XIX

Saps? M´agrada el teu cap i m´agrada el teu cul
-dues meitats bessones desaparionades-
La meva llengua com un caragon silent
ressegueix, lent, tot l´arbre, de l´arrel a la copa.

Amb l´amor a l´esquena, com una casa closa,
i un bri d´esglai al cap de les antenes,
m´emparro per l´escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M´agrada el teu cul i m´agrada el teu cap
Un camí-laberint de saliva brillant lliga els
racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert com un deliri
de terra al meu deler de boca viatgera.