Fa vint anys vivies atrapat en el blau, un altre temps, un altre color, i t´esperaven inpacients en casa, t´havien agafat i ningú sabia si avui tornaries.
El temps ha passat, les coses han canviat, potser es respira millor, però correm davant dels mateixos, i es que passat el temps hi ha qui no ha envellit.
I es que vivim atrapats en el blau, atrapats en el blau, atrapats en el blau. Ells em protegeixen de tu de ells qui em va a protegir?
Atrapats en blau, atrapats en blau.
De dia uniformats, de nit encaputxats, imparteixen la mateixa llei. Plouràn granotes i culebres, plouràn pedres i després vos preguntareu per què.
Sigues roig, negre, xinés, o si te passes de llest, aprendràs la teua lliçò. Les cameres mai recolleixen el que passa en el calabòs, entre un i altre furgó.
