Jan 21, 2010

Em quede amb el sabor amarg de la soledat


Jo tranquil·lament vaig vent passar el temps un dia, un mes...És normal has d´acostumar-te no hi ha més remei, és així, em diu la gent, avui no és així.

A València segueix eixint el sol brillant que omple la lluita d´esperança i llum. Jo ara m´alce prompte i em prenc el desdejuni, camí de l´aula, en el metro avorrida vigile les cares dels viatges, companys en la rutina i en els matins. "Facultats" mire al meu voltant i em faig forta de pujar les escales. Obric la porta i som els quatre de sempre. Dubte si posar els apunts a la cadira del costat per fer veure que està ocupada i més tard has de venir per a desdejunar a les 10h. Feliç des de les 8h esperava el moment d´escoltar la porta obrir-se i que vingueres cap a mi amb un bes, que dolç!

Ara llig els teus apunts, avui és la forma més senzilla de tenir-te aprop i no vull deixar-me endur i conformar-me, avui no t´oblide per a viure més tranquil·la, pense i desitge preguntar-te: Que va eixir en el examen?



Jan 9, 2010

Amor quotidià


De vegades un dia qualsevol pot deixar de ser-ho, simplement fent "stop" a la ment i adonant-te de que allò que estàs vivint és especial i únic. Aleshores et despertes i entre cames entrecreuades et donen un bes. Seguidament t´adones que son les 9.00h i toca alçar-te i preparar el cafè. I mig dormit vas a besar-la i li dius que el sol ja ha eixit i que el cafè està en la taula. Un nou bes en la rutina de cada dia et fa veure que res es com pensaves. Una boca, un cafè, un "passa´m el sucre", "posa l´alarma" tot englobat dins d´un t´estime natural i quotidià que tan de bò fora etern.