Que senzill era enfilar-se amb tu,
de la teua mà, escala amunt cap al terrat.
Ens donaves berenar
a mitjan vesprada damunt d´un test de fang.
Mirava les barques entrar per la bocana del port.
M´han dit que et deien que jo no plorava,
per tal de no fer-te patir,
aals meus primers dies d´escola,
era un xiquet, em feia l´homenet,
davant teu tot semblava anar bé.
T´en vas anar sense dir res,
jo era inconscient no et tornaria a veure més.
T´en vas anar, octubre fosc,
octubre del vuitanta-dos.
T´en vas anar, no he oblidat
les parts del cos que em deies
que havies comprat al mercat
T´en vas anar, no t´he oblidat,
mai ho faré, mai ho faré
2 comments:
M'agrada aquest poema-cançó. Qui és aquest paio?
Ah, Anna, si passes per LPN i tens una estona, podies afegir un castpost de la cançó de Bowie que he copiat? Merci i endavant!
El autor en concret es diu Sergí Contrí, el seu disc està bé, a mi m´agrada molt, es diu comptant sargantanes, el pots trobar a Partisano
Post a Comment