives ens cobrien els peus mullats.
Jo esperava de tu estimar...i correr per la muntanya, fins arribar a la mar, i gaudir d´un cel clar i que passara tot per davant....
Jo esperava una tarda al teu costat escriure a la sorra, estimar...
Jo buscava que llegires aquest relat, i que en marxa del tocadisc no m´oblidares mai...,
I que la sorra fora inevitable, i que la mar encara ho fora més, i que no pogueres deixar de pensar i pensar, i gaudir d´estimar.

Jo esperava un somriure humil, sincer, un abraç feroç, ràpit, un petó salvatje, curt....
Jo buscava aquell poema que ja nose on està,
jo no esperava ser dos amants que mai s´han estimat,
buscava la teva mirada en aquell teulat, des d´aquell cel , plorant.
Esperava que no hi hagueren dos amants a València que s´estimaren tant...

2005-12-16T11:52:00.000-08:00

Un altre cop he perdut el mar

la lluna sembla voler venjar

sobre el desert on no es reflecteix

la gran traició que l´amor pateix

Un altre cop he perdut el mar

cap home més serà mariner

vertígen fosc on hi havia el blau

no hi ha horitzó, ni perdó ni pau.

Un altre cop he perdut el mar

La platja negra no té final

el peix de platja que duc al cor

es un peix mort, ja no és cap tresor

un altre cop he perdut el mar

estic malalt, sóc un exiliat.

ja no sóc home i ho sóc molt més

sóc d´aquest món que no sé quin és

un altre cop he perdut el mar,

sense remei tot ha de cremar

ja no hi ha ones, tot és el foc,

l´alé mesquí ha imposat el joc.

Un altre cop he perdut el mar,

Tot canviaria si jo plorés

haig de plorar, retrobar la llar,

que el mar de llàgrimes és el mar.

Jordi Guardans

Give PEACE a chance

2005-12-12T12:14:00.000-08:00

Two, one two three four
Ev'rybody's talking about
Bagism, Shagism, Dragism, Madism, Ragism, Tagism
This-ism, that-ism, is-m, is-m, is-m.
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
C'mon
Ev'ry body's talking about Ministers,
Sinisters, Banisters and canisters
Bishops and Fishops and Rabbis and Pop eyes,
And bye bye, bye byes.
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
Let me tell you now
Ev'rybody's talking about
Revolution, evolution, masturbation,
flagellation, regulation, integrations,
meditations, United Nations,
Congratulations.
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
Ev'rybody's talking about
John and Yoko, Timmy Leary, Rosemary,
Tommy Smothers, Bobby Dylan, Tommy Cooper,
Derek Taylor, Norman Mailer,
Alan Ginsberg, Hare Krishna,
Hare, Hare Krishna
All we are saying is give peace a chance
All we are saying is give peace a chance
etc.

Que la música ens faci volar més lliures!

2005-12-03T16:54:00.000-08:00

MENTRE TOTHOM ESPERA LA CURA DEL MAL LA BOGERIA ENS FA CREURE QUE TOT ÉS NORMAL

ESTIC AQUÍ, NO HO VEUS,

T´ABRAÇO!

CAIC, A POC A POC M´EN VAIG...

M´ENFONSO DINS L´AIGUA

EL CORRENT EM PORTA A PROP

DEL MEU PAÍS D´AIRE

QUINA SORT NO HAVER ESTAT

UN HOME TRIST...

NI TU UNA DONA TRISTA

SENTO CRIDAR DELS RACONS DEL MÓN

LA GENT...QUE NO TÉ ON ANAR

I SOM IGUALS, QUE VAL TAN L´UN COM L´UNA

L´AMOR ÉS DÉU...?!

L´ÚNIC DÉU ÉS LA LLUNA!

HISTÒRIA CERTA DELS SET CELS

SET PARADISOS MÀGICS I ENCANTATS...

SET NIUS DE PAU DE GLÒRIA I DE FELICITAT.

VESTIDA DE FOSCOR

LA LLUITA ÉS EL TEU PLOR

TRENADA EN UN TAPÍS DE VIOLÈNCIA

I D´ENGANYS.

AVUI, LLUM DEL MÓN

ON ETS?...

T´ESTIMO MALGRAT L´HIVERN

PER UN TROS DE CEL

2005-12-03T04:37:00.000-08:00

Per un tros de cel
per un altre nit
per un bes de mel
seguiré caminant

Pel teu àngel
per la calma
per la màgina
de creixer al teu costat

Nus, a trenc d´alba
anirem a buscar
els limits dels espais
pintarem l´horitzó
tu, del costat del cel
jo, del cantó del mar
Quan el sol s´enfiili al seu balcó
ens trobara a tots dos
regant el nostre amor

Sense ofendre´ns
sense ràbia
sense creure
que soc tu
o que ets jo

Obrim les portes
amb les claus de sal
Que vessen, dels teus ulls
Sentirem el batec
Del cor que era adormit
I avui ja està despert

Sento la por
Des dels quatre cantons
Dels que no tenen sort
Sento la fe dels muts
Sento els crims dels herois

T´endús la mandra
Em dones les claus de sal
Em vessen de les mans
Les portes s´obriràn
Tot entra pels sentits
tot quedarà amb mi endins
Sento la por
Des dels quatre cantons
Dels que no tenen sort
Sento la fe dels muts
Sento els crims dels herois

Sento cridar
Des dels racons del món
La gent que no té on anar
Sento la veu dels morts;
"No som danys col.laterals"

Sento el teu cor
Batega al meu costat
Sento el teu plor
Sento la por
El teu somriure és foc
que fa lluïr el meu món.

Sagunt

2005-11-27T01:03:00.000-08:00

El lado oscuro del corazón

2005-11-26T13:35:00.000-08:00

No te quedes sin móvil al borde del camino
No congeles el jubilo
No quieras con desgana
No te salves, ahora ni nunca,
no te salves
No te llenes de calma
No reserves del mundo solo un rincón tranquilo
No dejes caer los párpados pesados como juicios
No te quedes sin labios
No te duermas sin sueño
No te pienses sin sangre
No te juzgues sin tiempo...

Pero si pese a todo no puedes evitarlo,
y congelas el jubilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo solo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas sin móvil al borde del camino,
y te salvas
entonces, no te quedes conmigo...

Ei ho sent molt per l'idioma però este poema m'encanta, el reciten a la película:EL LADO OSCURO DEL CORAZÓN de Eliseo Subiela,és preciosa deurieu vore-la tots, salut!

Imprescindible..

2005-11-26T13:28:00.000-08:00

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Per tu!

2005-11-24T13:22:00.000-08:00

Tancat a la meva habitació,
en aquesta fosca nit,
algú em podria dir
que collons faig aquí??
A no ser que abrace el meu coixí,
i li faja l'amor al llit.
Algú m'explica, que collons faig aquí??

El ratolí

Sol de Invienro

2005-11-23T11:12:00.000-08:00

Por el día ando siempre despistado
por la noche en sus brazos se me olvida
por el día voy ciego de lado a lado
por la noche casi todas de movida
por el día hoy me siento acorralado
por la noche en sus brazos se me olvida
por el día perdona haberte asustado
por la noche todas todas de movida.
Y su calor es como el solen una cama fría en una noche de un invierno
y su calor es como el sol me levanto a mediodía hace ya noches que no duermo.
Ella era la reina de las aves y yo era un miserable ratón
ella iba volando por el cielo y yo le dije vamos al pilón
ella era la reina de las aves y yo le puse cara de ratón
me desabrochó algo que no sabes y me comió el corazón chup chup...
Y su calor es como el sol
en una cama fría en una noche de un invierno
y su calor es como el sol
me levanto a mediodía hace ya noches que no duermo.
Ella era la reina de las aves y yo era un miserable ratón
ella iba volando por el cielo y yo le dije vamos al pilón
Ni ella era la reina de las aves ni yo le puse cara de ratón
ni ella iba volando por el cielo ni me comió el corazón chup chup...
Y su calor es como el sol
poco a poco voy poniéndome moreno
y su calor es como el solno te acerques tanto que me quemas los pelos.
Sudando para tí, para tí, para titirititirití.

P.D. Me juego el tipo mirándote a los ojos
salgo corriendo voy a meterme en remojo
me has alterado poniéndote a mi lado
yo que vivía tan feliz en un tejado.

Uno de Blai Bonet

2005-11-21T13:55:00.000-08:00

GASPAR HAUSER núm.2

Que cadascú, a partir dels divuit anys,
es deixi créixer els cabells durant dos anys,
es deixi créixer la barba durant cinc anys,
es deixi créixer les ungles durant set anys,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Que cadascú sigui titular de la seva vida.
Que cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Que cadascú visqui sense demanar permís per a viure.
Que cadascú, si no fa comptes de tenir un fill,
faci l'amor amb qui sigui, sia per la geografia que sia,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Que cadascú aboqui l'odi damunt tothom qui odia.
Que cadascú defensi just el que li és rendable.
Que cadascú sigui el seu propi emperador.
Que cadascú decideixi fins quan, quan, ha de durar la guerra.
Que cadascú decideixi fins quan ha de durar la pau,
abans de dir home a un salvatge
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Que, quan et moris d'amor, t'hagis de casar.
Que, per a poder viure, t'hagis de fer una assegurança de vida.
Que, quan tinguis set d'aigua, et facin fer un clot.
Que, quan siguis lliure, hi hagi un bombardeig.
Que, quan a l'hivern et vegin nu, et donin un tassó d'aigua.
Que, quan demanis notícies, t'enterrin.
Que, del pa, just en coneguis el forner,
si dius home a un salvatge
i si dius salvatge a un salvatge.

Que ningú no digui "l'altre" a un altre.
Que ningú no digui "jo" al seu nom.
Que ningú no posi el seu nom sota un acte que li obliguen a fer.
Que ningú no digui "seu" al seu amo.
Que ningú no digui "seu" al seu amor.
Que ningú no digui "teu" al seu amor.
Que ningú no digui "pare" a ningú.
Que tothom digui "mare" a la seva mare,
abans de dir salvatge a un home
i abans de dir salvatge a un salvatge.

Cap moble no té permís per a dur pols.
Cap home no està autoritzat per a deixar de ser la bellesa.
Ningú no està autoritzat per a no tenir autoritat pròpia.
Cap abric no té permís per a prescindir ni d'un sol botó.,
Cap home no és tan indigne com per a aguantar-se recolzat en un altre.
Ningú no té permís per a semblar un altre.
Tothom és prou document com per a poder anar indocumentat.
Ningú no té permís per a creure que sigui veritat
el que un carnet d'identitat diu d'una persona.
Cap home no està autoritzat per a dir "llibertat" a la seva llibertat.
Ningú no té permís per a encendre un ciri quan fa sol.
Tothom està obligat a dir que la creu és un instrument de tortura
i a no dir home a un salvatge
i sobretot a no dir salvatge a un salvatge.

AL MÓN

2005-11-20T13:07:00.000-08:00

A vosaltres us ensenyaren a sobreviure,

jo pense aprendre a viure...

Per això he trobat ja un professsor

en un principi em costà de veure’l

tot i tindre’l ben a prop

clar els ulls no miren cap adintre

i és difícil veure’s el cor.

La vida passarà igual per a tots,

però tindrem una vida molt diferent

vosaltres i jo.

Vosaltres seguireu ascendint de grau

pujareu cada dia un altre graó

cada volta tindreu més nom

us fareu homes(i dones) de debò.

Seguireu eixe camí de forta pendent i dur caminar

que a més d’un s’endurà per davant...

Competireu per aplegar al més alt

per a ser models de la societat

pujareu tots eixe camí ja traçat

tot per adonar-se’n en el racó més alt

que mai haveu avançat

que no heu donat mai ni un sol pas endavant.

Llavors escoltareu una veu

serà la mort que vos crida

i caureu...

caureu i seguireu caent

fins aplegar al racó més baix

i mai més vos tornareu a alçar.

Bé tot açò en el cas que us adoneu,és clar..

Jo seguiré caminant

lluitant per avançar

mirant sempre endavant

caent-me i tornant-me a alçar.

Passaré pel vostre costat

vos miraré amb menyspreu allà dalt.

I jo també seguiré un camí

però serà el meu camí,

que almenys no em fa cansar-me pujant,

i també escoltaré una veu

però serà la meua veu,

i el meu cor dintre meu

serà qui em guiarà.

I quan siga l’últim moment

quan siga el final dels anys

la mort a mi no em cridarà

perquè jo ja seré al seu costat

perquè tots els camins tenen un final

incloent també el que jo he triat.

El Ratolí